El fiscal de Sala de Menors: «Els adolescents utilitzen la pornografia com a tutorial de l’acte sexual»

¿Creu que han augmentat els delictes sexuals comesos per menors?

Ho afirmo, però no ara. El trist progrés s’està produint almenys des del 2015. Era un augment molt lleu però progressiu. Aquest any ha sigut un salt bastant més considerable: hem passat de 668 agressions sexuals a 974; deixem al marge els abusos, en què es mantenen una mica més les xifres. Hi pot haver una petita trampa, i és que a l’octubre ja va desaparèixer l’abús sexual i pot ser que el que abans era abús figuri ara com a agressió, però les xifres han augmentat de manera considerable.

¿No és perquè n’estem més mentalitzats i es denuncia més?

Probablement es denunciï més, però jo crec que és que hi ha més delictes. Hi ha un efecte emulador en els menors, que és la part negativa de parlar-ne tant. Tot i que fer-ho també té efectes positius, ja que serveix per educar socialment.

Es diu que és perquè veuen porno massa aviat...

Jo crec que no només això, que és una realitat. Un efecte criminogen en aquesta matèria és la pornografia i com abans sigui l’accés, més efecte criminogen tindrà, perquè la persona està menys formada. El problema de la pornografia i els menors és que substitueix l’educació. El que està fallant no és que accedeixin a la pornografia, sinó que no accedeixin a l’educació. No hi ha una bona educació sexual ni a les escoles, ni a les famílies ni a la societat.

Utilitzen la pornografia com una mena de tutorial. Com que no en saben, com que no se’ls explica com és l’acte sexual, se’n van al que saben manejar: el telèfon i l’ordinador, i hi busquen un tutorial. Si se’ls punxa una roda de la bicicleta, busquen un tutorial de com s’arregla. Si volen saber com es fa l’acte sexual, busquen un tutorial. I ningú els diu que això no és la realitat, que està carregada de violència, de domini, que no és el correcte. El que falla no és tant l’accés primerenc a la pornografia com l’accés a l’educació sexual.

¿Hi afecten les xarxes socials?

També hi ha una inversió dels valors i té molt a veure amb les xarxes socials. Les dades que en traiem són del que ens van explicant els fiscals d’arreu d’Espanya i crida l’atenció que en molts casos la prova definitiva, la que els condemna, és la gravació que ells mateixos han fet i han publicat.

I ens preguntem què passa amb els delinqüents, ¿són tan tontos que ells mateixos entreguen la prova? No, és que han canviat els valors. Ara mateix a un menor d’edat li importa més un ‘like’, estar de moda, que el fet que els altres vegin el que fa, que el risc que això suposa. No ignora que si l’enxampen el castigaran, però no li importa aquest risc, perquè ha tergiversat els valors. Per damunt de tot hi ha el fet de ser famós, popular, explicar el que faig i que els meus amics m’aplaudeixin perquè soc un mascle. I jo crec que això també passa per l’educació.

¿Hi ha diferències entre comunitats autònomes?

Les diferències tenen a veure amb la idiosincràsia dels territoris. Al món rural és molt més difícil que es produeixin aquests fets. No només perquè hi ha menys mitjans tecnològics, sinó perquè es coneixen tots i hi ha un altre ambient, tot i que també passa.

Hi ha una altra cosa: no forçosament aquestes agressions, quan són de menors, són tan clandestines o pretesament tan clandestines com les dels grans. En el món del dret penal sempre havíem dit que aquests delictes són clandestins, per això gairebé sempre només hi ha una prova, que és la declaració de la víctima, però ara ja no tant, perquè és molt habitual que el fet es produeixi amb persones que es coneixen de l’escola o del que sigui. Molts dels casos que estem veient ara són quedades, queda el grup de nois amb el de noies o un noi amb una noia, i quan estan junts sorgeix la idea de fer el que fan. No són desconeguts.

¿Els grans no es graven?

Ja sap que sí, com els de ‘La manada’ [en referència a la violació grupal que es va produir als Sanfermines del 2016]. Tampoc es produeix un salt màgic, al complir 18 anys. Qui és tonto als 17 generalment als 19 ho sol continuar sent. I dic que són tontos perquè gravar-se i exposar-ho és arriscar-se molt. Un exemple clar és l’imbècil que va a 240 quilòmetres per hora i es grava. Ningú l’hauria enxampat, però com que ho grava i ho ha d’explicar...

¿Què passa amb els menors de 14 anys sense responsabilitat penal?

Aquesta manera d’actuar en grup té la conseqüència que el col·lectiu pot ser variat. Hi ha hagut algun cas de majors d’edat i menors imputables i inimputables. Els menors són inimputables a Espanya fins als 14 anys. A partir d’aquesta edat ja tenen responsabilitat penal. ¿Vol dir això que en el cas dels menors l’Estat se’n desentén completament i no busca cap resposta? No. El que fem en un cas amb inimputables és posar-lo en coneixement de les comunitats autònomes, que són les competents.

La comunitat pot adoptar mesures de protecció del menor que poden arribar fins i tot també a l’internament en els casos més greus pels seus problemes conductuals. Abans del 2015 era només per al supòsit de malalties mentals, però ara no. Evidentment qui ha comès una violació té una conducta problemàtica i moltes vegades se’l sotmet a un tractament que pot tenir associat un internament terapèutic. La comunitat pot assumir la seva tutela. No queden en l’oblit.

¿Poden haver de respondre els seus pares?

Com que no se’ls sotmet a un procediment penal no se’ls pot imposar responsabilitat civil en un judici com als més grans de 14 anys, però el Codi Civil permet exigir responsabilitat als pares pels actes dels fills, així que sí que se’ls pot exigir a través d’un procediment civil.

¿És partidari d’abaixar l’edat penal?

Notícies relacionades

Cent de menors de 14 anys, inimputables, van ser acusats per agressions sexuals a Catalunya el 2022

Més enllà de la violació de Badalona: els delictes sexuals múltiples augmenten el 56% en cinc anys

No en soc partidari. La justícia juvenil espanyola funciona molt bé, té una resposta molt adequada. I estem tenint uns èxits de recuperació de nanos molt més elevada del que es pugui tenir en l’àmbit dels grans. Les presons tots sabem com funcionen. No tenen l’efecte que es pretén. No aconsegueixen els mateixos efectes que en els menors, en què tot va dirigit a la reeducació i s’estan aconseguint molts èxits. 

Els menors de 14 són persones molt poc formades en què s’ha de prioritzar per damunt de tot el fet de ser menors, no el fet de ser delinqüents. El pas següent seria abaixar-lo per sota de 12. I el següent doncs jo què sé. Al Regne Unit està en 10 anys i als EUA no poden condemnar a mort els menors d’edat, però esperen que siguin més grans per jutjar-los i condemnar-los.