«Prefereixo ser funcionària que precària»: els motius per presentar-se a les oposicions

«Prefereixo ser funcionària que precària», resumeix Claudia Estruch, una jove que aquest dissabte s’ha presentat als exàmens de les oposicions de la Generalitat. És veterinària, però està farta de treballar al sector privat. «En el dia d’avui, els joves no estem ben remunerats, estem treballant en condicions precàries», es queixava després d’acabar l’examen per accedir a un lloc de tècnica superior. És el mateix discurs que defensava Mónica Vega, graduada a l’atur. «Si ets funcionari no tens maldecaps», explica.

Estruch és de València, però va estudiar veterinària a Catalunya. Ara treballa en una clínica privada. «Treballes guàrdies, caps de setmana, festius... i et paguen 1.120 euros al mes. ¿Com pago el lloguer?», lamentava la jove. És per això que va decidir fer oposicions. El David, un noi de 26 anys donava el mateix argument. «L’opció de treballar en una clínica m’agrada, però prefereixo una bona qualitat de vida. Veus els horaris dels funcionaris i els sous i penses... és l’única manera que trobo per poder pagar-me el lloguer. És que és tot molt car», assegura el jove. «Tenen els horaris més ben estructurats que a les empreses», afegeix.

«A mi les clíniques de gossos no m’agraden, però he treballat a molts llocs: escorxadors, granges... Al final prefereixes ser inspectora de la Generalitat per l’estabilitat laboral, l’horari, la qualitat de vida que et dona... ¿T’imagines viure sense maldecaps per la feina?», es pregunta Mónica Vega. Ella ara està a l’atur i té assumit que no accedirà a la plaça. «En són molt poques i jo no tinc gens d’experiència prèvia», assegura mirant la seva amiga, Irene Planas, que acumula tres anys d’interina.

Conciliació familiar

«A veure, no ens enganyem, jo vull ser funcionària perquè és l’única ocupació que et permet la conciliació familiar sense patir», se sincera la Ruth, una interina de 43 anys. «I el sou, és clar», afegeix la Nerea, una altra aspirant. «Jo vaig deixar de treballar fa molts anys per raons familiars, però després vaig tornar a treballar fa sis anys i estic com a interina a la Conselleria d’Educació», diu la Carme, una dona que opta a treballar ara com a treballadora social a la Conselleria de Drets Socials. «La part bona de treballar a l’Administració és que tenen molts més miraments que a l’empresa privada. Jo, amb els meus problemes familiars, és l’únic lloc on puc tenir estabilitat laboral», explica.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Doncs què voleu que us digui, jo penso que a banda de les condicions, hi ha el tema de creure en la necessitat que hi hagi serveis públics, i jo hi crec», assenyalava l’Anna, una altra aspirant a les oposicions. «En el meu cas, si aconsegueixo la plaça, aquesta feina et dona una visió global del sector i, sobretot, la possibilitat de millorar les coses, una cosa que a l’empresa privada no s’aconsegueix», defensava. Les amigues amb qui s’ha preparat l’examen somreien. No sembla que sigui el motiu majoritari.

Ells són tan sols un exemple de les gairebé 13.000 persones que aquest dissabte s’han presentat a les oposicions de la Generalitat, la convocatòria més gran que s’ha celebrat les últims anys, per optar a les 1.825 places de la funció pública. Els exàmens han començat gairebé dues hores tard i hi ha hagut una important desorganització en totes les proves. La Generalitat està estudiant obrir un procediment per sancionar l’empresa que s’encarregava de les proves, Cegos, per haver incomplert el contracte.