El 41% dels avis amb demència de les residències d’Espanya són controlats amb subjeccions físiques

Al 41% de les persones amb demència que estan ingressades en residències a Espanya se les subjecta físicament, el 67% prenen fàrmacs (majoritàriament psicotròpics) que els inhibeixen el moviment i el 22% estan tancades en unitats específiques que impedeixen que es moguin. Són dades fetes públiques pel doctor Antonio Burgueño, metge geriatre de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid i fundador del programa Desatar, que fa 20 anys que treballa per l’eliminació de les subjeccions als geriàtrics.

Aquest dimecres s’ha celebrat, a la Fira Gran de la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, un acte de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència (Ascad) que obre el debat sobre les subjeccions i la privació de llibertat a les residències. En el dia d’avui, el principal motiu d’hospitalització dels més grans de 65 anys són les caigudes, que les subjeccions miren d’evitar.

La llei i la recent instrucció de la fiscalia estipulen que les subjeccions i les contencions als geriàtrics són legals, sempre que les prescrigui un metge. «És una mesura excepcional i ha de respondre a un criteri d’estricta necessitat, autoritzada per un facultatiu i mínima en la seva intensitat i temporalitat, així com transparent. Ha de tenir un registre exhaustiu», ha explicat l’advocat Marc Molins. Ho ha confirmat la fiscal d’incapacitats de Barcelona, Júlia Arroyo, que ha assegurat que cada sis mesos reclama un llistat de les contencions de les residències del seu territori. «Mai m’he trobat una contenció il·legal», ha defensat. Perquè s’exerceixin les contencions cal comptar amb l’autorització d’un familiar o qui n’ostenti la tutela, a part de la prescripció mèdica.

Pocs recursos, més subjeccions

La realitat és que Espanya és un dels països que realitza més contencions a les residències geriàtriques, segons el doctor Burgueño. «Els recursos són limitats i això influeix en el fet que sigui més fàcil arribar a prescindir de les subjeccions», ha explicat Burgueño. En la pràctica majoria dels casos, les contencions s’expliquen per evitar queies. «Més de 1.400 persones grans a Espanya moren cada any per caigudes, és el principal motiu d’ingrés hospitalari dels més grans de 65 anys», ha explicat el doctor Iñaki Antón, màster en gerontologia social i en valoració del mal corporal.

Segons les dades d’Antón, el 2% de les persones grans que cauen ingressen en un hospital, i d’aquestes, la meitat només sobreviu un any de vida després de la caiguda. «Les caigudes a llarg termini generen depressió, aïllament i ansietat... Limiten la mobilitat», ha afegit el doctor, partidari de les subjeccions com un tractament mèdic prescrit.

Les seqüeles en la gent gran

Segons el doctor Burgueño, que contràriament defensa eliminar les subjeccions tant físiques com farmacològiques a Espanya, aquestes pràctiques provoquen importants seqüeles en els avis: úlceres per pressió, infeccions, incontinència urinària i fecal, desnutrició, atròfia i debilitat, depressió, agressivitat i apatia, a part de la mort. Als Estats Units han provocat 1.200 morts, però les dades a Espanya es desconeixen. «A part de la mort, les subjeccions generen més problemes de conducta i incrementen els riscos de caigudes», ha afegit Burgueño. «Les subjeccions no són maltractament, però el seu ús rutinari, per disciplina o conveniència, sí.Cal interrompre aquest excés», ha reclamat. A Espanya hi ha una xarxa de 900 residències lliures de subjeccions, que representen només el 18% del total de centres.

Notícies relacionades

Persones LGTBI en la vellesa: «Em fa por que m’humiliïn a la residència»

«Per ser gai, els meus pares em van aplicar electroxocs i ara em maltracta el meu nebot homòfob»

La perspectiva és que el nombre de persones amb demència o patologies mentals vagi en auge. Fa 12 anys suposaven el 40% del total de persones en geriàtrics. Ara ja en són més del 60%. «I en els pròxims anys superarem el 80%», ha afegit Burgueño, i per això ha reclamat buscar mètodes alternatius d’atenció a les caigudes. «Cal empoderar i formar els professionals». Un dels problemes que els professionals que han acudit a l’acte han comentat és que moltes famílies demanen que als seus avis els apliquin subjeccions. «El que sí que veiem és que hi ha un cercle viciós: les residències amb més deficiències són les que més abusen de les subjeccions, i després amb l’ús de les subjeccions aquestes deficiències es cronifiquen i això porta a fer més subjeccions», ha lamentat.

En aquest sentit, el president d’Ascad, Andrés Rueda, ha defensat la necessària millora del finançament, i l’augment de les ràtios als geriàtrics.És un problema que aquests centres arrosseguen des d’almenys una dècada a Catalunya. «Necessitem que ens comprenguin en la nostra praxi diària. No podem servir marisc si la Generalitat ens paga a preu d’arròs blanc: volem parlar de dignitat però hem de parlar de finançament i de millores de salaris», ha reclamat. Rueda també ha reclamat quadros de bones praxis i metodologia concreta. «Demanarem a les autoritats que es preocupin d’aquest tema perquè les interpretacions són vagues», ha dit Rueda.