Directes de TikTok, jocs ‘online’ i YouTube: tot el que fa el teu fill mentre és a classe

Més enllà del ‘gènere pupitre’ que s’obre pas a TikTok i de les fotos de BeReal –en què els contactes criden a fer-se una foto en un moment determinat–, Javier Martín, alumne de batxillerat, admet que en les classes de llengua i psicologia mira vídeos de YouTube i lliura polsos de jocs ‘online’ des del portàtil amb el seu company de pupitre. «Jo crec que la meitat de la classe està fent el mateix», assegura.

Des de la pissarra, el diagnòstic és bastant semblant. «Per les cares que posen, notes qui està en una altra cosa. Si no em passegés per la classe, vigilant, al voltant del 30% de l’aula estaria jugant o mirant vídeos. Jo sempre els dic que es comportin, que no soc policia», coincideix la Montse, professora d’un institut de Barcelona, que afirma que els permisos per anar al lavabo cada cop són més llargs. «No m’estranyaria que fessin TikToks des d’allà», diu.

I després hi ha l’ombra del mòbil. «Ells creuen que no ho sabem, però les aplicacions més utilitzades als instituts són TikTok i BeReal», coincideix Oriol Pisos, professor d’ESO de La Salle Sant Celoni, centre que té una estricta normativa i que prohibeix que els estudiants portin mòbil (ni tan sols a les motxilles). «Tots sabem que sí que els porten», admet el docent. Aquest professor reconeix que, a banda dels portàtils, controlar l’’smartphone’ també és «una veritable batalla» tant al pati (on també està vetat) com en les excursions. A classe, és habitual confiscar mòbils diàriament i deixar-los a secretaria fins al final de la jornada lectiva. 

Tret de Madrid i Galícia –on la normativa autonòmica prohibeix expressament l’ús del mòbil– la regulació de les pantalles en escoles i instituts depèn dels centres, que gaudeixen d’autonomia. A Catalunya, això sí, el departament aplica filtres a la connexió a internet dels centres educatius per impedir l’accés a continguts inapropiats o insegurs. El filtratge enles xarxes el fa el CTTTI amb la supervisió de l’Agència de Ciberseguretat. Més enllà dels continguts inapropiats, hi ha centres que veten webs concretes que són una veritable porta oberta a la desconnexió, com WhatsApp web.

De fet, l’estudi ‘Les TIC i la seva influència en la socialització adolescent’, elaborat el 2019 per la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció, va confirmar que el 15% dels adolescents d’entre 14 i 16 anys «estan pendents» del mòbil a classe. A centres en els quals la connexió a internet no està disponible per als alumnes, el 22% confessa que pirategen la clau per accedir.

Bon ús de la tecnologia

El professor de La Salle Sant Celoni reivindica «la dedicació i la feina» com a part imprescindible de la vida escolar i posa de manifest la impressió que les noves generacions s’esforcen menys. No obstant, deixa clar que un bon ús de la tecnologia pot ser molt beneficiós i aposta per un terme mitjà, que no sigui ni la permissivitat total ni la prohibició total.

Amb l’objectiu de tenir un bon ambient de classe i guanyar-se la confiança dels seus alumnes adolescents, Pisos és partidari de tenir, de tant en tant, màniga ampla i «jugar» amb els nanos. L’any passat va protagonitzar un vídeo de TikTok amb els alumnes que va arribar als dos milions de visites. «Potser se’m va escapar de les mans. Quin vertigen, no en faré cap més», confessa entre rialles.

Molt més crític amb l’ús de la tecnologia en la jornada escolar és el professor de secundària Andreu Navarra, divulgador i autor de ‘Devaluación continua’. «Els estudiants fan de tot, des d’un directe a TikTok fins a gravar els professors i fabricar mems. Hi ha fins i tot qui veu pel·lícules», critica.

Navarra considera que som davant d’«un problema pediàtric de salut pública» i atribueix l’abús de pantalles per part dels alumnes a la digitalització oficial que viuen les escoles. «Amb pantalles no s’aprèn, però, és clar, els nens i les nenes ara van a l’escola no a aprendre sinó a ser feliços. L’essència de l’escola ha sigut saquejada. Així tenen l’atenció com la tenen. No aguanten ni una pel·lícula sencera», sosté Navarra, que critica que les autoritats educatives hagin obert la porta de manera «acrítica» a les grans tecnològiques i que els menors s’hagin convertit en «una fàbrica de dades, que són el petroli del segle XXI.» «Els plans de foment de la lectura s’han de fer amb llibres, no amb pantalles», assenyala.

No deixar ningú enrere

Notícies relacionades

Escoles i famílies, davant l’impacte de TikTok en els adolescents: «Està sortint de mare»

¿Quins governs i organismes occidentals han prohibit TikTok als seus telèfons mòbils?

No obstant, Héctor Gardó, doctor en Ciències de l’Educació i cap de projectes de la Fundació Bofill, demana que la comunitat educativa tingui una posició «prudent i curiosa» davant l’ús de la tecnologia. «No hauríem de ser ni fanàtics dels dispositius ni prohibitius. No podem ser tecnòfobs», afegeix després de deixar clar que, efectivament, és imprescindible conèixer els riscos que comporta la digitalització: falta de privacitat, falta d’atenció o concentració i possibles addiccions.

Respecte de les veus que clamen per un veto a la tecnologia, Gardó adverteix d’un efecte advers que té a veure amb l’equitat. «Els fills de famílies de classe mitjana i mitjana-alta tindran un acompanyament digital a casa seva, però els de renda mitjana-baixa o baixa es quedaran fora i seran analfabets digitals. Per això els centres educatius no poden ser bombolles digitals», assegura.