¿A quin grup de població se li farà cribratges per detectar el càncer de pulmó a partir del juny?

A les persones d’entre 50 i 75 anys que siguin fumadores o hagin deixat de fumar en els últims 15 anys (el punt de tall on el risc de càncer de pulmó s’equipara al d’un no fumador). Són persones que fumen o han fumat una determinada quantitat de cigarros. Aquests cigarrets es calculen segons l’índex de paquets de cigarrets anuals (IPA): el nombre de cigarrets fumats cada dia multiplicat pel nombre d’anys que fa que es fuma i dividit entre 20. Si el resultat és 20 o més, s’ha de fer el cribratge. Que aquests TACs es facin en persones fumadores genera polèmica, per això el projecte Cassandra inclou, a més de la prova de detecció, un programa de deshabituació tabàquica. Donada la complexitat de la prova (un TAC que genera radiacions, si bé els destinats a aquesta prova tindran una radiació menor), no es practicarà a tota la població general, sinó només als fumadors o recents exfumadors perquè el tabac és el principal risc de desenvolupar càncer de pulmó.

Sempre ha de ser el metge que derivi el pacient a fer-se el cribratge. A Catalunya, nou hospitals faran el cribratge: Hospital del Mar, Sant Pau, Vall d’Hebron, Clínic (els quatre públics de Barcelona), Arnau de Vilanova (a Lleida), Mútua de Terrassa, els hospitals Joan XXIII i de Reus (tots dos a Tarragona) i el Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona). Els centres d’atenció primària (CAP) adscrits a aquests hospitals derivaran el pacient a fer-se un TAC. També pot ser una indicació directa del mateix hospital al pacient.

Com en qualsevol malaltia, la detecció precoç és clau per a la supervivència. Els cribratges en càncer de mama, colorectal i de cèrvix han disminuït molt la mortalitat. Ara els pneumòlegs intenten millorar la supervivència del càncer de pulmó. Roberto Chalela, pneumòleg de la unitat d’endoscòpia respiratòria i càncer de pulmó de l’Hospital del Mar i membre de la Societat Catalana de Pneumologia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, recorda que el càncer de pulmó és, «de lluny», el càncer que més morts produeix al món: entre 1,8 i 2 milions cada any. «Causa moltes més morts que el càncer de mama i pròstata junts», assenyala aquest pneumòleg, que insisteix en la necessitat d’introduir cribratges per detectar-lo precoçment perquè, avui dia, menys del 25% o 30% dels càncers de pulmó detectats estan en un estadi inicial.

«Un estudi americà del 2010, el ‘National Lung Screening Trial (NLST)’, , demostrava de manera contundent que fer TAC de tòrax a pacients de risc cada any redueix la mortalitat en un 20%. Aquell any molts països anglosaxons van començar a fer ‘screenings’. Som al 2023 i nosaltres [els països europeus] ni tan sols ens hi hem posat d’acord», es lamenta. Un altre estudi clínic realitzat als Països Baixos i a Bèlgica, el ‘Nelson’, va demostrar que aquests cribratges reduïen la mortalitat en un 24%. Segons altres dades, en dones aquest percentatge podria arribar al 40%.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), en estreta col·laboració amb la resta de societats científiques, promou el projecte pilot nacional Cassandra (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment). El Ministeri de Sanitat encara no s’ha posicionat. A més, en paral·lel, la Conselleria de Salut està treballant pel seu compte en el desenvolupament d’un altre programa pilot de cribratge del càncer de pulmó en el marc d’un projecte d’investigació amb finançament europeu que presentarà «pròximament».

La prova pilot tindrà una durada de cinc anys, durant els quals farà uns 50.000 cribratges a tot Espanya (només a Catalunya, uns 20.000). Catalunya i Madrid són les comunitats més representades en aquest projecte. El projecte Cassandra inclourà una anàlisi de la prova pilot en un, tres i cinc anys. «En cinc anys es tractaran totes les conclusions i esperem tenir tota la informació perquè s’inclogui a la cartera de serveis», assenyala Juan Carlos Trujillo, coordinador del projecte Cassandra i cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau. 

Aquests metges creuen que els cribratges en càncer de pulmó serviran per detectar precoçment una malaltia que, quan es diagnostica en estadis avançats, té una supervivència «molt baixa» en cinc anys. «Malgrat que la immunoteràpia ajuda a sobreviure, la mortalitat continua sent molt alta. És un problema de salut pública i això ho tenen clar totes les societats científiques», defensa.

El fet que es faci en persones fumadores i exfumadores és la principal crítica. Alguns metges opinen que s’ha d’invertir més a prevenir l’addicció del tabac en lloc de cribrar una malaltia causada, en gran manera, per aquest hàbit. A més, el fet que aconsegueixin un TAC també ha rebut les seves crítiques, perquè els TACs emeten radiacions, malgrat que seran de baixa radiació. Els defensors dels cribratges de pulmó afirmen que aquesta prova servirà per diagnosticar altres malalties i que els estudis sobre això i l’experiència en altres països demostren que és una eina útil i necessària.