Les empreses de geriàtrics aconsegueixen el 10% de beneficis en adjudicacions públiques, el doble que les entitats socials

Les empreses privades que gestionen residències públiques obtenen el 10% de beneficis, pel 3,9% que registren les entitats i fundacions sense ànim de lucre que també s’encarreguen del funcionament d’aquests centres i el 2% dels guanys dels geriàtrics dirigits pel personal de l’Administració. En aquests dos últims casos, els beneficis s’han de reinvertir en les residències.

Les xifres apareixen en un informe presentat aquest divendres per l’Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), que apunta que aquests guanys s’obtenen al mantenir sous precaris que, al seu torn, repercuteixen en una pitjor qualitat del servei. Les empreses privades gasten un 25% menys en personal per hora treballada en comparació amb els salaris gestionats per l’Administració.

Grans empreses privades estan gestionant la gran majoria dels serveis públics que s’encarreguen de cuidar la gent gran, en un sistema en què no hi ha transparència, no es garanteix la qualitat del servei i els empleats estan mal pagats. Aquesta seria la foto fixa sobre els geriàtrics que fa un informe presentat aquest divendres per l’Observatori DESC, sobre la xarxa pública de cures als avis, sota el títol ‘Cap a un model públic comunitari per a la provisió de serveis públics. El cas dels serveis de cures a Catalunya’.

Una de les dades que aporta aquest estudi és que, si bé a les residències públiques gestionades per l’Administració un treballador cobra 10,1 euros l’hora, en les dirigides per empreses privades aquest preu és de 7,7 euros, una quarta part menys. Les entitats socials paguen l’hora a 8 euros. Per tant, no és estrany, segons l’estudi, que aquestes empreses obtinguin el 10% de beneficis, una xifra menor a la registrada per les entitats socials i els centres públics. Una situació que, segons els autors de l’informe, repercuteix directament en la vida dels avis. Les xifres són del 2019, un any abans de la pandèmia del coronavirus, quan les deficiències es van fer evidents, amb més de 8.000 defuncions a Catalunya.

Fuga de personal

«Serveis més físics com la neteja o el suport per fer activitats diàries poden eclipsar serveis com parlar amb les persones i ajudar en la soledat», assenyala el text. «Donades les condicions precàries del treball de les cures, la rotació de mà d’obra pot arribar a superar un 15 o un 20%», recull l’informe, mentre incideix que els usuaris, la gent gran, busquen el contrari: seguretat, confort i estabilitat.

Els autors assenyalen que aquest problema de qualitat del servei ve de lluny, ja que tradicionalment les administracions prefereixen subcontractar serveis públics abans que gestionar-los elles mateixes. Un model, que diuen, beneficia les grans multinacionals. «S’atrau a la contractació entitats disposades a reduir el preu sabent que no podran complir amb els plecs tècnics, tot i que formalment els compleixin en el moment de la licitació», assenyalen. Un problema que, diuen, s’agreuja perquè el pes del preu en una licitació és el més important i els nivells d’inspecció i control són baixos.

Nul·la transparència amb les sancions

Notícies relacionades

Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»

La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa

Es tracta d’un dels problemes més greus que assenyala l’informe. «Hi ha nombroses dificultats per fer complir els requisits establerts, imposar sancions, rescindir els contractes o evitar proveïdors de baixa qualitat», assenyalen els autors. Expliquen diverses causes: hi ha pocs licitadors alternatius de qualitat per gestionar serveis de gran volum, els governs no volen tenir males relacions amb les empreses i, alhora, temen els costos d’entrar en un procés judicial o de rescissió de contracte. A més, diuen, s’hi ha d’afegir la poca «transparència» i «accessibilitat» de totes les sancions i queixes acumulades. No només amb la ciutadania sinó entre les diferents administracions que proveeixen serveis, que no hi poden accedir ni conèixer-les. Una cosa que, diuen, perjudica greument la qualitat del servei.

L’estudi també aporta algunes solucions de millora. Entre aquestes, modificar les lleis de concertació o de dependència. També proposen aplicar clàusules de limitació de generació de beneficis excessius en la gestió de serveis públics, i augmentar els requeriments de transparència i informació pública dels comptes de les entitats gestores. Alhora, demanen reforçar els controls de qualitat, potenciar la contractació amb empreses públiques especialitzades i millorar les condicions laborals. Una forma de fer-ho, opinen, és impulsant cooperatives de treballadors de serveis públics, com ja funcionen a Andalusia o València.