Primer estudi oficial del ‘bullying’ a Espanya: gairebé el 10% dels alumnes el pateixen a primària

Gairebé el 10% dels estudiants de primària (9,53%) afirmen que se senten assetjats. Així ho revela l’estudi estatal sobre la convivència escolar en centres d’educació primària, elaborat pel grup d’investigació Imeca, de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid), a petició del ministeri i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La titular d’Educació, Pilar Alegría, presentarà aquest dimecres l’informe davant l’Observatori Estatal de la Convivència Escolar, format per 40 membres de tots els àmbits, incloent-hi diversos ministeris, sindicats, associacions de famílies i estudiants.

Al llarg de les seves més de 300 pàgines, l’estudi presenta unes dades més baixes de les que es tenien fins ara. La Fundació Anar, per exemple, assegurava –en el seu informe del setembre del 2022– que un de cada quatre alumnes (24,4%) percep que hi ha assetjament escolar a la seva classe. La plataforma Educar Ho És Tot va fer una enquesta el 2021 que va revelar que un de cada cinc menors entre 5 i 18 anys és víctima de ‘bullying’.

Els tècnics de la Universitat d’Alcalá de Henares han investigat només la convivència escolar en l’etapa de primària (6-12 anys). Caldrà esperar a un posterior estudi per analitzar el clima escolar a secundària, on els conflictes, a priori, es multipliquen. De fet, els casos més recents i més greus s’han donat en noies de 12 anys (les bessones de Sallent, que van saltar al buit al febrer i una de les quals va morir) i 20 anys (la noia de Gijón que es va treure la vida aquest cap de setmana després d’acusar els seus companys de classe d’assetjament).

Davant la pregunta de «¿has assetjat alguna vegada algú?», el 4,58% dels alumnes preguntats pels investigadors d’Alcalá de Henares contesten afirmativament, un percentatge molt similar als que confessen haver ciberassetjat (4,62%).

L’estudi sobre la convivència escolar ha comptat amb 37.333 participants. La majoria (70%) són alumnes, i la resta són famílies, docents, equips directius i orientadors. En línies generals, la comunitat educativa realitza una valoració «molt positiva» de la convivència escolar, una cosa que afecta directament no només el benestar de nens i nenes, sinó la qualitat de l’aprenentatge. Tant que l’evidència científica demostra que per aturar el fracàs escolar són necessaris diversos passos. El primer, que les aules siguin espais segurs amb violència zero. Així ho afirma la investigadora de la Universitat de Deusto (Bilbao) i d’Ikerbasque (la Fundació Basca per a la Ciència), Rocío García Carrión, que actualment lidera un projecte de la Comissió Europea per estudiar com aturar l’abandonament escolar primerenc.

Empoderar l’alumnat

L’estudi de la Universitat d’Alcalá també ofereix unes recomanacions per incrementar la lluitar contra el ‘bullying’. Entre aquestes, disminuir la càrrega burocràtica que comporta per part dels docents la gestió dels casos i augmentar les destreses dels estudiants en la resolució de conflictes.

Notícies relacionades

El pare de la Kira, la nena que es va suïcidar per ‘bullying’, exigeix que l’assetjament escolar sigui delicte

La trista història d'un nen de 13 anys que es va suïcidar pel 'bullying'

L’informe és el primer pas de la batalla que ha emprès el departament que dirigeix Alegría contra la violència a les aules. L’Observatori de la Convivència Escolar va començar la seva etapa el 2007, però ha estat tots aquests anys bastant aparcat, més enllà del pla de treball que va aprovar el desembre del 2021. El novembre de 2022, dins de l’intent ministerial per convertir l’assetjament escolar en un assumpte d’Estat, els seus components es van tornar a reunir per fer una radiografia de la situació i una sèrie de recomanacions.

Al cap de poc temps de ser nomenat, el secretari d’Estat d’Educació, José Manual Bar, va reunir la premsa especialitzada per explicar el pla del ministeri contra l’assetjament a les aules. «El ‘bullying’ no es combat amb una conferència cada tres mesos. Necessitem un canvi cultural cada dia. Necessitem que s’imposi la cultura de la convivència en pau», va insistir en aquella ocasió després de recordar que la figura del coordinador de benestar als centres educatius és incipient i, per tant, el seu nivell d’implantació és desigual.