La lluita d’una dona de 98 anys per deslliurar-se d’una residència a Girona

M. H. té una germana de 92 anys que viu a Barcelona. És el seu únic familiar viu, ja que el seu únic fill va morir fa dos anys. No obstant, té un bon cercle d’amistats, viu a casa seva, té bona capacitat econòmica i i compta amb assistència durant les 24 hores.

L’ingrés va tenir lloc el 15 de febrer a la residència Sanitas de Girona, i es va prolongar durant un mes. L’objectiu era que una vegada fetes les obres de casa seva, pogués tornar al seu domicili per continuar rebent allà el suport mèdic corresponent. M. H. defensa que té la capacitat cognitiva per decidir per si mateixa, i així ho exposava també el seu metge de confiança. Però això va ser posat en dubte per la residència, que li va negar la possibilitat de marxar-ne quan va demanar l’alta voluntària. El centre va iniciar un procés a la fiscalia per determinar si la dona estava en una situació de risc que justifiqués una mesura de tutela.

Com a mesura per aconseguir l’alta, la dona va donar poders notarials a una persona del seu entorn íntim al qual atorgava, entre altres qüestions relatives a la seva salut, la decisió de poder triar el lloc de residència de la dona fins i tot en cas d’incapacitació. No obstant, la persona que ara ostentava aquests poders no va poder reunir-se amb cap directiu per sol·licitar l’alta.

La representació lletrada que ha recolzat legalment M. H. davant aquesta situació, encapçalada pel bufet Cuéllar Advocats, va optar per enviar un burofax urgent a la residència manifestant que la dona estava ingressada en contra de la seva voluntat i que requeria l’alta mèdica. En cas de no ser així, alertava que presentarien una denúncia per aquests fets. Això va desembocar finalment en l’alta, i M. H. Se’n va poder anar a casa.

Pendents de la fiscalia

Segons expliquen fonts de la residència consultades per Diari de Girona, mitjà de Prensa Ibérica igual com EL PERIÓDICO, es va detectar que la pacient M. H. tenia un «deteriorament cognitiu moderat» i davant la falta de familiars que poguessin actuar com a representants legals, ho van posar en coneixement de la fiscalia i dels serveis socials, ja que estan obligats a fer-ho, perquè estudiessin una possible assignació d’un tutor legal. Les mateixes fonts asseguren que quan se’ls van presentar els poders legals llavors se li va donar l’alta seguint el procediment establert.

Notícies relacionades

Deixar la feina per cuidar la teva mare: el nombre de dones que demanen excedència es duplica en 15 anys

El Parlament exigeix accelerar noves residències a Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs

El bufet, per la seva banda, nega que la dona hagi estat en cap moment en una situació de risc, i defensa que té un cercle íntim de confiança que la recolza. Per això, ha remès un escrit a la fiscalia exposant la situació viscuda per M. H. i assegurant a l’acusació pública que durant el temps que va estar ingressada se li van restringir les visites, que rebia diàriament, per «allunyar-la del seu cercle d’amistats i aprofitar-se de la seva capacitat econòmica». Només podia rebre visites a l’entrada i sota vigilància del personal. A més, indiquen que des de la residència «van amenaçar» l’entorn de la víctima de denunciar-los si se l’«emportaven», tot i que aquesta fos la voluntat de la dona.

Finalment, els advocats de la dona també manifesten que la residència va fer creure que la dona estava en una «suposada situació de risc o desemparament que mereixés una tutela», i denuncien que al darrere hi havia una motivació econòmica. El bufet de moment espera rebre notícies de la fiscalia, que pot arxivar o, per contra, iniciar un procediment per determinar si la dona necessita mesures de suport o tutela, cosa que hauria de decidir, en última instància, un jutge.