Montcada i Reixac qüestiona l’ús del Rec Comtal per lluitar contra la sequera

La proposta genera malestar als barris de Vallbona (Nou Barris, Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada). Als veïns, els va doldre assabentar-se de l’assumpte per la premsa i ara temen pel futur d’un espai que van aconseguir recuperar i dignificar després d’anys de lluita: «No ens imaginem el Rec Comtal sense aigua, ja que els nostres barris són l’únic lloc on aquest canal conserva una sortida a la superfície».

L’enuig va ser encara més gran quan, la setmana passada, Aigües de Barcelona va fer caure part d’una volta del segle XVIII per fer proves. «S’han carregat un element del patrimoni local i autonòmic. Multarem l’empresa, que a més va obrir una rasa sense llicència», adverteix l’alcaldessa de Montcada, Laura Santos, en una acusació clara a la companyia.

En canvi, fonts de l’empresa asseguren que aquesta volta es repararà ben aviat i que es va escollir aquest punt perquè era la idònia per a les proves necessàries. Aclareixen, a més, que la futura captació del Rec Comtal pot ser compatible amb el cabal que reivindiquen els veïns.

Canal mil·lenari

En l’època medieval, el Rec Comtal seguia el traçat de l’aqüeducte romà i conduïa l’aigua des de Montcada fins al centre de Barcelona. En els anys 50 i 60, els primers habitants de Can Sant Joan i Vallbona no bevien cap altra aigua que no fos la de la sèquia.

Els veïns més veterans, com Manuel Gómez (80 anys), encara ho recorden: «A les 12 de la nit, quan les dones ja havien rentat, baixàvem tots els veïns a omplir els estris amb l’aigua del Rec». A Antonio Alcántara, membre de l’associació de veïns de Can Sant Joan, el seu sogre li ha explicat mil vegades com va aprendre a nedar a les aigües de la sèquia.

Tots els veïns han vist els canvis en positiu que s’han aconseguit als voltants del canal. «Abans, la gent passava amb el carretó de comprar i el carretó els havia caigut a l’aigua més d’una vegada, perquè a penes hi havia camí», recorda Gómez.

Ara les coses són diferents: runners, ciclistes i persones en cadira de rodes comparteixen el passeig que es va asfaltar entre les vies del tren i la sèquia. Hi ha un espai per asseure’s en el qual els grans xerren i els més petits contemplen els ànecs.

¿Però què és el que genera inquietud al barri? Tenen por que el canal s’assequi si es capta l’aigua del Rec des del seu naixement (en una massa d’aigua subterrània). «L’aigua s’ha de compartir i el Rec Comtal és un bé comú, però també un patrimoni cultural i social a què no podem renunciar», opina Alcántara.

L’alcaldessa ja ha posat alternatives sobre la taula en una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): «Una possibilitat és agafar l’aigua del Rec quan ja ha passat pels barris de Can Sant Joan i Vallbona, en lloc de captar-la en l’inici».

Nélida Pardillo forma part d’una generació més jove que també disfruta de la sèquia: «La fauna va desaparèixer i l’espai es va abandonar. Ara que l’hem recuperat, ¿el deixarem sense aigua?». L’aigua del Rec desemboca al Besòs, és a dir que no es perd, però abans, s’utilitza per regar la Ponderosa, una de les últimes hortes de Barcelona, a Vallbona.

«S’ha de trobar la manera de compatibilitzar el projecte d’ampliació de la potabilitzadora amb tot aquest patrimoni», exigeix Alcántara. Confien que l’ACA els expliqui més detalls de les obres. «No podem despullar un sant per vestir-ne un altre, segur que poden trobar la manera d’aprofitar l’aigua del Rec Comtal sense impedir que passi pel nostre barri», afegeix.

Notícies relacionades

Multimèdia | Així funciona la dessalinitzadora del Prat, la més gran d’Europa

L’excés d’aigua salada provoca una primera mortaldat de peixos invasors al delta de l’Ebre

Els veïns parlen amb orgull d’un documental en què va participar l’associació. Fa vuit dècades que Gómez, sabater de professió que es dedicava a projectar pel·lícules al cine a la nit, està obsessionat a transformar el barri de Can Sant Joan: «L’únic que reclamem és diàleg. Som gent generosa però batalladora, no deixarem que ens deixin sense la sèquia».

Tots ells, també el govern municipal, reivindiquen el canal més que mai. «És un espai bonic i cuidat, el podem compartir. Però primer, cal dialogar i escoltar».