La presidenta del Comitè de Bioètica, sobre gestació subrogada: «Cal impedir la instrumentalització o desemparament del nen»

Quan El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, contacta amb el Comitè de Bioètica d’Espanya, el país es convulsa a costa de la portada (de la revista ‘Hola’) que anuncia que l’actriu i presentadora Ana Obregón ha sigut mare d’una nena per gestació subrogada a Miami (Estats Units). Han de passar unes setmanes perquè la presidenta d’aquest organisme, la psiquiatra i terapeuta Leonor Ruiz Sicilia, reflexioni sobre aquesta qüestió de manera assossegada malgrat que, aclareix, el tema encara «no ha sigut objecte de debat rigorós al Comitè en la seva actual composició». De fet, precisa, els judicis precipitats no són recomanables i no sempre s’ha de fer el que es pot fer.

El Comitè de Bioètica d’Espanya va ser creat per la llei 14/2007, de 3 de juliol, d’investigació biomèdica. Va quedar constituït el 22 d’octubre del 2008 i està adscrit al Ministeri de Sanitat. Té la missió d’emetre informes, propostes i recomanacions per als poders públics, d’àmbit estatal i autonòmic, sobre matèries relacionades amb les implicacions ètiques i socials de la biomedicina i les ciències de la salut.

Així mateix, a l’organisme se li assignen les funcions d’establir els principis generals per a l’elaboració de codis de bones pràctiques d’investigació científica i la de representar Espanya als fòrums i organismes supranacionals i internacionals implicats en la bioètica. El Comitè de Bioètica d’Espanya va renovar la seva composició l’octubre del 2022. Va ser llavors quan l’anterior ministra de sanitat, Carolina Darias, va nomenar Ruiz Sicilia com a presidenta.

Dotze experts

El Comitè de Bioètica d’Espanya renovava els seus membres amb diversos perfils professionals i acadèmics que per primera vegada incloïen persones expertes en ciència de dades, infermeria i pediatria, entre d’altres. També s’han incorporat experts en diferents àrees de coneixement com filosofia, neurociència, medicina legal i epidemiologia. En total reuneix dotze persones: set dones i cinc homes.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid en 1983 i especialista en Psiquiatria des de 1988, la doctora Ruiz Sicilia ha treballat en funcions assistencials i de coordinació en diferents serveis i unitats de Madrid, Granada i Màlaga. Des de 1999 pertany a la plantilla de l’Hospital Virgen de la Victoria, de Màlaga, on exerceix funcions assistencials com a terapeuta de família i directora de la Unitat de Teràpia Familiar Sistèmica del centre sanitari.

Els problemes ètics

Entre els temes que aborda Ruiz Sicilia amb aquest diari, n’hi ha un de plena actualitat i que ha donat lloc a un intens debat social: la gestació subrogada. La psiquiatra indica d’entrada, perquè no hi hagi dubtes, que no és una pràctica legal a Espanya, com ja se sap. De moment, afegeix, aquest procediment «no ha sigut objecte de debat rigorós al Comitè en la seva actual composició, de manera que l’entitat no ha emès cap informe al respecte».

No obstant, sí que considera «important transmetre algunes reflexions que puguin contribuir que les persones prenguin consciència sobre alguns dels problemes ètics que aquesta tècnica de gestació fa evidents quan la realització i/o protecció d’uns valors comporta el risc de desprotecció i/o no realització d’altres».

En qualsevol cas, la presidenta del Comitè apunta que «són fets provats en la ciència que durant el procés de la gestació es produeixen fenòmens epigenètics, d’intercanvi cel·lular entre la gestant i el fetus, i sorgeixen vincles emocionals entre ells que fan molt difícil assumir que es tracti d’una altra tècnica de reproducció assistida i que pugui tenir la mateixa consideració ètica que qualsevol altra».

La dona gestant

La bioètica, com a ètica pràctica que és, aspira «al millor del possible, és a dir, a allò correcte, de manera que les seves consideracions no poden ser alienes al context sociotemporoespacial en el qual tenen lloc els conflictes», assenyala Ruiz Sicilia. En la gestació subrogada «ens trobem, d’una banda, amb els pares comitents que, en l’exercici lliure i capaç de la seva autonomia, decideixen ser pares i mares i per diferents raons (clíniques, estructurals, estètiques..) trien aquesta manera de ser-ho».

D’altra banda està la dona gestant, «i aquí és precís articular dues visions». La que destaca l’autonomia i considera que la gestació subrogada «és acceptable si la dona disposa d’informació i pot prendre una decisió lliure sense veure’s influïda per situacions de falta de recursos o desprotecció» i, d’altra banda, la que destaca la justícia i la protecció davant les condicions d’explotació que considera «que la gestació subrogada és inacceptable perquè suposa una forma d’instrumentalització que, en la majoria de les situacions, inclou una condició de vulnerabilitat i desprotecció».

Els motius de la gestant

Segons Leonor Ruiz Sicilia, les motivacions de la dona gestant també «poden ser diverses, com l’altruisme pur, la contraprestació per costos o l’interès merament mercantil». Finalment, enumera, «ens trobem amb l’element més important: el nen o nena que ha nascut i que té drets i garanties que obliguen a obrar en el seu màxim interès protegint la seva dignitat i impedint la seva possible instrumentalització o desemparament».

Tot això, precisa la terapeuta, en una societat «que articula la seva democràtica convivència amb principis de justícia social orientats a protegir la salut, la vulnerabilitat, la infància i promoure la igualtat d’oportunitats per a totes les persones». Per això, la psiquiatra argumenta que «un debat rigorós ha de començar fent preguntes que requereixin un procés reflexiu que la societat ha d’afrontar».

En aquest sentit, proposa qüestions com si la parentalitat és un desig o és un dret. I prossegueix plantejant preguntes: «¿Han de tenir límits, els desitjos?; ¿existeixen els drets absoluts?; ¿quan els desitjos s’han de convertir en drets?; ¿pot la determinació dels comitents harmonitzar-se sempre amb l’interès superior del menor?; ¿és correcte ser pare o mare a expenses de l’ús del cos d’un altre ésser humà, tot i que hagi prestat el seu consentiment?; ¿és possible regular l’altruisme de la dona gestant?; ¿és correcte trencar el vincle generat en el procés d’embaràs?; ¿és possible harmonitzar i protegir els valors de comitents, gestant i nadons?...».

Els temes a analitzar

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«L’anàlisi ètica és complexa, també perquè els valors que analitza i que confronten estan molt vinculats a creences i posicionaments ideològics i polítics. Els judicis precipitats no són recomanables, i no s’ha de fer el que es pot fer», considera la presidenta del Comitè Bioètic d’Espanya en la seva meditació sobre la gestació subrogada.

D’altra banda, com s’ha dit, l’òrgan que presideix té entre les seves funcions emetre informes per als poders en temes amb implicacions ètiques rellevants. En la seva agenda de 2023, desgrana la presidenta, ha inclòs temes relacionats amb el menor d’edat en salut, aspectes ètics en relació amb la intel·ligència artificial (marc de bones pràctiques i mètodes de verificació), la protecció a les persones vulnerables i l’equitat en la prestació de l’ajuda per morir i aplicació de la llei orgànica 3/2021 de regulació de l’eutanàsia en les diferents comunitats autònomes, conclou la màxima representant d’aquest organisme.