L’excés d’aigua salada provoca una primera mortaldat de peixos invasors al delta de l’Ebre

Es tracta d’espècies invasores (principalment carpes) que no estan acostumades a la salabror de l’aigua, però igualment, és un avís per a navegants del que pot passar si la quantitat de sal a l’aigua supera els límits habituals.

Les carpes mortes, i també un silur, es poden observar des del mirador de l’Embut. És una zona de pas típica per a turistes i ornitòlegs, perquè és a prop del complex La Casa de Fusta, davant de la llacuna de l’Encanyissada. La torre d’albirament és un bon lloc per contemplar ardeids, una família d’aus de bec llarg i punxegut, sobretot agrons, que s’alimenten de petits animals subaquàtics.

Resisteixen les autòctones

Aquests últims dies, el que més crida l’atenció són els peixos morts que floten a la superfície. Aquestes carpes no són aliment per a la fauna protegida ni haurien d'estar dins de l’ecosistema. Allà sorgeixen dues preguntes. ¿Per què han mort aquests animals invasors? ¿Pot passar el mateix amb la fauna autòctona?

La primera resposta del director del parc natural, Francesc Vidal, és molt didàctica: «L’espai s’estava assecant, perquè els arrossars encara eren buits. Per aquesta raó, es va deixar entrar aigua de la llacuna (l’Encanyissada), per evitar que s’assequés del tot. Aquesta aigua té més salinitat i per això han mort les carpes».

Per a la segona qüestió, també hi ha explicació: «Tothom està molt nerviós per la sequera i és normal. Però cal mantenir la calma. Ni els flamencs han desaparegut (de fet estan criant) ni està morint la fauna autòctona, que ja està acostumada a cert grau de salinitat». Riet Vell és un dels espais naturals que normalment congrega ornitòlegs aficionats. Aquests dies amb prou feines disposa d’una fina làmina d’aigua.

Vidal sí que reconeix que, si l’aigua finalment no arriba a les llacunes i les badies, les aus, amfibis i peixos poden tenir problemes. No obstant, confia que no s’arribi a aquest punt. «Tenim diverses reunions previstes per buscar solucions i decidir com aconseguim fer arribar l’aigua dolça fins aquests espais, tot i que els arrossers tinguin l’ordre de no desguassar», detalla.

Cicle natural

El responsable del parc natural afegeix un altre aclariment important: «Algunes llacunes funcionen a través de l’aigua del riu directament, sense necessitar els canals. Per exemple la zona del Canal Vell, l’Alfacada o l’illa de Buda. Per tant, hi ha maresmes que sobreviuran segur».

Aquesta concreció és important, perquè quan el Govern parla d’assegurar el cabal ecològic es refereix a l’aigua que arriba al delta pels canals però també pel curs de l’Ebre. Dit d’una altra manera: no es pot sacrificar tot el cabal del riu per alimentar els canals.

Notícies relacionades

La Bassa de Llinars se salvarà i acaba l’acampada ecologista

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

La inquietud d’arrossers i naturalistes l’entén molt bé i també la comparteix Vidal. És conscient que cal trobar la fórmula perquè els arrossers disposin d’aigua (malgrat la restricció del 50%) i el delta sobrevisqui. En aquests moments, els responsables del parc no tenen cap altre objectiu en el qual treballar.

El Delta és un dels principals aiguamolls d’Espanya al costat de Doñana, un espai cada vegada més precari i ara immers en la polèmica per l’ampliació dels regadius. I en aquest punt, hi ha un consens inequívoc: el delta de l’Ebre no es pot deixar morir.