Gemma Ubasart: «Les presons catalanes tindran un equip de psicòlegs per prevenir suïcidis»

El 60% dels reclusos tenen problemes de salut mental. És una xifra alta i preocupant. ¿Quins plans té per atendre aquests presos?

És un tema que ens preocupa. En la postpandèmia han augmentat els problemes de salut mental en la societat i les presons en són un reflex. Estem parlant amb el Departament de Salut per crear unitats específiques intermèdies que no sigui ni el tradicional tractament psiquiàtric ni hospitalari ni el que es fa actualment als centres penitenciaris.

Els suïcidis s’han incrementat.

També hi ha un augment de suïcidis en el conjunt de la població, però Catalunya té una taxa de suïcidis penitenciaris inferior. Cap d’aquestes qüestions pot amagar que qualsevol mort sota custòdia és un drama i que hem d’actuar. Tenim un conveni firmat amb Salut per prevenir-los i una experiència pionera a la presó de Quatre Camins amb psicòlegs penitenciaris especialitzats en el tractament dels suïcidis. Aquesta prova pilot ha funcionat i ara la replicarem a totes les presons. Aquests psicòlegs fan un seguiment específic i pròxim per als que tenen risc de suïcidi. Probablement el Govern aprovarà al juny un acord per incorporar personal. Una tercera qüestió és que ha de tornar la vida als centres perquè es van parar activitats, des de la formació a la participació dels interns. Només amb aquest clima podrem actuar sobre la salut mental i el drama dels suïcidis.

En alguns casos, els funcionaris han recorregut a contencions mecàniques, cosa que algunes critiquen.

Com dicten els organismes internacionals i les institucions europees, hem de caminar cap a un objectiu de contenció mecànica zero. En el sistema penitenciari, però també en l’àmbit de la salut. Cal treballar sobre les causes, sobre la salut mental, la disminució de la tensió i l’atenció dels perfils més vulnerables. I, d’altra banda, explorar alternatives. Tenim una cel·la encoixinada que estem avaluant i hem mirat les que utilitza l’hospital Sant Joan de Déu per a malalts mentals.

Una altra de les qüestions que hi ha sobre la taula és l’increment de les agressions als funcionaris de presons. Fa poc es va firmar amb els sindicats un compromís.

Vam firmar un compromís que reforça i posa en paper les línies de treball del Departament. Hi ha dos components: el redimensionament de la plantilla (hem encarregat a Funció Pública una auditoria i hi ha un mínim de 350 efectius que han de ser incorporats) i les mesures per incrementar la seguretat. Hi ha propostes arquitectòniques en els departaments especials de règim tancat i una prova pilot amb els Mossos per evitar que entrin drons a les presons. Si funcionen, l’estendrem a altres centres. Un altre àmbit és la intel·ligència penitenciària de seguretat interior: unitats que coneixen i investiguen el que passa a les presons i en ocasions actuen preventivament i eviten conflictes. No està en el compromís, però estem treballant per a la creació d’una Escola d’Execució Penal semblant a l’Escola de Mossos.

¿I respecte a la crítica d’entitats de drets humans a les mesures seguretat?

Totes les mesures s’aplicaran amb respecte als drets humans, com no pot ser de cap altra manera. La tasca que fan les entitats de drets humans és important perquè aporten coneixement i una mirada que enriqueix el debat públic

La conselleria aposta pel tercer grau penitenciari o de semillibertat.

Un model de referència seria el de menors, on hi ha un internament del 10%. Per tant, és un àmbit en què la legislació apunta a reduir al màxim l’internament, perquè s’entén que el tractament i la reinserció és més fàcil des del medi obert. ¿Per què això no pot ser també per als adults? Aquest és l’esperit.

Una altra assignatura pendent són les mesures alternatives a la presó. Hi ha una llista d’espera voluminosa.

En el pressupost del 2023 s’ha inclòs un pla de xoc en què invertim 1,4 milions d’euros per reduir una part important de la llista d’espera. Aquesta ha sigut una de les prioritats pressupostàries. Es desenvoluparà durant la resta d’aquest any i el 2024. Ampliarem els serveis. 

Des d’alguns sectors es considera que el compromís és una cessió als funcionaris. És a dir, hi ha el temor que puguin controlar les presons.

La política pública penitenciària s’ha de decidir des del poder polític i, per tant, és el Govern que la dissenya. És evident que és bo que puguem escoltar i treballar amb col·lectius socials i amb els sindicats. No estic d’acord que es parli de cessions.

La justícia continua sent lenta i hi ha jutjats que estan a tocar del col·lapse.

Hi ha molts factors, tot i que n’hi ha un d’evident: a Catalunya i a l’Estat tenim una mitjana de 12 jutges per cada 100.000 habitants. A Europa, 22. Per contra, hi ha una altra dada: ¿quants treballadors acompanyen aquests jutges, que són competència de la Generalitat? 8,5 treballadors per cada jutge. Som la comunitat, juntament amb el País Basc, que té la ràtio més alta. Hi ha altres qüestions, però sense més jutges difícilment podrem desencallar la saturació dels nostres jutjats.

Vaga de funcionaris, lletrats de l’Administració de Justícia i convocatòria de fiscals i jutges. ¿Què està passant?

Els reptes són tan importants que cal un gran acord. Hi ha quatre elements que expliquen el perquè d’aquesta situació: les competències fragmentades (CGPJ, Ministeri i conselleria) que són una font d’ineficiència, l’infrafinançament crònic, l’organització encara poc eficient i una demarcació judicial vuitcentista. Els fonaments del mapa judicial es dibuixen la primera meitat del segle XIX, quan anàvem a peu i en carro.

Els advocats del torn d’ofici també estan en peu de guerra.

Amb el servei de justícia gratuïta hi ha dos objectius: qualitat i eficiència del sistema. Aquest any el departament destina 74 milions d’euros a la justícia gratuïta. De totes les comunitats, és la que més inverteix en justícia gratuïta. Catalunya destina 7,5 euros a justícia gratuïta per cada habitant i Andalusia, que seria la comunitat comparable, 5,05 euros. Aquest any l’increment és d’un 10,21% (6,6 milions d’euros). És un augment històric.

Brussel·les diu que cal harmonitzar el delicte de malversació. ¿Creu que la regulació actual, amb la reforma del Codi Penal, és suficient per perseguir la corrupció?

Les harmonitzacions que es produeixen a la UE tenen sentit. En aquest cas específic, ho desconec. No sé si per deformació professional o per l’àmbit sectorial que ocupo, difícilment em sentirà demanant penes més altes.  

La llei del ‘només sí és sí’ ha provocat revisió de sentències i una reforma que ha generat divisió. ¿Va ser un error?

Aquesta llei aporta elements molt positius en la protecció i acompanyament de les víctimes i em sap greu que el debat hagi quedat reduït a una subhasta de penes.

¿L’acord de claredat és una manera de posar en pràctica l’aprenentatge de l’1-O però també de reconèixer els errors que hi va haver i el fet que no tenia legitimitat?

L’exercici del president, amb un impuls personal important, és un exercici molt valent i intel·ligent. És anar a l’essència del que comparteix una majoria social de Catalunya, aquest 80%, i és que els conflictes polítics es resolen políticament. El mateix comitè d’experts que es crea per tirar endavant aquest acord de claredat és molt plural dins d’aquest 80% de què parlem. Aquesta apel·lació a l’acord de claredat té la ressonància a la via canadenca i aquest el valor afegit: s’han de trobar les vies practicables per poder resoldre el conflicte polític. 

Li plantejo una de les qüestions que haurà de respondre el grup d’experts. ¿Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per tenir la màxima legitimitat i inclusió i assegurar la seva validesa i implementació?

Les característiques d’un referèndum han de ser matèria d’acordar-se entre les parts, aquesta seria la gràcia. Els requisits concrets, realment m’importen relativament poc, el que m’importa és que les parts arribin a un acord i puguin definir-los. Si les parts arriben a un acord, els requisits seran vàlids. L’important és fer valer la idea de l’acord, de la negociació, de consensuar entre tots unes regles de joc.

¿Vostè votaria ‘sí’ a la independència de Catalunya en un referèndum?

Depèn de què hi hagués sobre la taula. Jo no faig política-ficció. En el moment en què es plantegés una possibilitat, la valoraria.

¿És un condicionant que fos pactat?

No.

¿Quan s’aprovarà la llei de memòria?

Ja és al Parlament i hauria d’iniciar el tràmit parlamentari al juny. Pensem que pot ser una llei de país, que un ampli espai social i polític la hi faci seva.

El Govern espanyol tanca la porta a la Via Laietana. ¿N’ha parlat amb els ministres Félix Bolaños i Fernando Grande-Marlaska?

La resignificació de la Via Laietana serà un fet en un moment o un altre, és un espai on es van produir tortures brutals durant el franquisme i acabarà passant com a Buenos Aires o Berlín, on espais similars han sigut ressignificats. Els organismes internacionals ho entenen no només com un acte simbòlic, sinó com un acte de reparació. Entenem que amb més o menys dilació s’anirà cap aquí i la ressignificació acabarà sent un fet que interpel·li el Govern espanyol, el Govern català i el govern municipal. Aquestes tres institucions han de ser protagonistes i els canals han d’estar oberts. 

Notícies relacionades

Les presons catalanes provaran esprais i càmeres a l’uniforme dels funcionaris per evitar agressions

Una desena d’entitats rebutgen l’ús d’aerosols a les presons catalanes

¿No suposa un fracàs de la institució que es dissolguin entitats com la UAVAT per falta de suport institucional?

És una entitat que ha tingut un paper molt important en alguns moments de la història. A més, atresora una experiència en terrorisme i en gestió de catàstrofes i, per tant, nosaltres des de la nostra competència sí que volem comptar amb la seva experiència a l’hora de revisar protocols i circuits en l’atenció de les víctimes. Però la vida d’una entitat no depèn de nosaltres. Comptarem amb aquest assessorament a l’hora de revisar protocols i circuits que tenim, però més enllà tampoc em correspon.