La policia espanyola, en alerta per la fugida de les ‘maras’ del Salvador per la guerra de Bukele

El president del Salvador, Nayib Bukele, va declarar al país un estat d’excepció, durament criticat per la supressió de les garanties processals que va suposar, i ha tancat milers d’homes suposadament membres de les ‘maras’. Ha pres mesures molt contundents, com la prohibició de la simbologia de les ‘maras’ o la construcció d’una presó per a 40.000 reus, que han disparat la seva popularitat i provocat que l’índex d’homicidis hagi baixat per sota d’1 al dia.

Atenció internacional

La pressió policial de Bukele sobre les ‘maras’ és observada atentament per la comunitat internacional. Superat el primer any de l’estat d’excepció al Salvador, els cossos policials han constatat amb preocupació que la seva duresa ha provocat un efecte desplaçament de diversos dels seus membres –entre els quals, líders– a països pròxims, com Guatemala, Belize, Mèxic, Hondures, Costa Rica o fins i tot Xile, expliquen a aquest diari fonts de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la Policia Nacional, que assenyalen que Espanya encara no ha rebut cap membre, tot i que es mantenen en alerta pels precedents d’aquestes organitzacions al país.

A més, governs com l’hondureny, tan afectat com el de Bukele pel problema de les ‘maras’, està adoptant mesures semblants. Un escenari possible, si més països exerceixen la mateixa pressió, és que el fenomen d’aquestes organitzacions afecti Europa. Espanya, que comparteix llengua i proximitat cultural, apunta com una destinació desitjable. «Estem molt pendents de qualsevol senyal que apunti en aquest sentit, tot i que encara no estem preocupats», tranquil·litzen les mateixes fonts de la CGI.

Les ‘maras’

Les principals ‘maras’ són Barrio 18 i MS13 (o Mara Salvatrucha 13). Totes dues van néixer a Los Angeles (Estats Units) i deuen el seu nom al barri o el carrer on es van fundar. Barrio 18 està més estesa a Hondures i MS13, al Salvador. S’organitzen a partir de ‘clicas’ o tribus, l’estructura mínima d’implantació. En cadascun d’aquests dos països, els més afectats, es calcula que hi ha, o hi havien abans de Bukele, segons la informació que maneja la Policia Nacional, unes 300 ‘clicas’. Les dues societats han viscut anys aterrides pel poder a què han arribat. Per això la popularitat de Bukele, malgrat els abusos comesos per derrotar-les, és tan alta.

Les ‘maras’ comparteixen amb les bandes llatines que Catalunya va descobrir fa 20 anys –paral·leles a la migració de ciutadans sud-americans i centreamericans– un funcionament sectari, la identificació amb una determinada simbologia –tatuatges, sobretot– i una estructura, més o menys jerarquitzada, a què s’accedeix a través de ritus o proves, que poden anar des de defensar un territori a cometre un delicte o, directament, un homicidi. Les ‘maras’, a diferència de les bandes juvenils d’origen llatí –amb una activitat que actualment torna a preocupar les autoritats de Madrid però no les catalanes–, són organismes d’on els seus integrants no surten al llarg de la seva vida i que es comporten com «una màfia», remarquen fonts policials.

Grups d’informació especialitzats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil formen part d’un grup de treball internacional liderat per l’FBI que es reuneix periòdicament, tant físicament com virtualment, per estudiar l’evolució de les ‘maras’. Formen part d’aquest grup, iniciat com una Task Force aprovada per Donald Trump i renovada per Joe Biden, a banda de les policies espanyoles i l’FBI, cossos d’Hondures, el Salvador, Guatemala, Belize, l’Equador o Mèxic. En aquestes trobades, els policies s’avisen els uns als altres cada vegada que detecten que un membre canvia de país o es coordinen quan han de portar a terme operacions conjuntament.

Els precedents espanyols

L’operació Salvaguarda que la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Barcelona van activar conjuntament al districte de Nou Barris el febrer passat va permetre retallar l’intent més seriós d’arrelament d’una ‘mara’ a Espanya, segons la CGI. Va arrestar 16 homes, la majoria joves, entre els quals un home de 37 anys resident a Barcelona des de fa temps però amb connexions amb Barrio 18 a Hondures. Segons va saber la CGI, gràcies als contactes proporcionats en aquest grup de treball internacional, pretenia muntar una ‘clica’ o una ‘tribu’ a Espanya.

Altres fonts policials consultades sobre l’operació Salvaguarda no creuen que els 16 arrestats estiguessin actuant com una ‘clica’ de Barrio 18 perquè el jutge que instrueix la causa no els ha imputat un delicte de pertinença a grup criminal i tampoc va aparèixer en els registres simbologia pròpia de la ‘mara’. I remarquen així mateix que aquesta banda es comportava com un grup de lladres, violents en alguns casos, que majoritàriament ja van ser arrestats pels Mossos d’Esquadra mesos abans de la intervenció de la policia estatal.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Fos o no un intent tan seriós d’arrelament com sosté la Policia Nacional, sí que va ser un indici més –com ho són l’operació Croissant de la Guàrdia Civil portada a terme el 2014 a Alacant contra una ‘clica’ de l’MS13 en què hi va haver més de 30 detencions o l’arrest a Madrid 2016 d’un líder de Barrio 18 conegut amb el sobrenom d’‘el mexicà’ per part de la Policia Nacional– que les antenes s’han de desplegar per vigilar com continua evolucionant l’‘efecte Bukele’ sobre aquestes organitzacions.