Mares, malgrat tot

Avui se celebra el Dia de la Mare i moltes cases s’ompliran de flors, bombons, dibuixos, perfums, abraçades... Tota mena de detalls que serveixen per mostrar a les nostres mares quant les estimem i l’orgull que sentim de tenir-les a les nostres vides.  

Tot i això, a moltes d’aquestes llars també hi haurà dificultats per arribar a final de mes, joguines que no es podran comprar i angoixa per no omplir els plats de menjar amb el que més agrada als nens i nenes de la casa. Hi ha mares que avui no rebran joies ni llibres, sinó factures de la llum que no podran pagar. 

Ser mare és, en general, una alegria, però comporta també esforç i nombroses despeses, especialment si ho ets sola. A Espanya, ser mare suposa una dificultat addicional sense una parella amb qui compartir la maternitat i la criança dels fills i les filles. Al nostre país hi ha 557.442 llars amb nens, nenes i adolescents que estan encapçalades per una dona. 

Segons les dades de l’última Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les llars monomarentals són les més exposades a la pobresa i l’exclusió social. Els nens i les nenes que hi viuen s’enfronten a una taxa de carència material severa del 15,9%, significativament per sobre de la taxa general, del 10,1%. Això significa que no tenen els béns i serveis bàsics per mantenir unes condicions de vida dignes. Així mateix, mentre que la taxa de pobresa de les llars amb nens i nenes a càrrec se situa en el 24,7%, a les llars monomarentals assoleix el 46,1%. D’ells, més de la meitat (el 24,1%) es troben en situació de pobresa severa. 

Ser mare en altres llocs del món 

No totes les mares compten amb les mateixes oportunitats ni s’enfronten a les mateixes situacions. Arreu del món, hi ha moltes realitats i moltes maternitats. 

A Níger, per exemple, les mares lluiten diàriament perquè els seus fills i filles no engrosseixin les ja desesperants xifres de la fam. En aquest país africà, més de 3,6 milions de persones corren el risc de patir inseguretat alimentària, i gairebé mig milió de nens i nenes menors de 5 anys pateixen les pitjors conseqüències de la desnutrició. En aquest desolador context, veiem les mares fer tot el possible per salvar-los: sembrar i cultivar contra les adversitats del canvi climàtic, cuinar els pocs aliments de què disposen...; cantant i cuidant com bonament poden mentre donen als seus fills i filles esperances de viure entre tanta desolació i mort. 

A l’Afganistan cada any centenars de nenes són forçades a casar-se i obligades a renunciar al seu dret a l’educació, atenció sanitària i desenvolupament per fer davant les dificultats econòmiques que travessen les seves famílies. Sabem que el matrimoni infantil està estretament vinculat amb la maternitat primerenca: les nenes casades sovint es queden embarassades durant l’adolescència, cosa que incrementa el risc de patir complicacions greus durant l’embaràs i el part, tant per a elles com per als seus fills i filles. Les conseqüències del matrimoni infantil són immediates, de llarg abast i sovint intergeneracionals, per això és imprescindible que en un país on hi ha 14 milions de menors d’edat necessitats d’ajuda es posin tots els esforços pertinents per acabar amb aquest tipus de violència contra les nenes i les dones. 

A Ucraïna hem vist mares donar a llum enmig de la guerra. Mares espantades i angoixades per haver de portar al món els seus fills entre bombes. Cap dona hauria de ser testimoni de tant horror i por en un moment tan meravellós i únic com convertir-se en mama. De fet, la foto d’una dona embarassada sent traslladada en una llitera −va resultar ferida quan estava ingressada en un hospital maternoinfantil de Mariúpol− ha sigut la guanyadora del World Press Photo 2023. Amb aquesta duríssima imatge el món sencer s’ha pogut fer una idea del patiment viscut per aquesta mare, que moria mitja hora després de donar a llum el seu nadó sense vida. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

I a Mèxic, per exemple, hi ha mares que s’han de desplaçar des de comunitats molt pobres del sud del país cap a altres estats del nord a la recerca de llocs de treball temporals que són el seu únic aliment durant un any. Dones que treballen de sol a sol i han de viure amb els seus fills i altres famílies en albergs que no reuneixen les condicions d’habitabilitat adequades. Han d’enfrontar-se a diferents problemes, entre els quals l’aglomeració, la violència familiar, la mancada de sanejament i el limitat accés a serveis de salut i educació. Però, tot i així, aquestes mares treuen forces per donar als seus fills i filles un futur millor, amb les oportunitats que mereixen. 

Des de Save the Children volem felicitar totes les mares, sense distinció. Gràcies per la gran feina que feu i per posar tant esforç a cuidar i protegir els vostres fills i filles.