La batalla dels metges contra les guàrdies de 24 hores: «És quan més a prop estàs de l’error»

Enmig d’aquesta polèmica, dos metges expliquen a EL PERIÓDICO com són les seves guàrdies, quantes en fan al mes i com és l’atenció sanitària durant les llargues jornades que qüestiona el gruix del sector, que reclama que passin a ser voluntàries i de 12 hores.

Irene Bermell, anestesiòloga

«Quan et queda poca bateria, et demanen el cent per cent»

Irene Bermell (44 anys, viu a Barcelona) és anestesista a l’Hospital de Bellvitge i fa dues guàrdies presencials al mes (quan era més jove, quatre), normalment al quiròfan. El problema, explica, és que a partir de certa hora s’intenta atendre només els casos urgents. «En aquestes circumstàncies imprevistes normalment es desconeixen els antecedents del pacient, no s’han fet les proves recomanables, com un electro o el dejuni, a banda que hi ha menys personal disponible per participar en la intervenció». Per això, Bermell resumeix així les guàrdies: «Quan et queda poca bateria, et demanen el cent per cent».

L’anestesista reconeix que en aquestes jornades maratonianes, en què a causa que hi ha casos complexos, no es pot dormir, és quan els professionals sanitaris són «més a prop de l’error» perquè «el cos et demana descans». Bermell no ha comès cap error mèdic però sí que se li han passat «coses per alt» perquè després de tantes hores treballant «el nivell d’atenció no és el mateix, tot i que vulguis».

La sanitària creu que si els metges treballessin sempre «fent torns», el seu ritme vital s’hi acostumaria, com passa amb els policies o els bombers. No obstant, ells són «treballadors diürns» que de sobte un dia han d’estar «24 hores actius». Tot i que estan entrenats i desenvolupen «una capacitat de reacció ràpida» si estan dormint i s’han de despertar, és «difícil» i els dies següents els passa factura. Només es descansa el dia posterior a la guàrdia, quan «estàs més irascible i és com un temps perdut», explica.

Jesús Blázquez, resident de pediatria

«He estat a prop de cometre un error no banal després de 20 hores»

Dels dos metges consultats per EL PERIÓDICO, Jesús Blázquez (26 anys, viu a Madrid), resident de Pediatria a l’Hospital La Paz, és qui més guàrdies fa al mes. «El més normal són cinc», explica, cosa que en suposa una més del límit que recomana la UE. Però a Espanya aquest límit se supera de vegades, sobretot per part dels residents, que són els facultatius que més jornades de 24 hores fan, de manera obligatòria. «Al gener he treballat 242 hores, tenint setmanes de fins a 77 hores amb un doblet de divendres i diumenge de guàrdia», explica.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

El Jesús, que té el compte de Twitter ‘Les guàrdies? Una merda’, considera que aquest sistema de treball, en què a tot estirar, sobretot si la guàrdia es fa a urgències, es dormen unes 3 hores i se’n treballen 21, «cometre un error és més fàcil». «Jo he sigut molt a prop de cometre algun error no banal després de 20 hores seguides treballant i he vist en primera persona errors mèdics a altes hores de la matinada, perquè el teu judici no és el mateix si estàs descansat que si no ho estàs i en som víctimes tant els metges com els pacients», admet. Els errors més habituals, aclareix, són sobre la prescripció de medicaments, a l’haver-la de calcular en funció del pes del nen. «De vegades s’ha de comprovar tot diverses vegades», assenyala.

«És veritat que en les guàrdies s’aprèn molt, t’exposes a successos que so no és l’hospital, no veuries. Però preferiria que allarguessin el meu període de formació un any i no fer aquestes jornades maratonianes, perquè a partir de certa hora, ja no aprens res, només actues com bonament pots», afegeix. Blázquez avança que, probablement, quan acabi el període de formació, marxarà a un altre país on, a més que el sou és el triple que a Espanya, no hi hagi les guàrdies de 24 hores.