La llum verda del Papa al vot laic i femení agreuja el xoc entre progressistes i conservadors

Convençuts que el sínode s’encamina cap a posicions més progressistes, els corrents conservadors, en particular els que sorgeixen de l’Església nord-americana i anglesa, han sigut els autors dels atacs més ferotges. Alguns retrets, molts d’ells dirigits directament al Papa, s’han fet de forma pública. En altres casos, prelats d’aquest sector han optat per visibilitzar les seves crítiques a internet, en molts casos de forma anònima.  

«Un cop» del Papa

Aquest és el cas de la coneguda web italiana Messa in Latino (Missa en llatí), la qual, en un article no firmat sobre l’anunci de la inclusió del vot femení i laic, ha titllat la decisió del Papa de «cop» orquestrat «perquè molts bisbes no votarien com ell (Francesc) vol». El Pontífex, segueix, «ha suprimit el sínode dels bisbes creat per Pau VI i ha creat una assemblea pròpia que ja no es pot dir ‘dels bisbes’, perquè ara tots tenen dret a votar», ha publicat, per la seva banda, el blog Cantuale Antonianum, també en un text sense un autor concret.

«Tota la gent assenyada sap que el sínode de la sinodalitat és una tonteria», va escriure a Twitter el diaca Nick Donnelly, de la diòcesi de Lancaster (Anglaterra). Paraules encara més dures ha tingut el bisbe Joseph Strickland, de Texas (EUA), que va considerar que el matrimoni catòlic ja no tindrà «cap sentit» si també es debatrà, com s’ha suggerit en els últims dies, sobre la possibilitat d’un accés a la comunió per als fidels casats en segones núpcies. 

Equilibris alterats

Jacopo Scaramuzzi, vaticanista del diari ‘La Repubblica’, ho considera el fruit d’una irritació del sector conservador davant «novetats substancials», segons diu, amb referència a la decisió d’incloure laics i dones com a votants del sínode. «L’Església sens dubte no és una democràcia, el Papa és un monarca absolut [...] i les ‘quotes roses’ canvien els equilibris dins de l’Església», afirma en declaracions a aquest diari.

D’allà també la reacció del sector progressista, en part satisfet però que continua tensant la corda per obrar canvis més profunds. «Sí, aquesta decisió m’alegra», afirma Paola Lazzarini, fundadora del col·lectiu Donne per la Chiesa (Dones per a l’Església). Però «es tractarà de dones nomenades i no elegides», critica, a l’expressar també dubtes sobre el fet que, siguin quines siguin les conclusions del sínode, Francesc té la facultat d’aprovar-les o no. 

«Al cap i a la fi, el sínode és un òrgan consultiu», remarca Lazzarini. «Aquest és un altre tema. Caldrà entendre quin ús farà (el Papa) de les indicacions sobre les qüestions més candents que s’abordaran durant el sínode», coincideix Marinella Perroni, teòloga i autora de llibres sobre temes religiosos. 

Dilema vital

Notícies relacionades

El Vaticà formarà els bisbes per lluitar contra la pederàstia a l’Església

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

El precedent, en efecte, és el sínode de l’Amazònia (2019). En aquella ocasió, després de dies de reunions, Francescno va fer el pas cap endavant esperat pels corrents progressistes. Amb això, el Papa va rebutjar les propostes dels bisbes de les regions amazòniques de permetre l’ordenació d’homes casats en zones remotes amb escassetat de capellans i també autoritzar el nomenament de dones diaconesses. 

En qualsevol cas, alguns vaticanistes consideren que l’Església es troba davant un dilema vital de gran importància. «És un gir històric. Després de segles de submissió de la dona dins de la jerarquia clerical, les creients accedeixen –almenys, quant al vot– a una igualtat en la presa de decisions», ha opinat Marco Politi, analista de qüestions religioses. El Papa, «amb aquesta decisió, ha començat a desclericalitzar la seva Església». El problema de Francesc és que, «entre bastidors, hi ha una gran massa de bisbes i sacerdots completament contraris a aquest gir [...] i que intentaran oposar-s’hi», ha afegit l’analista.