La pluja no fa ni pessigolles a la sequera, però alleuja el cabal del Ter i del Llobregat

Una de les prioritats era que plogués a les capçaleres dels rius principals de les conques internes catalanes, el Ter i el Llobregat. I així ha sigut. ¿Però ha plogut prou per recuperar mínimament els embassaments? «No. Als pantans no hi ha cap canvi substancial», aclareix Aleix Serra, tècnic del Servei Català de Meteorologia en declaracions a EL PERIÓDICO.

A les capçaleres d’aquests dos rius, de fet, és on més ha plogut. En algunes zones han caigut 20 litres per metre quadrat i en punts concrets s’ha arribat a màxims de 50 litres per metre quadrat (destaquen els 62 a Ulldeter i els 49 a Núria). Aquestes dades, que per aquesta època haurien de ser habituals, no es registraven des de fa dos anys.

¿I què han provocat aquests ruixats? Doncs bàsicament la crescuda dels rius, que feia setmanes que portaven uns cabals agònics. L’estat del Ter i del Llobregat era crític. Als seus cursos circulava poca quantitat d’aigua: «Durant unes hores, això ha canviat gràcies a la pluja d’aquests dos dies».

«De tota manera, després de l’escassetat acumulada, l’aigua mai ve malament. Al contrari, suavitza la situació», considera Serra. Amb les últimes pluges, alguns llocs del Pirineu s’acosten al que seria la mitjana habitual del mes d’abril.

Tot i així, si ens fixem en el panorama general de tot Catalunya, el fet que hagi plogut aquest cap de setmana no canviarà la tendència d’un mes primaveral que ha sigut més sec del normal: «Això ja no ho canviarem. Haurem tingut un abril amb menys pluja del que indica la mitjana. I això agreuja la situació».

Xàfecs litorals

En el conjunt del litoral i el prelitoral, la mitjana ha sigut d’entre 1 i 5 litres per metre quadrat. «Això té importància perquè l’ambient s’humiteja una mica, però la sequera persisteix, per si algú ho dubta», adverteix l’especialista.

El que ha passat a Barcelona, a les comarques de l’Ebre i al llarg de tota la costa, malgrat celebrar-ho perquè «veníem d’una ratxa seca de 60 dies en certs observatoris», és el que correspon a la primavera. Cal tenir present que en aquests moments ens trobem en la gran «finestra d’oportunitat» per posar fre (o intentar-ho) a aquesta sequera extrema. Fa setmanes que el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ho repeteix: «L’abril i el maig són les dues grans ocasions per rebre una gran quantitat d’aigua».

¿Què ens espera?

L’abril ha sigut un mes càlid. «No de rècord», perquè el 2011 s’havien registrat temperatures més elevades, però sí amb més calor del que és habitual. ¿Què es necessitaria per posar punt final a la sequera? «Una quantitat de pluja ingent. Hi ha massa dèficit de precipitacions acumulat», assenyala Serra.

Notícies relacionades

Deixar caure i podrir les pomes al canal d’Urgell: l’única sortida per salvar els arbres

El ‘boom’ de l’escalada amenaça el falcó pelegrí, una espècie protegida

Només per millorar una mica la situació haurien de ploure 200 mil·límetres durant el maig (aquesta xifra superaria la mitjana habitual). Segons les previsions del SCM, el mes que ara comença serà una mica més calorós del que estem acostumats a viure, però no arribarem a màximes excepcionals.

Entre avui i demà tornarà a haver precipitacions als mateixos punts on ha plogut. Després, en principi, arribarà el temps estable i la calor no farà estralls. «Esperem un mes de maig habitual», conclou Serra.