La sequera amenaça la collita d’arròs al delta de l’Ebre per primera vegada en la història

Encara és primera hora del matí i el xiulet del vent es barreja amb un soroll de metrònom aflautat. És el cant del xot, que a aquesta hora destaca per sobre dels altres ocells. Alguns camps, pocs, ja són plens d’aigua. D’altres encara no, ja que molts agricultors opten per la «sembra en sec» per evitar que el cargol poma destrossi els cultius. El que fan és esperar que l’arròs creixi una mica per inundar llavors les parcel·les.

Pons acompanya l’escena deltaica amb les seves explicacions: «Tant per a un tipus de sembra com per a l’altre, arriba un moment en què estàs obligat a alliberar l’aigua». Això suposa més inversió en maquinària, per poder adaptar-se als dos estils de sembra.

En les últimes hores han rebut un missatge de la comunitat de regants. Els exigeixen que mantinguin tots els desaigües tancats i que, quan hagin omplert el camp, tanquin la presa d’aigua. És a dir, que l’aigua que entra al camp no surt cap a les llacunes, com passava normalment. Es manté als camps.

Aquesta és una de les mesures aplicades per afrontar una temporada de reg condicionada per la limitació que els imposa la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Els arrossers només tindran disponible el 50% de l’aigua (250 hm³ dels 500 hm³ habituals).

¿Deixaran camps sense regar? «No. Aquí ningú ens ha avisat amb temps, com sí que ha passat amb els arrossers de l’Empordà. La CHE ha actuat amb traïdoria», critica Pons. Ja tenen la sembra feta i l’adob al camp: «Nosaltres comencem ara i veurem com acaba».

A la xerrada s’hi afegeix un altre agricultor, Kilian Franch, que baixa del tractor per donar la seva opinió: «Estic sembrant arròs pensant que llenço els diners. Mai de la vida ha passat res semblant». Si no plou, els tallaran l’aigua abans del mes d’agost. «Això significaria perdre les collites», adverteix Franch. Ell ha decidit sembrar al més aviat possible: «Per si hi ha sort i puc arribar a recollir-ne alguna cosa».

Circuit truncat

Els nervis i la preocupació dels arrossers monopolitzen la conversa als bars de Sant Jaume d’Enveja i Poblenou del Delta. ¿La falta d’aigua provocarà que l’arròs perdi qualitat? Segons Pons, és possible que sí: «La clau és que l’aigua mai s’estanqui als camps, que vagi circulant lentament. Va entrant per la presa i va sortint pel desaigüe, per omplir llacunes icòniques com l’Encanyissada o la Tancada».

Però aquest any no serà com sempre. L’ordre de la comunitat és «no desguassar sota cap concepte», cosa que pot provocar que l’aigua es quedi massa temps en un mateix camp. «Això perjudica l’arròs. Amb la calor, l’aigua s’evapora, i no estarà prou oxigenada», es queixa Pons. «I l’arròs demana aigua fresca cada dia», diu.

Al canal de l’esquerra, per poder reaprofitar l’aigua, els arrossers han treballat per preparar les bombes d’aigua. Així, com a mínim, es podrà enviar l’arròs d’un camp a un altre constantment i no s’estancarà tant. Pons n’explica les conseqüències negatives: «Amb aquest sistema, li regalem autopistes aquàtiques al cargol poma, amb el qual fa 10 anys que entaulem una dura batalla. Però sembla que no hi ha cap altra sortida».

Els regants del canal de la dreta ho tenen encara més difícil. Hauran de tirar endavant les collites sense aquest mecanisme de recirculació.

«Tot això té mala pinta», deixa anar Toni Almudeve, un altre agricultor. «Però continuem treballant», es resigna. En una de les barraques d’agricultors del canal de la dreta, arrossers preparen les ‘banderes pirates’, fetes amb bosses d’escombraries, que foragiten els flamencs perquè no es mengin l’arròs. D’altres preparen la terra per a la sembra incerta. En alguns camps ja ho tenen tot inundant per evitar que la sal emergeixi i faci malbé l’arròs. L’aigua dolça manté a ratlla l’aigua salada.

70 milions en joc

70 milions en jocLa cursa de fons dels arrossers ha començat. Tots ells es conjuren per aconseguir la floració de l’arròs a mitjans de juliol: «Si aconseguim arribar vius a aquest punt, almenys podem rebre les ajudes. Si no, no aspirem ni a les compensacions econòmiques».

Pons tem que tots els agricultors de Catalunya demanin ajudes econòmiques: «No serà fàcil que ens les donin, però si la planta no floreix serà impossible cobrar-les». Després, per aconseguir collir decentment, es necessitaria aigua durant tot el mes d’agost, una cosa que la CHE no assegura si l’embassament de Mequinensa continua perdent pistonada. Els arrossers intenten no perdre l’esperança. Saben que la Generalitat ha demanat a la CHE que asseguri el cabal ecològic durant tot l’estiu, cosa que salvaria els arrossars.

Notícies relacionades

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Deixar caure i podrir les pomes al canal d’Urgell: l’única sortida per salvar els arbres

¿Quants diners hi ha en joc? Al Delta es cultiven 140 milions de quilos d’arròs, a 0,5 euros el quilo. És a dir, que si no es collís res, es deixarien de guanyar 70 milions. «És un desastre, mai hem sembrat davant un escenari com aquest», sentencia Daniel Forcadell, un altre arrosser del canal de la dreta.

Ja no estan a temps de canviar de cultiu. L’aigua dolça ja irriga tota la xarxa de reg. I això significa que el cicle de l’aigua dolça ha començat al delta. «El que cal veure és si arribarà fins al final. Nosaltres reguem. Si s’acaba l’aigua, no hi haurà res a fer».