Els 10 detinguts per la pallissa mortal del Paral·lel: nou nois, una noia i sense antecedents

La víctima, un jove marroquí, havia acudit aquella nit en companyia d’un amic a la polèmica discoteca, que tancaria mesos després d’aquest succés després d’anys de protestes veïnals i litigis amb l’Ajuntament de Barcelona. Al sortir del local, de matinada, la víctima va ser atacada pel grup. El seu acompanyant es va quedar endarrerit en aquell instant i va poder fugir. 

Diversos testimonis van treure el telèfon mòbil i van capturar fragments de la pallissa –com el que publica aquest diari– que van deixar constància de l’acarnissament. Fins i tot alguns es van acostar a la víctima, mentre agonitzava i, en lloc d’ajudar-la, la van gravar, en una reacció idèntica a la que havien tingut un mes abans els testimonis que van presenciar una altra mort per apunyalament d’un jove marroquí la nit gran de la Mercè de Barcelona. 

La confusió

Els deu agressors, després de l’homicidi, van fugir de l’avinguda Paral·lel per l’estació de metro més pròxima. Un d’ells, no obstant, havia patit un tall a la cama i els seus amics li van fer veure que sagnava massa i cridava molt l’atenció: havia de separar-se del grup i acudir a l’hospital pel seu compte per entorpir la fugida de la resta. El ferit va obeir i va tornar de nou al carrer, on va topar amb els primers policies que havien acudit al lloc dels fets.

El jove va mentir als agents. Va dir que havia patit un robatori violent per part de dos joves marroquins. Aquest va ser l’inici de la notícia falsa, que va vincular la pallissa mortal del jove amb un robatori previ als agressors que mai s’havia produït. L’agressor ferit va ser traslladat a l’hospital. Hores després, els agents van desmuntar la seva coartada i el van arrestar. Tot i que desconeixien el seu grau d’implicació en la pallissa mortal, no tenien cap dubte que havia format part de la turba. Va sortir en llibertat al cap de pocs dies. Però la seva identificació havia posat els investigadors sobre la pista correcta.

No és una banda llatina 

El 14 de febrer, quatre mesos més tard, els Mossos van detenir set sospitosos. Entre ells, hi havia de nou el ferit, per al qual va ser necessari una ordre judicial. La tasca per identificar-los havia partit de l’entorn del primer sospitós, però s’havia basat en les gravacions de testimonis directes, i en càmeres de seguretat d’establiments pròxims i de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Els policies van comptar també amb el servei d’informació de la Guàrdia Urbana, que va reconèixer alguns dels rostres que més es resistien.

Així van poder dibuixar els perfils de cadascun dels 10 implicats i concloure que, malgrat els temors inicials, no eren membres d’una banda llatina, remarquen. Eren amics que estaven de festa i van protagonitzar un acció grupal i extremadament violenta, nois sense antecedents que vivien amb la família –d’origen estranger– a domicilis d’Horta, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris.

Presó i centre d’internament tancat

Quatre van ingressar preventivament a la presó. Dos d’ells, menors d’edat, ho van fer en un centre tancat, la mesura cautelar més greu que es pot dictar contra algú que encara no ha complert la majoria d’edat a Espanya. Hi havia set arrestats, però els implicats eren deu: en quedaven tres encara en cerca i captura. 

Segons les indagacions, tampoc la gravació de l’agonia de la víctima per part d’alguns testimonis –entre els quals no hi ha cap dels investigats– té relació amb la baralla. Els que van capturar amb el mòbil la mort de la víctima en lloc de socórrer-lo no ho van fer coordinadament amb els agressors.

El 18 d’abril, els Mossos van arrestar els tres que faltaven. Set dels deu detinguts han ingressat preventivament a la presó. Quatre són majors d’edat i tres, menors. Pels investigadors, que s’hagin dictat mesures tan dures per part de dos jutjats diferents –els menors han declarat en jutjats de menors– parla de la solidesa d’una tasca que ha durat mig any, però que ha permès identificar cadascun dels 10 implicats i acreditar que, amb independència de qui va apunyalar la víctima, els investigats són coautors de la seva mort.

Discoteca tancada

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

La discoteca Brisas, la demolició de la qual està ja prevista per l’ajuntament, s’ha vist implicada en dos homicidis en els últims cinc anys: el d’aquest jove marroquí l’octubre del 2022 i un d’anterior, que va passar el febrer del 2018, quan es deia Koko Premium i un client de 28 anys de nacionalitat dominicana va rebre diversos trets a la pista de ball. El local ha sigut escenari habitual de discussions o enfrontaments violents que han exasperat els veïns de l’avinguda del Paral·lel. Als Mossos els constaven el 2022 una desena de greus baralles prèvies a la pallissa mortal.

El gener del 2023, el propietari va tornar la llicència a l’Ajuntament de Barcelona. La discoteca Brisas està afectada per un pla especial de millora urbana, aprovat per un ple celebrat el gener del 2022, i que implicarà la construcció d’una residència d’estudiants.