La sequera incrementarà el preu dels musclos del delta de l’Ebre

Però, si els musclos es crien al mar, ¿per què necessiten l’aigua dolça? «Per alimentar-se. Els musclos capten microalgues en suspensió que sense l’aigua dolça dels canals són menys abundants». Així ho explica Alcalà, que rep EL PERIÓDICO en el que anomenen «la petita Venècia».

Es tracta d’un petit canal que hi ha davant de la badia dels Alfacs. Serveix de moll a les diferents empreses que produeixen musclos a la zona.

A aquests molls hi arriben piles de musclos procedents dels vivers, les grans plataformes de la badia. «Els nutrients d’aquesta aigua salabrosa [ni dolça ni salada] són molt útils perquè els musclos creixin», afirma Alcalà. Els musclos tenen una funció essencial. Actuen com a filtre biològic de l’aigua. Si no hi ha musclos, l’aigua s’eutrofitza més del compte: és a dir, que les algues consumeixen massa oxigen i cada vegada n’hi ha menys.

Tots els musclos del món necessiten aquesta aportació d’aigua dolça. Un bon exemple és el que passa a les ries de Galícia. En el cas del Delta, el cultiu es fa en badies que s’han format amb l’aigua del mar però que, gràcies a un ingrés d’aigua dolça, es converteixen en aigües salabroses.

Temporada avançada

Normalment, es comencen a recollir els musclos el mes de maig. Però amb les altes temperatures, ja fa uns anys que la majoria de productors s’avancen i comencen a l’abril, abans que les altes temperatures perjudiquin els mol·luscos.

Amb la calor elevada, es produeix el fenomen de l’anòxia a l’aigua (poc oxigen), que pot provocar mortaldat en les algues i dificulta l’alimentació i la supervivència dels musclos. És alguna cosa semblant al que passa amb les nacres, un mol·lusc que en aquest cas viu salvatge al mar (no s’aconsegueix amb vivers) i que està en risc de desaparèixer.

«Els productors encarem la falta d’aigua dolça amb resignació. Estem tot l’any esperant aquest moment. Si no arriba una bona quantitat d’aigua dolça i de qualitat fins a les badies, ho tenim difícil», adverteix Alcalà.

En aquests moments, els empresaris tenen clar que produiran menys quilos de musclos que altres anys. «D’una corda de la qual haurien de sortir 30 quilos, en surten uns 23, per exemple», es queixa Alcalà. «I això es notarà en el preu, que pujarà», es resigna.

Els productors de musclos i ostres estan molt pendents d’un possible acord perquè l’aigua (restringida al 50%) de què disposen els arrossers arribi a la zona de cria d’aquests bivalves. De fet, el clamor per l’aigua dolça uneix arrossers, musclers, ornitòlegs, hotelers i restauradors.

El sector de les ostres i els musclos, no obstant, té una dificultat afegida: «Nosaltres no tenim ajudes, treballem amb el que portem. Si la mida del musclo disminueix, ningú ens ho compensarà, hem d’apujar el preu». Els últims anys han deixat de criar ells mateixos els musclos des de zero. Amb la calor, morien a les badies, i per això han de comprar els vivers a Itàlia.

Notícies relacionades

El Govern estudia ampliar el pantà de Darnius-Boadella per aprofitar les ‘llevantades’

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Aquests dies queden uns quants productors que ho intenten contra vent i marea. Per exemple, Pinyol i els seus treballadors col·loquen cordes amb petits musclos a alta mar (on la calor no els pot perjudicar tant) per veure si sobreviuen. Més endavant, passat l’estiu, els aniran a buscar per traslladar-los de nou a la badia i que s’alimentin de la riquesa de l’aigua salabrosa.

Encara no saben si ho aconseguiran i per si de cas continuen comprant petits musclos en vivers italians. D’una banda sotgen la calor i les altes temperatures, cada cop més intenses, i de l’altra l’allargada ombra de la sequera, que pot restringir les crucials aportacions d’aigua dolça.