Les ajudes d’alimentació es tripliquen a Barcelona: «Hi ha més gent i menys menjar»

El 2022, Barcelona va triplicar les ajudes a les famílies i persones que no poden omplir el rebost. És una de les conseqüències dels efectes de la inflació en el cistell de consum. «Veiem que a les famílies en situació desfavorida els costa més recuperar-se econòmicament: la feina no arriba a tothom, i als que en tenen el sou no els permet cap projecte vital», afirma la comissionada d’acció social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes.

Les dades de l’ajuntament reflecteixen aquesta tendència. «Les ajudes per a alimentació dels serveis socials s’han triplicat aquest any», explica Anna de Palau, directora de serveis d’atenció social a Barcelona. La inversió municipal ha crescut fins als 15 milions d’euros, i és un 50% més que el que es va invertir el 2020, quan les ‘cues de la gana’ van col·lapsar. Creixen totes les tipologies d’ajudes: des dels àpats repartits en menjadors socials (augmenten un 15%), les famílies que acudeixen als bancs d’aliments derivats dels serveis socials (pugen un 49%) i les famílies que reben targetes recarregades amb fons públics per poder fer la compra, que han augmentat un 60% i ja superen les 20.000 llars.

Des del centre de distribució d’aliments de Trinitat Vella ratifiquen la situació: «Fa un any hi havia tres persones noves cada setmana, ara en tenim 20», explica Esther Mourelo, voluntària. L’ajuntament està provant noves maneres de garantir una alimentació saludable als usuaris tot i que admet que falten recursos per expandir-ho.

«Cada vegada tenim més gent per atendre i menys menjar per donar-los», assenyala Antoni Quintana, coordinador del Centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) de Trinitat Vella, després del primer repartiment de menjar de la setmana. És un mal crònic que es repeteix a totes les entitats que reparteixen menjar a la ciutat, i a la resta de Catalunya. El DISA de Trinitat és un bon termòmetre per mesurar-ne els estralls. «Vam néixer fa 11 anys amb 300 famílies, ara ja n’atenem 1.300 al mes», explica Quintana. Durant la pandèmia van arribar a les 900 llars, i llavors ja parlaven de dades rècord. Aquest miler i escaig de llars passen una vegada al mes pel centre, que funciona com un supermercat per punts. Els punts que té cada un els assignen els serveis socials en funció dels membres a cada llar.

Sense perfil concret: «Podries ser tu»

Durant aquests anys, el perfil de persones ateses ha canviat de forma brutal. «Bàsicament estem parlant que qualsevol persona podria venir: no és una cosa associada a famílies immigrants, a l’atur, sense estudis... avui jo hi estic de voluntària però demà podria ser a l’altre costat», resumeix Mourelo. Una explicació que també els dona a les persones que cada setmana s’acosten al centre mortes de vergonya. Entre els seus usuaris es compta gent gran que amb la pensió no pot assumir totes les despeses, joves que amb el sou amb prou feines poden pagar el lloguer, famílies estrangeres sense papers o treballadors nascuts a Espanya que han hagut de tancar el negoci o ja no poden assumir els rebuts malgrat tenir una feina.

Ho confirma també Mercè Darnell, responsable d’incidència de Càritas a la diòcesi de Barcelona: «El problema és que a la gent no li surten els números. Necessiten pagar la vivenda, i després han de recórrer als menjadors socials i a les parròquies», explica. Hi veu tres perfils sobrerepresentats: «Dones amb fills, persones amb feines a mitja jornada i gent jove amb llocs de treball temporals». També assenyala que hi ha hagut un ‘boom’ de persones amb problemes de salut mental i discapacitats. «Ens venen persones amb diabetis i els hem de dir que no tenim productes per a ells», explica Dolors Pérez, voluntària del DISA de Trinitat.

Targetes moneder per anar al súper

Les targetes moneder són el model que vol expandir Barcelona. «Volem deixar de banda l’assistencialisme, les cues que estereotipen, i tractar el tema des de la garantia de drets, que la gent pugui anar al supermercat i comprar productes per garantir una alimentació adequada», assenyala De Palau. «A més, als bancs d’aliments no podem garantir que tenen carn, peix, verdura... depèn de cada centre», afegeix. A la capital, són gairebé els mateixos els que reben targeta moneder que els que van als bancs d’aliments. ¿Per què no s’expandeixen aquestes targetes per tota la ciutat? «Perquè no en podem assumir el cost», reconeix Fuertes, que demana la implicació de totes les administracions, especialment de la Generalitat.

Notícies relacionades

El cistell de consum d’EL PERIÓDICO es manté 4 euros per sobre que abans de la rebaixa de l’IVA

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Quintana calcula que, si tota la gent que va al DISA tingués targeta moneder, a l’ajuntament li costaria 10 vegades més. «De 10.000 euros que costem nosaltres a 100.000», assenyala. El problema, opina, és que les entitats que donen aliments ho fan de forma voluntària i sense gairebé finançament públic. «Nosaltres vam aconseguir neveres gràcies a donacions de La Caixa», resumeix. Per això poden oferir enciams, peix i carn congelada que els supermercats del barri rebutgen. Però no és la tònica general.

«El que és clar és que no podem garantir tot el menjar que una família necessita. Som un complement. Està tot molt mal muntat, i anirà a pitjor», adverteix Quintana. A mesura que passen els mesos, els costa més diners aconseguir el mateix menjar, mentre les cues cada vegada són més llargues. «No sé que farem», respon capbaix. «Però anar-nos-en, no ens n’anirem», afegeix amb un somriure.