Nous pous o collites anticipades: respostes a la sequera al canal d’Urgell

A mig matí, a Castelldans (les Garrigues), un camió carregat de blat aparca sobre una gran bàscula automàtica en un carrer del centre del poble. L’escena és típica de l’estiu, però alguns agricultors, davant l’escassetat hídrica, han decidit anticipar la collita.

És el cas de Xavier Lluçà: «Ens donaran pocs diners perquè el blat no ha granat, però el venem ja perquè s’utilitzi com a farratge. Jo he optat per fer la collita i no esperar més la pluja. I que sigui el que Déu vulgui». Ho fa amb la tranquil·litat del missatge que els va enviar la Generalitat fa una setmana: «Es permet la sega en verd de cereals que no hagin finalitzat el seu cicle».

L’exemple de Lluçà no el segueixen tots els agricultors. Molts, com Manel Puig, s’armen de paciència. «Aquí, a Preixana (Urgell), tinc cereals de regadiu, però amb el tancament del canal, el cultiu s’ha transformat: ara resulta que el que era de regadiu ha passat a ser de secà», es resigna.

Avui dia, no sap quant en traurà per l’alfals: «Amb la inflació, hem gastat més que mai en gasoil i abonaments. I ara, com no plogui amb intensitat, ens quedarem a mitja collita».

Gairebé ha passat un mes des que va regar els camps per última vegada, abans que es tanqués el canal. I es nota: les taques groguenques comencen a proliferar i ja no es veu tant verd. A més, el terra es comença a esquerdar per la falta d’aigua.

Tot i així, encara no perd l’esperança: «Es preveuen pluges per a aquests dies, confio a arreglar-ho una mica. No serà una gran collita, però alguna cosa en podríem treure».

Guaret forçat

Les coses estan pitjor als camps on s’havia de sembrar cereal d’estiu com el blat de moro. Davant les nefastes previsions, la majoria dels agricultors van optar per no fer-ho. «És una pena, perquè el blat de moro s’està pagant bé. Però no ens la podíem jugar, són 10 hectàrees on deixem d’ingressar bastants diners», es lamenta Puig. És una mena de guaret obligat: els camps han quedat buits i a l’hivern ja decidiran si sembren alguna cosa o no.

Un altre capítol és el dels cultius llenyosos. Pereres i pomeres estan patint i l’objectiu principal ja no és salvar la collita, sinó simplement mantenir-los amb vida. «Les meves pomeres són joves i, sense un mínim reg, perdré aquesta collita però també la de l’any que ve. Amb l’estrès hídric a què els estem sotmetent, pot ser que la temporada que ve no floreixin», explica Pep Vidal, un dels afectats.

Vidal ha decidit recuperar un vell pou que hi havia a la seva finca de Preixana (Urgell): «Està regularitzat i l’utilitzarem. Bombem durant 8 hores i en traiem 64 litres. Ho repetirem un cop a la setmana per regar els fruiters i evitar que es morin». Ell ha tingut la sort de poder recuperar un pou ja existent.

Nous pous

Altres agricultors, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, estan cavant nous pous sense autorització per aconseguir aigua. «No sé si els sortirà a compte perquè el procés és car. ¿Qui t’assegura que al juliol no s’assecarà?», es pregunta Vidal. És una incògnita, perquè els pous beuen del mateix canal i del reg a manta [per inundació] que es filtra pel camp.

I si finalment la collita queda en no-res, ¿hi haurà compensacions? La Generalitat i el Ministeri d’Agricultura així ho han promès. En el cas del Govern, fonts de l’executiu asseguren que s’encarregaran de completar les aportacions que arribin des de Madrid.

No obstant, les companyies d’assegurances no cobreixen els danys per sequera: «Tinc assegurança per fred, per calamarsa, per vent. ¿Però com he de tenir una assegurança per sequera, si això de tancar el canal ha passat per primer cop en la història?».

L’únic que s’assegura per falta de pluja és el secà, que ja està perdut al 100%. La resta, tant els cereals com els llenyosos, estan en perill de mort. De tota manera, el president de la comunitat de regants, Amadeu Ros, no vol ser catastrofista: «Si plou amb intensitat al Pirineu i s’omplen els embassaments de Rialb i Oliana, pot ser que obrim el canal més d’una vegada per regar els fruiters.

Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos, tampoc en desisteix: «Intentarem salvar la collita, però dependrà de l’aigua que caigui».

Caixes buides

La Generalitat ha posat en marxa un seguiment setmanal de l’impacte per sequera. Responsables de la conselleria es desplacen fins a les comarques més afectades per saber quines conseqüències té l’escassetat hídrica a cada racó.

D’aquesta manera, sabran exactament com plantejar les ajudes. El Govern, a més, insisteix en la proposta de modernització dels regadius del canal d’Urgell, per a la qual reclama la implicació del Ministeri d’Agricultura.

Notícies relacionades

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

El canal Segarra-Garrigues també tanca i només oferirà aigua per «necessitat estricta»

Josep Maria Segarra, també agricultor, té centenars d’ametllers a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) i els rega amb un sistema degoteig: «El fruit està bastant avançat, crec que podré fer la collita». La situació de Segarra demostra que cada finca és un món i que el tancament del canal colpeja de manera diferent cada parcel·la.

Per ara, les caixes de fruites buides s’amunteguen davant els polígons de diverses cooperatives fruiteres de l’Urgell. A Golmés, Preixana i Vilanova de Bellpuig, tot està preparat perquè, en uns mesos, en ple estiu, arrenqui la collita de peres o pomes. El problema és que aquest any, si l’escenari no fa un tomb absolut, pot ser que les caixes no s’omplin.