El sector biomèdic crida a visibilitzar el poder investigador de Barcelona

El cicle de debats ‘La Barcelona que funciona’, que organitza EL PERIÓDICO, ha posat el focus en la seva quarta trobada, celebrada a les instal·lacions d’IESE, en la capacitat de la ciutat d’atraure i retenir talent. Una capacitat que existeix, és real i que té molt potencial, segons van defensar convençuts, perquè ho veuen diàriament, Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Gonzalo de Miquel, responsable del nou ‘hub’ d’R+D d’AstraZeneca a Barcelona; Elisabet de los Pinos, CEO d’Aura Biosciencies, i Franz Heukamp, director general d’IESE. Tots ells van apel·lar a la ciutat i als seus ciutadans, polítics inclosos, a creure-s’ho més i a explicar-ho més.

«Barcelona no s’acaba de creure que és un clúster biomèdic, el més important del sud d’Europa. És un referent europeu en biomedicina i podria ser-ho a escala mundial», assenyalava De Miquel, que gestiona un equip de 100 investigadors acabats de contractar al ‘hub’ d’AstraZeneca a Barcelona, on investigaran i desenvoluparan fàrmacs per a malalties rares, oncologia, sistema renal, cardiovascular i respiratori, i vacunes. I recorria a un exemple significatiu: la farmacèutica va obrir alhora posicions a Barcelona, a Boston i a Toronto. Les places que abans es van cobrir, sol·licitades per investigadors d’«altíssim nivell», van ser les de la capital catalana.

En la mateixa línia s’expressava Torner: «L’ICFO no seria possible a cap altra ciutat del Mediterrani. No hi ha cap altre lloc millor que Barcelona per a projectes com el nostre, que busquen fer ciència puntera a escala mundial». Va treure ferro als controvertits problemes de mobilitat de la ciutat. «Passa com a totes les grans ciutats. A San Francisco o Los Angeles és pitjor», va dir. Sí que hi ha una cosa pitjor a Barcelona: els salaris.

De Miquel va posar en valor la tradició de la indústria farmacèutica catalana, molta d’aquesta d’origen familiar, que ha possibilitat l’existència d’una «base sòlida de talent» a la ciutat i que entitats com Biocat o CataloniaBIO han ajudat a visibilitzar perquè Barcelona s’hagi posicionat com a referent en ciències biomèdiques. I augurava que projectes com el d’AstraZeneca faran que aquesta atracció de talent cap a Barcelona vagi a més.

Ho va corroborar, en una intervenció des de Boston, on resideix, Elisabet de los Pinos. La seva empresa, Aura Biosciences, està a un assaig clínic de llançar al mercat un fàrmac que permet tractar el càncer d’ulls sense deixar cec el pacient. Ella va deixar la ciutat fa una dècada, però constata que les coses han canviat, a millor. «Fa 10 anys, emprendre en el camp de la ciència a Barcelona era més complicat. Ara les circumstàncies han canviat». Una carta a favor, que «els catalans som emprenedors».

Tot i així, aquesta pionera considera que als joves encara els falten exemples de científics emprenedors. «La ciència està relacionada amb l’emprenedoria. Els joves pensen que només poden ser professors, i no és així. Cal ensenyar-los que els científics també tenen talent empresarial i que són models d’èxit». I va llançar un altre missatge per a la joventut: «Cal anar-se’n. Cal deixar que el talent se’n vagi perquè després torni. Així es globalitza».

Com a responsable d’IESE, una de les escoles de negoci punteres a escala mundial, Heukamp va assegurar que Barcelona també és ja un ‘hub’ de talent educatiu. «Barcelona és al mapa» de les escoles de negoci, va dir, esmentant també ESADE o la Universitat Pompeu Fabra. En el cas d’IESE, per exemple, el 85% de l’alumnat del seu MBA procedeix de 70 països.

«¿I què s’ha de fer per treure el màxim partit a aquest potencial?», els va plantejar la moderadora i CEO de Savills a Barcelona, Anna Gener. Per a De Miquel la recepta passa per potenciar al màxim la col·laboració entre institucions locals, universitats i escoles de negoci, hospitals i centres de recerca. «Si col·laborem, atraurem més talent».

Heukamp va reclamar a les administracions més facilitats perquè els científics estrangers s’instal·lin a la ciutat tant per permisos laborals i de residència d’ells com de les seves parelles.

De los Pinos i Torner van apel·lar a la necessitat de recursos econòmics. La primera va apuntar que es necessiten entre 300 i 400 milions d’euros per treure un fàrmac al mercat, i el segon va recordar que els resultats no es veuen a curt termini. «Falten recursos, ja siguin públics, de filantrops que volen canviar el món o d’inversors visionaris», va dir Torner.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Cap dels ponents va mencionar un dels evidents atractius de Barcelona: el clima. I és que, com va apuntar en la clausura de l’acte el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, «el clima hi ajuda», però per si sol no atrau el talent pel qual la ciutat aposta, basat en centres de formació, de recerca i ‘start ups’.

Sáez va recollir el guant que van llançar Torner, De Miquel, De los Pinos i Heukamp i va destacar que els diaris poden ajudar a «posar la realitat en paraules». «Si sabem explicar què té Barcelona per atraure talent, les coses funcionaran», va dir. Un talent enfocat a «ajudar les persones i el progrés, sense carregar-se el planeta», va reblar. Precisament els tres valors que regeixen la filosofia d’aquest diari: Persones, Progrés i Planeta.