Avaria a l’R2 de Rodalies: «Cada setmana passa alguna cosa. És una presa de pèl»

El primer dia després de l’avaria que va deixar fora de servei el sistema de senyalització a l’estació de Rodalies de Gavà (Baix Llobregat) i que va portar el caos a l’R2 de Rodalies, els usuaris de la línia afronten amb resignació, retrets i desconfiança les alteracions en el servei de trens. Adif estima que l’avaria tardarà entre tres i quatre setmanes a resoldre’s i Renfe ha habilitat trens de reforç per intentar alleujar la situació.

Ho pateixen els soferts usuaris. Les andanes de l’estació de Gavà estan plenes en qualsevol moment del matí, atès el temps de diferència entre el pas d’un tren i un altre. Malgrat valorar alternatives, per als usuaris de l’R2 el transport privat queda gairebé descartat pel trànsit, i l’autobús no es preveu com una possibilitat per a totes les destinacions. La sensació comuna entre els viatgers és que quan no és un llamp és un altre motiu el que provoca que arribin amb retard als seus destins, ja sigui a la feina, a l’escola, a la universitat o a una cita mèdica.

Si dimarts, després d’un pont i primer dia feiner de la setmana, va ser un dia complicat per als usuaris de la línia R2 de Rodalies, dimecres al matí ha començat de la mateixa manera per als que han optat pel tren. Gavà, epicentre de l’avaria que ha deixat fora de combat el sistema de comunicacions d’Adif, ha sigut punt d’espera, en la majoria de casos massa, per poder fer el recorregut habitual.

Un trajecte de 20 minuts en dues hores

«Per venir fins aquí hem d’agafar un bus, i aquesta vegada l’he agafat mitja hora abans de l’habitual», explica Marc Pallicé. No obstant, resignat amb la situació que li ha tocat viure aquest dimecres, assegura que «cada setmana passa alguna cosa», i que els trens solen passar fora del seu horari.

Una cosa semblant ha hagut de fer Judith Vellet, que avui ha avançat una hora la posada en marxa de la seva jornada per mirar d’arribar a la feina amb el mínim retard possible. «Tampoc feia falta, perquè sempre passa alguna cosa, una vaga, que el tren arriba tard...», diu.

Amb tot, se sent maltractada pel sistema de transport públic ferroviari: «Et prenen el pèl, i la gent que va en transport públic hem d’aguantar-nos, és avorrit esperar alguna cosa d’ells», retreu.

Els usuaris que dimarts van haver d’agafar el tren ja podien saber què es trobarien avui. «Dimarts els trens s’aturaven a les estacions, però no es movien, es quedaven allà, plens de gent», lamenta Rubén Gómez, que va viatjar de Barcelona a Gavà. L’anada del matí amb el recorregut a la inversa, i cansat d’esperar una hora a l’andana, la va fer en bus.

Precisament, els usuaris es queixen que els sistemes de pantalles no donen l’hora real de passada i que la megafonia no ofereix cap tipus de missatge, de manera que els que necessiten informació han de recórrer o bé al personal de seguretat o al de Renfe. A més, hi ha trens que passen de llarg i els que s’aturen tarden molt més de l’habitual: «Per un trajecte que no arriba a 20 minuts vaig tardar gairebé dues hores», retreu Gómez.

Altres clients, com Montse Duran, van anar a l’estació sense saber res de l’avaria: «Encara vaig tenir sort, perquè vaig esperar només 15 minuts, però el tren anava lent, parava a totes les estacions i a l’arribar a Sants ens vam trobar amb molta gent», relata.

Dues hores tard a classe

Però per tornar no se la va voler jugar. «Vaig fer la ruta en bus per viatjar a Gavà, i avui he sentit que en tenen per a tres setmanes com a mínim; haurem de tenir paciència», diu, conscient que optar pel cotxe és inviable pel volum de trànsit que hi ha en hora punta.

Notícies relacionades

¿Un llamp va causar el caos ferroviari a l’R2? Aquest mapa ho posa en dubte

El ‘déjà-vu’ dels viatgers de Rodalies

Marc Rodríguez i Arnau Sagristán, dos alumnes que cada dia acudeixen a l’institut al Prat de Llobregat, s’ho prenen amb total resignació. «El tren normalment passa cada 20 minuts, i avui ja fa una hora que l’espero», explica el Marc. Dimarts va recórrer a la trucada a la seva mare perquè el portés amb cotxe. No obstant, al saber que l’avaria s’allargaria tants dies, va abaixar els braços i va optar per anar en tren i veure què passava. «Entrem a les 8.00 h i ja estem perdent les dues primeres hores de classe», apunta l’Arnau. A més, anar en autobús no és una opció: «Ens deixa lluny de l’institut», detalla.

La sensació generalitzada és de cansament i resignació, amb l’esperança que en algun moment se’ls plantegi una alternativa de mobilitat per cobrir el buit que deixa la reducció de trens.