¿Qui és vulnerable i qui no? Aquests són els criteris que importen amb la pobresa

A Catalunya, és pobre qui cobra menys d’11.840,6 euros nets a l’any (986 euros al mes) si es tracta d’una persona que viu sola. Una parella sense fills que ingressa menys de 17.760,9 euros nets a l’any (1.480 euros al mes) també és pobra. En el cas de les llars amb menors, s’han creat dues categories. Les llars monoparentals (amb un adult i dos menors al seu càrrec) que se sustenten amb menys de 18.945 euros nets a l’any (1.578 euros al mes) són pobres. També són pobres les famílies de dos adults i dos menors que ingressen menys de 24.865,3 euros a l’any (2.072 euros al mes).

La dada s’obté calculant la mitjana del 60% dels ingressos de les llars catalanes. És a dir, es calcula la quantia que hi ha al mig i s’aplica al 40% d’ingressos que estan per sota. Les dades tenen en compte els ingressos del 2021 a Catalunya i estableixen que el 19,9% de llars estan per sota d’aquest indicador, una situació que afecta1,4 milions de catalans.

Diversos experts han assenyalat que aquesta dada no té en compte la situació desfavorable de les dones, ja que els ingressos es calculen per llars. No es té en compte el sou de les dones i dels homes per separat, sinó que es fa com si la parella guanyés el mateix. L’estadística només mostra una diferència de 0,4 dècimes, tot i que se sospita que les dones estan molt més afectades per la pobresa i són més dependents del sou de les seves parelles.

L’institut estadístic de la unió europea, Eurostat, fa dècades que utilitza un nou indicador per mesurar la pobresa i l’exclusió social més fiable. És la taxa Arope (de l’anglès At Risk Of Poverty and Exclusion, és a dir, en risc de pobresa i exclusió). A Catalunya, segons l’Idescat, la taxa Arope eleva la taxa de la pobresa al 24,7% de catalans, dos milions de persones. Té en compte el llindar de la pobresa i dos indicadors més.

També té en compte la privació material severa (PMS), les persones que no es poden pagar quatre de nou necessitats bàsiques: la vivenda, mantenir la llar a una temperatura adequada, marxar almenys una setmana de vacances fora de casa, menjar carn, peix o proteïna cada dos dies, capacitat per afrontar imprevistos, tenir mòbil, televisió, rentadora i automòbil. A Catalunya afecta el 8% de persones, més de mig milió de catalans.

El tercer indicador per calcular la taxa Arope és la baixa intensitat de treball a la llar (BITH). Calcula persones menors de 59 anys que viuen en llars on els adults en edat de treballar només han treballat un 20% del tots els dies que podien treballar. El 6,8% de catalans resideixen en llars amb baixa intensitat de treball, més de mig milió de persones.

Però no totes les persones que entren als indicadors estadístics reben ajudes socials. Els treballadors socials es basen en altres criteris de vulnerabilitat. En concret, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Ha estat deu anys congelat, tot i que aquest 2023, amb els nous pressupostos, creixerà un 8%, segons va avançar EL PERIÓDICO. El Govern considera que el mínim per subsistir a Catalunya una persona sola és de 614,65 euros al mes, 8.605,1 a l’any. Una dada molt inferior al llindar de la pobresa.

Les ajudes socials determinen, per exemple, que les companyies elèctriques no poden tallar la llum a una persona sola que cobra dues vegades per sota de l’IRSC, mentre en el cas de les famílies de més membres es multiplica per 2,5 i en les persones amb discapacitat, per 3. També determina l’accés a les beques menjador, les ajudes al pagament del lloguer i l’accés als repartiments d’aliments derivat per serveis socials. Una parella amb dos o tres fills que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona no pot ingressar més de 29.000 euros a l’any per accedir a la llista d’espera de pisos d’emergència social. Per a les persones que viuen soles, el llindar és de 21.000 euros a l’any. Si accedeixen a un lloguer social, el preu que pagaran també es marca en funció de l’IRSC, igual que la renda garantida de ciutadania, la quantitat de la qual també parteix d’aquest barem.

En aquest context, la inflació dels preus i l’augment dels preus del lloguer estan asfixiant les llars. Hi ha famílies que no compleixen els indicadors socials i que, a l’haver d’afrontar les despeses diàries, no poden arribar a final de mes amb el que els queda per subsistir. També cal tenir en compte la precarietat laboral: segons l’Organització Internacional del Treball, les persones en precari són aquelles que tenen llocs de treball sense contracte, inestables o de curta durada i amb uns ingressos que no els permeten cobrir les seves necessitats bàsiques. No hi ha dades oficials, però, segons les organitzacions sindicals i les entitats socials, es considera que el 10% dels treballadors a Catalunya són pobres. I, per tant, precaris.