Un 40% de nens catalans es van quedar sense casal d’estiu l’any passat

Les xifres no deixen lloc al debat. El 2022, quatre de cada deu nens es van quedar sense activitats d’oci educatiu d’estiu perquè els seus pares no van poder pagar-les. Conscients que els casals, les colònies i els campaments són oportunitats educatives «necessàries i rellevants» per al desenvolupament educatiu i socioemocional dels nens i joves [i que moltes vegades els nens i nenes que no participen en els casals per qüestions socioeconòmiques són els mateixos que tampoc poden sortir de la ciutat de vacances, amb la qual cosa es passen mesos passant calor als seus pisos, normalment petits], des de l’Aliança Educació 360 reclamen al Govern de la Generalitat polítiques per assegurar la universalització de l’oci educatiu d’estiu com a peça clau per reduir les desigualtats educatives.

Tots els estudis indiquen, a més, que la pèrdua d’aprenentatges durant l’aturada escolar afecta especialment els grups socialment més vulnerables, impacte que se suma als molts factors de desigualtat educativa amb què conviuen durant tot l’any, com l’accés a les extraescolars, cosa que fa que els mesos d’estiu serveixin per cronificar una bretxa creixent any després d’any sense que ara com ara hi hagi un pla d’acció ferma i uniforme a tot el territori per fer-hi front (la fotografia varia molt en funció de la voluntat política i la capacitat econòmica de cada municipi).

L’Aliança Educació 360 –impulsada per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Fundació Bofill i de la qual formen part desenes d’ajuntaments, consells comarcals i Diputacions– ha presentat aquest dijous els resultats de l’Enquesta de Participació en Activitats d’Estiu 2022, que posa xifres a l’habitual desigualtat d’accés a les activitats d’estiu dels nens i adolescents entre 6 i 16 anys a Catalunya.

Hi ha una dada clau: mentre els nens de nivell socioeconòmic alt tenen una participació en aquestes activitats del 72%, només hi participen un 41% dels que tenen un nivell socioeconòmic baix. L’informe mostra també que l’augment en els últims deu anys de l’oferta d’estiu i de les ajudes a famílies i entitats ha situat la xifra general de participació en activitats d’estiu en el 60%, però encara està lluny del 83% de participació en les activitats extraescolars durant el curs.

Les famílies consultades apunten que el preu de les activitats d’estiu és el principal obstacle a la participació entre les famílies de baix nivell socioeconòmic. El 88% de les enquestats creuen que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu, i el 81% considera que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats.

Servei públic

Servei públicDes de l’Aliança Educació 360 consideren que és moment de passar de «la cultura d’ajudes» a «la configuració d’una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal», assenyala Enric Aragonès, director de l’aliança.

A ulls d’Enric Aragonès, «és urgent que l’estiu deixi de ser un factor d’augment de les desigualtats educatives», per la qual cosa demana al Govern, especialment a través dels Departaments de Educació i de Drets Socials, una política «de país» que articuli les mesures municipals, especialment dirigides al 30% de les famílies en situació de pobresa».

Notícies relacionades

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Suècia fa història: oficialment és el primer país lliure de fum

Entre la llista de propostes concretes, destaquen les beques i ajudes per garantir un mínim de dues setmanes en casals i un sistema d’ajudes directes a les famílies amb seguiment dels serveis socials o amb beca menjador.

Altres de les mesures plantejades són serveis complementaris (menjador, acollida, etc.) de baix cost o gratuïts que cobreixin les necessitats dels nens, adolescents i joves vulnerables i la reserva del 30% de les places dels casals d’estiu (de titularitat municipal o finançades amb fons públics) per a participants de famílies sense recursos econòmics.