Marit, pastissos i nens: les ‘tradwife’, el moviment de tornada a la llar que triomfa a TikTok

@esteecwilliams

En els seus vídeos, a més, remarca que és molt feliç servint el seu marit i, fins i tot, parla de la seva vida abans d’haver descobert «les virtuts» de la «dona tradicional»: era una estudiant universitària que anava al gimnàs i intentava quadrar una agenda plena de les exigències de la vida urbana que l’anava cremant. Ara, diu, és feliç i està en pau, fruit de la suposada tranquil·litat que implica la reclusió domèstica.

Tot i que el seu discurs pugui semblar una cosa marginal o anecdòtica, ha arribat a milions de persones –literalment, les seves visites es compten amb nou zeros– i no és l’única que aposta per aquest contingut. Les ‘tradwife’, o les ‘influencers’ amb qui comparteix valors, tot i que no s’identifiquin com a tals, compten amb àmplies plataformes on escampar aquest discurs reaccionari i que coqueteja amb la ultradreta. De fet, als EUA ja s’han convertit en un braç femení de l’anomenada ‘alt-right’ (dreta alternativa).

De Lidia Bedman a Verdeliss

A Espanya, per exemple, tenim Lidia Bedman, la dona de Santiago Abascal. «El seu compte [amb 230.000 seguidors] és una mica una fantasia ‘tradwife’», comenta la periodista Noelia Rodríguez, una de les veus d’‘Amiga date cuenta’, de Radio Primavera Sound. També Estefi Unzu, coneguda com a Verdeliss en les seves xarxes i famosa per la seva família nombrosa de vuit fills, compta amb un milió i mig de seguidors a Instagram i comparteix una visió de la vida domèstica que igualment coqueteja amb aquesta ideologia.

@verdeliss_oficial

No només es tracta d’‘influencers’. Columnistes i pensadores com Ana Iris Simón, autora de ‘Feria’, i la catalana Montserrat Dameson han escrit acostant-se, de forma més o menys evident, a la línia discursiva ‘tradwife’, opinant sobre la fantasia de quedar-se a casa, frenar la frenètica vida urbana i dedicar-se a ser mares i cuidadores de la llar, com les generacions anteriors. «Són ‘influencers’, pensadores i polítiques que fan agenda d’aquest moviment. Potser no utilitzen la paraula ‘tradwife’ com a tal, però sí que comparteixen aquests valors tradicionals, conservadors i nostàlgics de tornar a dedicar-se a tenir cura de la casa», afegeix Rodríguez.

Reacció al feminisme

Per a la periodista, que ara apareguin aquests moviments té una explicació. «Amb la nova onada feminista, apareix una reacció contrària que vol recuperar els valors del passat». Una cosa que la feminista Susan Faludi ja va documentar a ‘Reacción’, on retratava la resposta conservadora que es va activar arran de l’onada feminista dels anys 80.

«La nostàlgia, mirar cap enrere, fa que el cos descansi, es relaxi», apunta Rodríguez. I quan els moviments progressistes pressionen per trobar canvis i es replantegen els espais que ocupen les dones en la seva vida íntima i professional, quan el futur és tan difícil d’imaginar, «apareix gent que es troba a gust en el passat, en un passat còmode que ofereix un ordre», continua.

«24 hores en la vida de...»

Hi coincideix Janira Planes, directora de comunicació de Wuolah i especialista en cultura digital, que afirma que, «en un món amb més veu del feminisme, davant l’amenaça que deixi d’existir el tradicionalisme i els seus privilegis, es fan més visibles els romanents que queden d’aquesta societat més antiquada, del tradicionalisme que reclou la dona a casa».

@twinmelody No estás solo ni sola ❤️ Dios siempre está contigo! God is always with you 🙏🏻 #diosteama #diosesbueno #diostebendiga #hagamosviralajesus #diosesprimero ♬ Huracán - Hakuna Group Music

Les ‘tradwife’, per fer proselitisme, se serveixen dels codis ja establerts en les ‘apps’. Per exemple, són molt comuns en les xarxes els vídeos de «24 hores en la vida de...», que ensenyen com viuen persones amb tota mena d’origen, feina i posició social gairebé com si fos un documental. En aquest context, moltes ‘tradwife’ han fet el mateix, però projectant una visió bucòlica i idealitzada de la vida domèstica, dibuixant-la com la solució als horrors del capitalisme digital.

Dones salvades del món laboral

Ja ho alertava l’escriptora i columnista Zoe Hu: «Moltes ‘tradwife’ són dones joves que odien la feina i celebren l’acord en què els homes salven les seves dones del món laboral». En un article per a ‘Dissent Magazine’ recupera un tuit d’una ‘tradwife’ que romantitza la frase que va dir el marit d’una amiga quan van començar a tenir cites: «Queda’t amb mi, casa’t amb mi, i mai hauràs de treballar». Al final, per a Hu, aquestes ‘influencers’ tradicionals el que fan és alimentar-se del malestar i la frustració amb l’objectiu de promoure uns valors d’ultradreta.

És una cosa que apuntaven Rodríguez i la seva companya de pòdcast, Begoña Gómez Urzaiz, a ‘Amiga date cuenta’: aquest tipus de contingut pot ressonar en aquestes joves desgastades per la roda del capitalisme, però que viuen desenganyades amb el feminisme de ‘celebrities’, un #girlpower (poder de noies, en anglès) que només apel·la a dones riques com Beyoncé i Hillary Clinton, però que no es veu capaç de resoldre els seus problemes quotidians, sinó que més aviat l’utilitza com element pop i fins i tot comercial.

Altaveu per la polarització

Per descomptat, a més de la frustració generacional, les ‘tradwife’ se serveixen de l’algoritme de les ‘apps’ per escampar els seus missatges. Ho desgrana Planes: «El moviment ‘tradwife’ és una cosa minoritària, però que compta amb molt altaveu ja que és fàcil que es viralitzi al generar molta polarització. Veure una dona apostant per tornar als ‘orígens de la feminitat’ (a casa, seguint les normes del patriarcat al peu de la lletra) provoca comentaris molt a favor o totalment en contra. A TikTok, que és on aquest moviment torna a emergir i agafar força, la polarització és detectada per la plataforma i el seu algoritme que, al veure molt ‘engagement’, li dona molt més ‘push’, perquè més gent interactuï».

Notícies relacionades

¿Qui són els ‘incels’, misògins rabiosos amb creixent força electoral?

El Suprem dels EUA manté de moment l’accés a la píndola abortiva mifepristona

Al final, aquesta és la recepta de la proliferació dels seus missatges: desesperació social i polarització que activa l’algoritme. I no només és el moviment ‘tradwife’, també el cristianisme utilitza les mateixes tècniques per evangelitzar en el segle XXI. ‘Influencers’ com les Twin Melody, participants en el Benidorm Fest del 2023 i que compten amb 18 milions de seguidors a TikTok, tenen missatges catòlics en què asseguren que Jesús i Déu són la resposta al malestar generacional que viuen els joves, perduts per la falta d’expectatives de futur.

Com apunta Hu, el moviment ‘tradwife’ és un pas més en l’agenda de la dreta per promoure els seus valors conservadors, que actua a través de diversos focus d’acció, des de la religió fins a les dones tradicionals. I Espanya no és aliena a la popularització d’aquests discursos: al final, el nostre país no ha aconseguit desprendre’s del tradicionalisme del franquisme, que encara perviu. Com assenyala Rodríguez: «Espanya és un país de ‘tradwifes’».