Els boscos necessiten més pluges per realitzar l’«efecte esponja» abans de l’estiu

És cert que aquest maig està plovent més que en els últims mesos. No obstant, el dèficit de precipitacions acumulat és immens. Per tant, «hauria d’estar plovent durant molt temps» per compensar la situació.

L’«efecte esponja» és un fenomen habitual dels boscos mediterranis. L’aigua que cau s’acumula sota terra, com si es tractés d’un gran dipòsit, i durant les setmanes després els arbres poden anar succionant aigua d’aquesta gran esponja a través de les arrels.

El punt clau és el sòl #forestal. Ens l’hem d’imaginar com una gran esponja que acumula aigua de pluja als seus porus durant els mesos més humits (tardor i primavera) i que la vegetació pot fer servir mesos més tard, quan no plou. Per això són útils les arrels profundes. pic.twitter.com/JaeAamaLUd

— CREAF (@CREAF_ecologia) 22 de marzo de 2023

«Ara mateix, els dipòsits són gairebé buits», detalla Vayreda. «Fins que el terra no s’ompli del tot no tindran prou aigua com per afrontar la calor i l’aridesa de l’estiu de forma adequada», afegeix. Molts dels arbres i arbustos de la Península ibèrica ja estan acostumats a mesos de sequera: «Les arrels són profundes i busquen (i troben) aigua on sigui».

El problema aquesta vegada és que acumulem gairebé dos anys de dèficit hídric: «Els arbres estan al límit». Perquè es recuperin, es requeririen pluges com les d’aquestes dues últimes setmanes però durant molt més temps.

«Aquest és el problema de les sequeres pertinaces: les pluges del mes de maig poden salvar una mica, però molt poc. Els dipòsits no s’ompliran», conclou l’expert.

Roures esfullats

Un exemple de la situació extrema dels boscos, en els quals els arbres competeixen per cada gota d’aigua, són els arbres caducifolis: «Normalment, les seves fulles neixen al març o l’abril com a màxim». Aquest any, molts roures encara no mostren les fulles. ¿I per què passa això? «Davant el fenomen de la sequera extrema, decideixen no rebrotar encara, ja que la falta d’aigua els impediria mantenir les seves fulles en bon estat. Per tant, retarden el seu naixement», afirma Vayreda.

Un bon indici que es deixa enrere la sequera seria veure com aquests roures comencen a treure les seves fulles. Altres arbres retarden la floració: «Les alzines, per exemple floreixen a principis de la primavera, però aquest any, la majoria no ho han fet, tampoc les alzines sureres».

Notícies relacionades

Els científics adverteixen sobre els ‘bucles’ que estan retroalimentant la crisi climàtica

Espanya invertirà almenys 15 milions d’euros en projectes contra incendis forestals

Les alzines són arbres perennes, però el rebrot també és clau perquè necessiten renovar les seves fulles. El fet que aquesta renovació de fulles no es produeixi és sinònim de sequera, fet queimpedeix que els arbres mostrin la seva esplendor primaveral: «Si una alzina no renova les seves fulles, estem davant un problema que pot perjudicar l’arbre».

També pateixen les pinedes de pi blanc, pi pinyoner i pi blanc (aquest últim és una de les espècies més resistents a la sequera). Alguns d’aquests pins estan morint, assegura Vayreda: «Són arbres resistents. Que alguns morin és un símptoma inequívoc de la sequera acumulada. La mort d’un pi blanc és molt mal senyal. Ha passat en altres ocasions, però aquesta vegada és greu». Per resoldre aquest escenari, doncs, es necessita molta més pluja de la que ha caigut.