La inexistent figura de l’informàtic escolar llasta la digitalització del sistema educatiu

El pes de totes aquestes tasques va recaure en la figura del coordinador digital, que va passar de ser un professor manetes o amb inquietuds tecnològiques que s’encarregava de mantenir al dia l’aula d’informàtica un parell o tres d’hores a la setmana, a convertir-se, amb idèntica dedicació horària i remuneració (86 euros al mes en el millor dels casos), en una mena de bomber desbordat amb una immensa responsabilitat sobrevinguda i no reconeguda.

N’hi ha prou amb passar una estona al bigarrat cubicle de coordinació d’un institut públic per comprovar-ho. Toc toc. Rere la porta, una mica despistat un alumne de tercer d’ESO que no recorda la seva contrasenya del Classroom. Al cap de pocs minuts, toc toc. Una professora a qui –una altra vegada– no se li connecta el capritxós wifi, amb la qual cosa no pot impartir la classe que tenia que preparada.

Vorejant el col·lapse

Davant aquesta situació que descriuen com a insostenible i que «voreja el col·lapse», els coordinadors digitals catalans s’han plantat i organitzat a la plataforma Coordinadors Digitals en lluita. 

Reclamen la contractació de tècnics informàtics o auxiliars tècnics per resoldre aquestes petites (mitjanes o grans) incidències del dia i així poder dedicar les seves hores de coordinació –que també jutgen «totalment insuficients»– a elaborar l’Estratègia Digital de Centre, la seva veritable raó de ser. És tan senzill com que si han de dedicar les poques hores de coordinació –unes tres de setmanals, tot i que varia segons els recursos del centre i la sensibilitat de la direcció– a apagar focs, no tenen temps físic per dedicar-se a qüestions tan importants com preparar material per a tallers de ciberseguretat per als alumnes de primer d’ESO, per exemple.

Entre la seva llarga llista de funcions, hi ha la de revisar i preparar tots els portàtils que els alumnes de quart d’ESO tornen quan tanquen l’etapa i deixar-los a punt per entregar-los el curs següent als alumnes que pugen a tercer. Una tasca que aquests docents fan durant el mes de juliol, amb la qual cosa aquell mes no poden preparar les classes del nou curs. Els coordinadors digitals, cal remarcar-ho, són, a més i sobretot, professors.

«Si treballéssim només les hores que tenim assignades, hi hauria alumnes a qui no els podríem entregar els portàtils fins al mes de novembre», assenyala Sandra Vallès Castro, professora de matemàtiques i coordinadora digital de l’IES Investigador Blanxart de Terrassa (Vallès Oriental). Aquest institut té més de 800 alumnes entre ESO, batxillerat i cicles formatius i, com en molts altres centres públics catalans, es dona el cas que acull alumnes que venen d’escoles en les quals ja utilitzaven portàtils a sisè de primària i que es troben aquí tornant al paper i al bolígraf.

L’institut –és a dir, ella, ja que prendre aquesta decisió és també responsabilitat dels coordinadors– va apostar pel sistema Windows en comptes de pels ‘chromebook’, i aquests encara no han arribat per als alumnes de primer i segon d’ESO (la previsió del Departament d’Educació és que arribin en el primer trimestre del curs vinent).

Desbordant ‘multitasking’

L’impacte de la quantitat de treball concentrat en tan poques hores no només impacta en el benestar i la salut mental dels docents que, per vocació, un dia es van oferir a ser coordinadors digitals dels seus centres. Aquesta mala planificació repercuteix en la totalitat de l’escola (dels alumnes). No és rara la vegada que, mentre el docent coordinador és a classe, truquen a la porta i el venen a buscar per resoldre algun assumpte urgent, interrompent, volent o sense voler, la classe que aquest estigui impartint en aquell moment. Remarquen que això no passaria si les escoles públiques comptessinamb la figura del tècnic informàtic al centre.

Les mobilitzacions de la plataforma Coordinadors Digitals en Lluita, de la qual Vallès Castro forma part, han aconseguit una taula de diàleg amb el Departament en la qual els docents han exposat les seves demandes. A més de les millores laborals –com l’ampliació del complement salarial– no entenen, per exemple, que el servei tècnic que la conselleria posa a la seva disposició quan es troben davant una avaria que no poden resoldre es responsabilitzi només dels dispositius comprats en el catàleg del Departament (molt més cars que els comprats a qualsevol gran superfície especialitzada) i que estiguin en garantia. Amb el que passi amb la resta de màquines, s’han d’espavilar, novament, els coordinadors digitals en solitari.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Molts centres compren els dispositius pel seu compte perquè van justos de pressupost, però d’aquests ordinadors el Departament es desentén», denuncia la professora de matemàtiques, convençuda que la transformació digital requereix un lideratge. «No volem passar-nos el dia resolent incidències porque volem dedicar-nos a millorar les competències digitals d’alumnes i docents», conclou la docent. La direcció de l’Investigador Blanxart s’ha mostrat sempre sensible amb la qüestió i, mitjançant l’autonomia de centre, ha nomenat dos coordinadors digitals i mig.

En l’horitzó, els docents coordinadors tenen una nova preocupació, amb l’arribada, en els pròxims mesos, dels plafons interactius i el nou material de robòtica anunciat per Educació i finançat amb els fons Next Generation; material del qual, sobra dir-ho, també en seran responsables.