L’agricultura intensiva, principal culpable del declivi de les aus a Europa

Cada dia és més difícil observar ocells a Europa. En els últims anys, les poblacions d’aushan caigut un 25%. El percentatge encara és pitjor si mirem les espècies típiques de zones agrícoles: en aquest cas, el declivi és d’un 57%. ¿I per què? Hi ha diverses causes, però segons un estudi científic publicat a la prestigiosa revista ‘PNAS’, la primera de la llista és la intensificació de l’agricultura de les últimes dècades.

La investigació, liderada per la Universitat de Montpeller, compta amb la participació del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i el CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals).

L’expansió dels monocultius (plantacions de gran extensió d’una única espècie) i l’ús massiu de pesticides i fertilitzants eliminen insectes i plantes que creixerien junt amb els camps. Això provoca que els ocells es quedin sense aliment i sense refugi.

Els països més afectats per aquest descens poblacional són els de l’Europa occidental, però la situació és diferent a cada país, en funció de les seves pràctiques agrícoles. A l’est del continent, les parcel·les cultivades no solen ser tan grans i l’ús de pesticides és menor. França és un dels exemples de països en els quals més han augmentat aquests mètodes.

Excepció mediterrània

A Espanya i Itàlia, les coses no van tan malament. El relleu característic de la conca mediterrània ha permès mantenir un paisatge agrícola òptim, amb marges vegetals i cultius que es combinen amb espais naturals. «Això ajuda a esmorteir la pèrdua d’aus», explica Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO.

Lluís Brotons, científic del CSIC i també coautor de l’estudi, posa el focus en el període de cria de molts ocells: «Quan els pollets necessiten molta proteïna, és important que trobin insectes i altres invertebrats a terra». Amb excés de pesticides, cada vegada en troben menys. Els químics també contaminen les llavors, per la qual cosa els ocells poden acumular substàncies tòxiques al seu cos si les ingereixen habitualment.

Algunes de les espècies que més han patit el declivi en els últims anys són l’alosa o la verderola. Però el problema és global. «Es veuen afectats la majoria d’ocells comuns», afegeix Brotons. Les tórtores o les orenetes vulgars, que mengen sobretot invertebrats, són dues mostres més d’espècies habituals que no s’escapen de la tendència negativa.

En total, en l’estudi, s’analitzen 170 espècies d’aus que s’han observat a 28 països europeus al llarg de 37 anys. Stanislas Rigal, investigador de la Universitat de Montpeller, assegura que els «efectes perjudicials» de l’agricultura intensiva s’estenen per «tot el continent». Per aquesta raó, considera que s’haurien de regular les pràctiques agrícoles i posar en marxa models més sostenibles.

Crisi climàtica

L’agricultura intensiva no és l’única causa de la pèrdua d’ocells a Europa. L’estudi també reflecteix els efectes de la urbanització, els canvis al paisatge forestal i el canvi climàtic. Aquest últim fenomen és la segona causa del descens. Per culpa de l’augment de la temperatura, les aus pròpies d’ambients freds han reculat un 40%. «Les aus característiques de latituds i altituds altes estan menys adaptats a la calor», assenyala Herrando.

Un exemple és el que li passa al gall fer o a la perdiu blanca. Són dos ocells de muntanya que es veuen afectats pel canvi d’hàbitat. En el cas de la perdiu, el problema és que la neu se sol fondre molt abans del previst, quan el plomatge de l’animal encara és blanc, cosa que facilita la seva captura per part de possibles predadors.

Un altre factor que amenaça la biodiversitat de l’avifauna és la urbanització: «Cada vegada hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats». Això ha provocat la disminució d’un 28% d’espècies.

Notícies relacionades

El ‘boom’ de l’escalada amenaça el falcó pelegrí, una espècie protegida

Pintades al cotxe de l’avi que va admetre haver abusat de la neta durant anys a Pals: "Violador"

Els ocells típics de bosc també pateixen, tot i que el terreny forestal augmenti. ¿Però com pot ser que les espècies de bosc decreixin, si cada vegada hi ha més arbratge disponible? El problema, segons els autors, és que els nous boscos tenen menys qualitat: han perdut arbres centenaris i la fauna i flora se simplifiquen.

¿Es pot posar fre a aquesta caiguda de les poblacions d’ocells a Europa? Per parar el cop d’aquests quatre factors humans (intensificació agrícola, canvi climàtic, urbanització i empitjorament de l’hàbitat forestal), es necessiten nous canvis polítics, assegura l’informe. «La llei de restauració europea que s’està negociant al Parlament Europeu pot ajudar a impulsar-los», diu Brotons.