Avaria de l’R2 a Gavà: «Només de veure la foto et queda clar que no va ser un llamp»

L’endemà, basant-se en els mapes de Meteocat, la possibilitat d’una tempesta elèctrica perdia força al no aparèixer cap descàrrega al cel de Gavà en tot el dia. Els experts consultats per aquest diari, que demanen l’anonimat per raons òbvies (tenen relació professional amb Adif), coincideixen que no va poder ser un llamp.

La mateixa ministra Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà, va assegurar aquest dijous que el Govern «en cap moment ha determinat que aquesta fos la causa». En espera d’una investigació –la Generalitat ha reclamat fer la seva auditoria pròpia, però tot sembla indicar que no ho aconseguirà–, la responsable de Transports sí que va assegurar que l’origen va ser «un fet fortuït no previsible». En espera que Adif en dictamini les causes, ¿es podria haver evitat tanta destrossa? ¿Està prou protegida la infraestructura?

Govern en flames

El cable que es va desprendre de la catenària, carregat amb 3.000 volts, es va quedar penjant i va impactar contra un senyal lluminós –un indicador de sortida que permet al maquinista saber si ja pot emprendre la marxa–, que amb la descàrrega es va incendiar i va traslladar tota la tensió a l’edifici tècnic, on les flames es van menjar el cablatge de comunicació de Gavà. Resultat: l’estació de l’R2 entre Castelldefels i el Prat de Llobregat es queda sense enclavament, el sistema automàtic que controla tots els senyals que governen les entrades i sortides de trens des dels dos costats, incloent-hi les vies per on els Regionals avançaven els Rodalies.

Un parell d’enginyers experts en la matèria consultats per aquest diari coincideixen que no va poder ser una tempesta elèctrica. «Només de veure la imatge ja tens clar que no va ser un llamp», concreta un d’ells. «No va ser un llamp. Hauria fos el cable i l’hauria deixat sense càrrega». Expliquen que un llamp, a més d’haver desintegrat el cable, hauria generat un avís a la subestació elèctrica, que de manera immediata hauria desconnectat l’energia i hauria convertit el cable en una simple corda. «Es va desprendre de la catenària, per raons que hauran d’explicar-nos, i, amb tota la càrrega elèctrica, va impactar contra el senyal i va generar la descàrrega». I, a partir d’allà, una sèrie de catastròfiques dissorts.

L’origen del mal

El cable en qüestió, tot i que encara no ho ha confirmat Adif, que està fent la seva investigació i no farà públics els resultats fins a la setmana que ve, sembla un ‘feeder’, la línia elèctrica que prové d’una subestació, acompanya la via i alimenta els trams de catenària als quals s’uneix el pantògraf, l’element que passa l’energia de la infraestructura al tren perquè pugui circular.

Els enginyers es qüestionen si el senyal disposava d’una presa de terra. Una pregunta retòrica, afirmen, perquè, en vista que el foc va arribar a l’edifici tècnic, «és evident que l’energia no es va canalitzar cap al terra, sinó seguint els cables fins al cervell de l’enclavament». Per tant, coincideixen, o no hi havia presa de terra o no va funcionar com ho hauria hagut de fer.

Notícies relacionades

Avaria a l’R2 de Rodalies: «Cada setmana passa alguna cosa. És una presa de pèl»

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

A partir d’allà, un altre element per a la reflexió: la caseta amb tot el cablatge que governa l’estació, d’acord amb les imatges publicades en xarxes socials, no disposava d’un sistema immediat d’extinció d’incendis. És a dir, que al primer símptoma de fum no salta un producte químic capaç d’apagar les flames sense malmetre la instal·lació.

Un dels experts consultats assenyala, a més, que aquests edificis tècnics (el de Gavà és del 2018) «són d’una importància extrema a les estacions, però, en canvi, estan instal·lats en casetes que semblen provisionals». «Molt ‘cutres’», detalla, perquè s’entengui bé. «I de molt fàcil accés per a qualsevol que vulgui fer un sabotatge important», afegeix l’altre. El de Gavà sembla una caseta prefabricada, similar als barracons que encara es poden veure a moltes escoles públiques de Catalunya.