M’agrada que estiguis malament: la rebotiga del negoci ‘online’ del patiment

Segons el sociòleg Mariano Urraco, el mercat explota testimonis que moltes vegades són exageracions i, sobretot, banalitzacions de problemes reals. «Són versions perfectes del drama, perquè no és un ‘estic malament, desaparec de les xarxes’ sinó ‘ho vaig dosificant per retenir i augmentar audiències’ (Shakira porta 4 senzills en 10 mesos; Obregón, almenys mitja dotzena de portades de l’‘Hola!’ des de la malaltia del seu fill Aless i Harry va vendre 1,4 milions d’exemplars del llibre ‘En la sombra’ en les primeres 24 hores).

Espectacle del malestar

L’exnedadora olímpica Núria Ayala, que fa cinc anys va perdre el seu fill Miquel, de 13, en un accident, no jutja l’elaboració del dol d’Obregón –cadascú ho viu com pot»–, però li molesta l’«espectacularització». Hi coincideix Silvia García, formadora en salut mental de Madrid i ‘supervivent’ ella mateixa de la psicosi: «Res a dir sobre el seu dol, que és terrible, però Obregón parla des del privilegi, des de la possibilitat de trobar una ‘solució’ en el mercat (i a sobre diu que no ha utilitzat fàrmacs ni teràpia)».

‘Escape room’ del dolor

«Davant aquesta narrativa del patiment psíquic –prossegueix García–, tinc la impressió d’entrar en una ‘escape room’ plena d’efectes especials». Un cas problemàtic, apunta la formadora, és el de l’humorista Ángel Martín, que porta 15 edicions del llibre ‘Per si las voces vuelven’, que «ven que el patiment psíquic és guai i que fa que els afectats es preguntin ‘si ell s’ha recuperat en 10 sessions ¿per què jo no?». «La glamurització del drama instal·la la idea que, si se’n surt, tampoc és tan greu», matisa Urraco. De manera que la resta de la població –els ‘sans’– no tenen el mapa complet de la gravetat sanitària. «Parlar del malestar s’ha convertit en el nou parlar del temps», adverteixen la psiquiatra Marta Carmona i el metge de família Javier Padilla, autors del llibre ‘Malestamos’ (Capitán Swing).

A tot això, «les persones amb patiment psíquic estan pitjor que mai; primer, perquè hi ha ‘categories’ dins el patiment i, segon, perquè una part dels recursos que es destinaven a persones amb patiment intens es reparteixen amb d’altres amb patiment social». Carmona i Padilla remarquen que, en realitat, té a veure amb les condicions de vida –diuen–, però on no ens sentim capaços de canviar les condicions de vida, apareix el determinisme biològic».

Qüestió de mètriques

I Lilie Chouliaraki, experta en mediació de la vulnerabilitat i el patiment humà de la London School of Economics, explica que el privilegi de ser reconegut com a ‘víctima’ no es concedeix per igual. «Es reprodueixen les jerarquies de poder social, privilegiant la veu dels poderosos mentre que la dels que més necessiten ser escoltats passa desapercebuda». I en el primer terç del segle XXI, «els llenguatges de reconeixement s’adapten als requisits del mercat digital, embolicant les trobades terapèutiques en mètriques».

L’algoritme sap què interessa: les emocions. I si bé és veritat que davant un drama hi ha un esglai genuí, molts escalfen crispetes per disfrutar de l’espectacle. No és nou, però s’ha reactualitzat. Franc Carreras, que va assessorar artistes pop com Whitney Houston, Aretha Franklin i Rod Stewart, i avui és professor de màrqueting digital d’Esade, assegura que l’‘estratègia del dolor’ és pa per avui i engrunes per demà. «Genera una atenció immediata, un ‘a veure què passa’, però és com el menjar ràpid, et dona una satisfacció instantània i després et fa mal la panxa». I atribueix la ‘culpa’ a deixar en mans de les celebritats un mòbil amb què poden, sense control, arribar a la seva audiència.

Notícies relacionades

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

La «saturació» de la sanitat pública provoca «vulneracions» de drets en la salut mental

Aquest consum ‘fast food’ del patiment es justifica, segons els experts, perquè «la gent està malament». «Però en lloc de preguntar-se per la feina de merda que té, s’identifica amb el malestar dels altres. Estem individualitzant el col·lectiu», assenyala Silvia García. Carmona i Padilla reclamen «polititzar el malestar», treure’l de l’àmbit íntim i situar-lo en el debat, perquè «té a veure amb les vides inhabitables, les jornades laborals impossibles i els vincles fets malbé perquè els pares no poden passar temps amb els fills». Espanya destina 30 milions d’euros a l’any a psicofàrmacs i baixes laborals quan, per exemple, «se sap que la millor manera de prevenir el suïcidi és la renda mínima», apunta García.

«Al final surt beneficiat el poder, que és el que marca quins temes es posen sobre la taula i de quina forma s’han d’abordar», apunta Urraco. «Es genera un tipus de ciutadania emocional, sentimental i més fàcil de manipular». I «es destrueix el teixit social perquè es fomenta una societat individualista que no lluita pel col·lectiu». Els autors de ‘Malestamos’ acaben dient: «La solució no és una psicoteràpia individual per a esclaus, és abolir l’esclavitud».