El ‘boom’ de l’escalada amenaça el falcó pelegrí, una espècie protegida

I aquest és un moment crucial. «Qualsevol molèstia, per poca que sigui, es pot carregar la cria», adverteix Marco Antonio Barba, naturalista i anellador autoritzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Això és el que ha passat en un niu del Baix Llobregat. La presència d’escaladors enfilant-se per una zona rocosa no autoritzada va foragitar una parella de pelegrins que va decidir abandonar el niu.

Barba ha quedat just davant d’aquest niu fracassat amb tres agents rurals per recuperar els ous desamparatsi intentar saber exactament quan els ocells van desistir de criar. Així es podria iniciar una investigació i descobrir qui va trencar una cinta protectora i després va incomplir el que dictava un cartell informatiu.

«La febre per obrir noves vies d’escalada causa molt mal», comenta Carles Barés, coordinador del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat. Les restriccions són «quirúrgiques», només en punts on es té constància de l’existència de nius. A més, duren poc temps: «Durant la resta de mesos, quan no és època de cria, no hi ha limitacions i es pot escalar tranquil·lament. Només cal complir el reglament, a la web es pot consultar quines parets estan permeses i quines no».

Èxit al Penedès

Després de recollir les mostres d’aquest niu abandonat, els tres agents i el naturalista es dirigeixen cap a una altra zona de cria, al Penedès, on s’ha detectat un nou niu. EL PERIÓDICO els acompanya. Primer, paren el vehicle i estudien la muntanya amb els prismàtics per saber quines cordes necessitaran. Durant aquesta revisió, observen indicis que s’ha escalat il·legalment a la zona, un fet que els preocupa.

A continuació, continuen conduint fins a la part més alta de la serra i allà es comencen a equipar: guants, casc, mosquetons i bosses de roba per introduir-hi els pollets.

Quan Barés comença a descendir, mode ràpel, el vol veloç i poderós de la femella de falcó pelegrí interromp l’escena. Creua per davant de l’agent rural amb aletejos nerviosos i una cridòria escandalosa: «¡Wiaaaa wiaaaa!». Junt amb el mascle, és l’encarregada d’alimentar les cries i vigilar el niu, per la qual cosa sent l’amenaça de la presència humana.

Penjat del penya-segat, l’agent rural introdueix les mans dins de la cornisa on les aus van construir el niu i en treu primer un pollet i després un altre. Els posa dins de les bosses i comença a escalar cap amunt. Torna a la part alta de la muntanya, cansat i suat, i entrega les bosses a Barba, que comprovarà l’estat de salut dels petits falcons i els anellarà.

Els pollets xisclen sense parar i s’estressen. Es resisteixen movent les seves petites arpes ja esmolades. Per tranquil·litzar-los, Barba els col·loca una caperutxa al cap que els impedirà veure-hi. «Us presento l’animal més ràpid del món», proclama l’especialista mentre sosté una de les cries. El procés és ràpid: se’ls fixa a la pota l’anella que els identificarà a partir d’ara i després tornen dins de la bossa.

Més amenaces

Els agents rurals baixaran de nou fins al niu (penjat a les roques) per retornar els pollets a casa seva i no destorbar-los més. Els seus pares els continuaran alimentant amb les preses que capturen. «En aquesta zona, s’alimenten de tords, oriols, tudons. En algun cas s’aventuren a liquidar altres rapaços que els fan competència, com els falcons mostatxuts», detalla l’anellador de l’ICO.

D’aquí unes setmanes, si tot va bé, els petits falcons pelegrins s’atreviran a fer els primers vols. Més endavant, hauran de buscar un nou lloc per criar. La parella que s’ha instal·lat en aquesta zona va néixer a la ciutat de Barcelona, on anys enrere es va posar en marxa un projecte de reintroducció d’aquesta espècie per lluitar contra la plaga de coloms.

En alguns territoris, aquesta temporada de cria no està sent especialment positiva. Al País Basc, per exemple, alguns pollets no han crescut prou, pot ser que per falta d’aliment. A Catalunya, encara falten dades per concretar com ha anat la temporada. «Però sí se sap que aMontserrat, per exemple, alguns nius habituals no s’han ocupat», avisa Barba. Al massís del Montsant passa una cosa semblant.

«Per a nosaltres, el seguiment d’aquestes espècies protegides és important. Són un bioindicador de la qualitat dels nostres ecosistemes», afirma Barés. La sequera, segons explica, afecta totes les espècies, però algunes, com el falcó pelegrí, poden trampejar la catàstrofe perquè modifiquen la seva dieta: «Es poden alimentar de moltes preses diferents».

Notícies relacionades

La sequera amenaça les zones humides de Catalunya, claus en la lluita climàtica

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Quan el Grup de Muntanya dels rurals va néixer, més de 20 anys enrere, van començar col·laborant amb l’anellatge de trencalòs al Pirineu i àguiles cuabarrades al Garraf, dues aus en declivi en aquella època. «Cada vegada treballem amb més espècies de rapaços i carronyaires: aufranys, àguiles marcenques, voltors o ducs eurasiàtics, per dir-ne algunes», celebra Barés.

El seu grup, de 21 membres, s’organitza per respondre a sol·licituds d’universitats, investigadors o associacions com l’ICO. Està format per agents rurals que dominen a la perfecció les tècniques d’escalada. Durant el mes de maig, els esperen unes setmanes de treball frenètic. És un mes de cria i han de censar i anellar tantes aus com sigui possible.