La xifra de catalans atesos per entitats socials creix un 22% després de la covid

Gairebé dos milions de catalans depenen de les entitats socials per subsistir o tenir una vida mínimament digna. Són 350.000 més respecte al 2017, data de l’últim Baròmetre, un augment del 22%, segons les dades que recull el Baròmetre Social elaborat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector amb dades de 2021 i que s’ha presentat aquest dimarts. El sector atribueix aquest increment a la pandèmia del coronavirus, que va augmentar l’exclusió social, i alerta que la situació no ha millorat.

«Veiem un augment en problemes de salut mental i pobresa en joves i en persones majors de 65 anys», ha explicat la vicepresidenta de la Taula, Rita Grané. Per territoris, destaca el cas de Tarragona, la província amb més vulnerabilitat i complexitat social i on les oenagés són més dèbils.

Un de cada quatre catalans (1,9 milions de persones) depenia d’una entitat social per cobrir les seves necessitats bàsiques i mantenir una vida autònoma el 2021. Per col·lectius, destaca el cas de les persones grans, que ja representen una de cada quatre persones ateses per les entitats socials. Els segueixen les persones amb discapacitat (19%) i els menors (13%).

La Taula del Tercer Sector està sostenint les crisis superposades que escanyen els més vulnerables: des de l’últim Baròmetre, del 2017, a la crisi de la pandèmia l’ha seguit la de la inflació. Les entitats enquestades creuen que aquesta situació està lluny de millorar: el 65% calcula que el 2022 les persones ateses van créixer un 30%.

«Veiem una tendència d’augment de les patologies mentals: soledat en joves i atenció emocional, igual que les persones grans», ha explicat Grané. De fet, a la vicepresidenta li preocupa especialment la situació dels joves. «Estem veient joves sense llar. Són persones que, arran de la pandèmia, van perdre la feina i les seves xarxes de suport i els està costant remuntar. A les grans ciutats, el cost de la vivenda no hi ajuda», ha assegurat.

Una altra de les problemàtiques, ja conegudes però que la pandèmia va incrementar i destapar, és la que està relacionada al suport a les persones grans, que ja s’ha convertit en el primer col·lectiu atès per les entitats socials. El 2017 era el tercer.

Endeutats amb els bancs

El gran problema que afronta el tercer sector és el finançament dels seus projectes. La meitat dels fons que obtenen surten de les administracions públiques, amb les quals tenen un important deute acumulat. El 36% de les entitats socials a Catalunya té deutes amb les administracions, especialment amb la Generalitat (56%), i això afecta el 26% dels seus fons econòmics. «És l’enorme perversió del sistema: les entitats han de recórrer a pòlisses de bancs per finançar els seus serveis mentre esperen que les administracions paguin. Aquests interessos després no es poden imputar, així que han d’assumir-lo les entitats, i és insostenible», ha assenyalat la presidenta de la Taula, Francina Alsina.

Gairebé el 40% de les entitats socials estan endeutades amb els bancs o entitats de crèdits, un 12% ha demanat diners a altres entitats socials i un 20% ha posposat activitats o ha deixat de pagar als seus proveïdors. De fet, el finançament privat de les entitats socials se sosté amb bancs (49%), empreses (39%) o altres entitats socials (29%). «Estem negociant amb la Generalitat perquè les subvencions i els pagaments arribin amb més antelació. No pot ser que cobrem un any després de realitzar les activitats», ha lamentat Alsina, que ha insistit que s’aprovi la llei del tercer sector social perquè s’organitzi i asseguri un millor finançament.

Tarragona, la província més vulnerable

Notícies relacionades

«Els joves ja no podem somiar: el nostre futur està negat»

El tercer sector, en números vermells: «Depenem de donatius i crèdits per garantir serveis públics»

Per territoris, destaca especialment el cas de Tarragona. Una província amb entitats molt petites i arrelades en pobles on la complexitat social és la més elevada de tot Catalunya. Això s’explica perquè hi ha més proporció de famílies monoparentals, nombroses i de persones que no poden treballar respecte a la resta de Catalunya. També registra més atur en homes i dones, més prestacions socials i més expedients de risc de desemparament de menors. «És on hi hauria d’haver més inversió, perquè és on les entitats socials són més petites i no poden afrontar tota la demanda», ha assenyalat Oriol Alonso, coautor de l’estudi.

La segona província amb més complexitat és Girona, que és on hi ha més migrants sense papers i una ocupació molt estacional centrada en l’activitat turística. «És la província que té PIB per càpita més baix i amb menys vivenda social protegida», ha destacat Patricia Casanueva, investigadora de la Taula del Tercer Sector i coautora del Baròmetre. A Lleida, en canvi, l’ocupació es manté estable tot l’any i a Barcelona hi ha més presència d’entitats socials i recursos. En aquest informe, les entitats socials enquestades reiteren que els falten mitjans i recursos. «És el principal repte i una de les demandes més recurrents», ha apuntat Casanueva.