El poliamor des de dins: «No som un matrimoni més un, som tres i som feliços»

Podria haver-se donat el cas que el Carlos li fos infidel al Tomás, una cosa bastant més normalitzada que el poliamor i tan antiga com les relacions mateixes. Però no. Va preferir comentar al seu marit (que té 41 anys i és dibuixant eròtic) que començava a sentir alguna cosa per aquest jove barceloní que havia conegut a l’andana de Viladecans (Baix Llobregat) i van decidir, de mutu acord, intentar fer un pas nou. Primer, va ser aquest petó i després una cita a tres, la «més estranya de la història».

A poc a poc van començar a passar més temps junts, a teixir les seves «pròpies regles» de la relació, a compartir els seus sentiments, a mirar de negociar els desacords, i així han passat ja quatre anys. Molta gent li pregunta al Carlos (el periodista) si «es tracta d’un matrimoni més un». «Però no, som tots tres i és el mateix que una relació monògama. De vegades sopem dos, de vegades tots tres. Jo sé que no tinc la mateixa categoria legal que ells, que estan casats, tenen un passat i viuen junts, però la meitat del temps visc al seu pis, tots tres hem tingut sort perquè formem un nucli, tot i que sé que altres relacions poliamoroses no són així».

Sense regles establertes

Efectivament, les relacions poliamoroses poden ser diverses, amb una parella o nucli principal i altres vincles afectivosexuals secundaris, o no jeràrquics, on ningú és per sobre de ningú en importància o afecte. O començar d’una manera i acabar d’una altra. No hi ha regles establertes.

El que el Carlos té clar és que en la seva triella «els seus nois» li aporten molt i, evidentment, tot i que sigui només per una qüestió matemàtica, «dos aporten més que un». «Tinc el doble de possibilitats de suport o que em prestin atenció», comenta.

A l’entorn del Carlos li «va sorprendre la situació». No obstant, com que des del primer moment el van veure «feliç i enamorat», la seva família i amics li han donat el seu suport. «He tingut sort perquè la societat actual està més predisposada a viure i deixar viure, en una altra època potser hauria sigut més complicat», reflexiona.

I les dades sociològiques li donen la raó. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat recentment una enquesta que revela que gairebé la meitat dels espanyols (el 47,6%) recolza que es mantinguin dos o més relacions afectivosexuals alhora, un percentatge que el 2021 era inferior al 40%. Això no significa que hi hagi un augment, directament proporcional, en el nombre de parelles obertes (que mantenen relacions sexuals consentides amb altres persones però sense vincle amorós) o poliamoroses, però cada vegada més persones opten per una relació no monògama, a mesura que aquesta opció és més visible i normalitzada. Tot i que molts d’ells no hagin ‘sortit de l’armari’ perquè encara persisteix la por del què diran.

La gestió de la gelosia

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Un dels problemes d’aquest tipus de relació és la gestió de la gelosia, però el Carlos concep el seu vincle com tres persones que «tenen coses en comú però al seu torn són únics» i, en ocasions, fan coses tots tres junts, en d’altres de dos en dos i, tot i que de vegades ha sorgit la gelosia, la desconfiança o el sentiment de falta d’atenció, «s’ha parlat perquè volem que la relació segueixi endavant».

En la seva triella ell és asexual i tot i que ha mantingut relacions sexuals amb el Tomás i el Carlos alhora, o per separat, «el sexe no és una cosa vertebral en la relació, sinó una mostra de carinyo més». En definitiva, «qualsevol que ens veu junts veu que som superfeliços», resumeix.