Els intèrprets de la llengua de signes a l’ESO denuncien precarietat i intrusisme

«Som la boca, i les orelles, dels alumnes sords: els seguim diàriament com si fóssim la seva ombra», explica Míriam Cuadrado, intèrpret en llengua de signes d’alumnes de secundària. Diàriament, es dedica a traduir a la llengua de signes el que diuen alumnes i professors a l’ESO i als estudis postobligatoris (Batxillerat, Formació Professional o itineraris formatius). Juntament amb ella, un grup de professionals d’aquest sector ha emprès una protesta contra el Departament d’Educació i la Fundació Pere Tarrés, ja que aquest servei està externalitzat. Es queixen dels baixos sous i d’intrusisme laboral. Una denúncia en la qual compten amb el suport de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), l’associació de famílies Volem Signar i Escoltar i el sindicat CGT.

Fa dos anys, el 2021, la Generalitat va adjudicar a la Fundació Pere Tarrés la gestió de la traducció de la llengua de signes per als alumnes de secundària i cursos postobligatoris a Catalunya. El servei té un cost estimat de 350.000 euros a l’any, en funció del nombre d’alumnes que necessiten aquest servei, i es recolza en una remuneració de 20 euros l’hora, que cobra l’entitat subcontractada. El contracte expedia el 2022, però s’ha prorrogat almenys un any més.

Els intèrprets es queixen que el servei no funciona correctament. La seva primera denúncia té a veure amb la precarietat dels sous, establerts al Conveni d’Acció Social. «Cobrem 12 euros l’hora, com si fóssim monitors del menjador, però som molt més que això», es queixa Cuadrado. «Som dins de l’aula, som personal del centre educatiu, no pot ser que no se’ns reconegui com a personal del Departament, com si es fa amb els logopedes, per exemple», critica Cuadrado. Afegeixen que no cobren les hores de descansos, ni la preparació de les classes per poder fer les interpretacions. «Cobrem el salari mínim», afegeix. De fet, la reclamació dels professionals és que aquest servei no hauria d’estar subcontractat, sinó que hauria de ser personal del centre, com la resta d’educadors.

Abandonar per desorganització

Però les seves queixes van més enllà del salari. També afegeixen que la manera de treballar no és la correcta, i que això pot influir en el fet que alguns alumnes sords abandonin els estudis. «Ens contracten quan els alumnes ja han començat el curs. Jo vaig tenir una usuària que començava al setembre i a mi no em van cridar fins a l’octubre. Els nens estan molt atabalats i deixen els estudis perquè no entenen res fins que arribem nosaltres», insisteix Cuadrado. Passa el mateix quan hi ha recuperacions. «Nosaltres ens n’anem l’últim dia de curs, però hi ha nois que han de fer recuperacions i ens necessiten al seu costat en l’examen per si tenen dubtes...», lamenta.

Al seu torn, els intèrprets parlen d’intrusisme laboral, cosa que repercuteix en la qualitat del servei per als estudiants. «Quan la fundació no troba prou intèrprets, recorre a altres professionals menys formats, com mediadors, logopedes i fins i tot fills de pares sords. No són professionals adequats», assegura. El contracte estipula que l’entitat pot contractar professionals que hagin obtingut el grau universitari d’intèrprets en llengua de signes, el grau superior en formació professional d’intèrprets en llengua de signes i el grau superior de mediació comunicativa.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Contractem els professionals partint de les titulacions estipulades», afirmen des de la Pere Tarrés. La fundació respon que moltes de les reivindicacions dels intèrprets són «estructurals». «Nosaltres no fixem les condicions del servei, sinó que en som els gestors i seguim les clàusules definides per la Generalitat», respon l’entitat, que es reunirà amb el col·lectiu aquest dimarts, 16 de maig.

La resposta d’Educació

El col·lectiu s’ha posat en contacte amb Laia Asso, directora general d’Educació Inclusiva del Departament d’Educació, que els va respondre a través d’una carta el 14 d’abril. «Us tenim en alta consideració», els va traslladar la directora general. «Estudiarem com donar resposta a les vostres peticions», va assegurar, tot i que els va deixar clar que moltes de les seves demandes obliguen a modificar el contracte existent. «No es poden realitzar en una pròrroga com l’actual», els va dir. En la missiva, també es va comprometre a «treballar per ampliar la cobertura del servei sense interrupcions, incloent-hi exàmens i convocatòries extraordinàries». Alhora, els va proposar reunir-s’hi personalment. «Encara esperem que ens digui quan», es queixa Cuadrado. Aquest diari ha intentat obtenir la resposta de la Conselleria, però no ha sigut possible.