La compressió lectora dels estudiants baixa set punts a causa de la pandèmia (i el tancament d’escoles)

La primera avaluació internacional a gran escala que s’ha portat a terme als i les alumnes després de la pandèmia per coronavirus no convida, precisament, a l’entusiasme. L’estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study) del 2021 confirma una baixada generalitzada de la comprensió lectora respecte a l’anterior estudi, del 2016. Així es trenca la tendència a l’alça que es registrava des del 2006, el primer any en què Espanya va participar en el PIRLS, un estudi que es porta a terme entre nens i nenes de 4t de primària de 57 països.

Elaborat per l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació i FP amb les dades publicades per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), l’informe atorga 521 punts a la comprensió lectora –llegir i entendre el que es llegeix– de nens i nenes a Espanya. En l’edició anterior (2016) la puntuació va ser de 528. En la del 2011 es van atorgar 513 punts, els mateixos que el 2006.

La comprensió lectora de l’alumnat espanyol (521 punts) està per sota del total de la Unió Europea (528). També està per sota dels 533 que obtenen, de mitjana, els països que pertanyen a l’Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica (OCDE). L’informe corrobora que a més gust personal per la lectura més bons resultats en comprensió lectora.

La caiguda de set punts que han experimentat els estudiants espanyols des del 2016 és molt similar a les registrades en altres països, com Eslovàquia (sis punts menys) i Portugal (vuit punts menys). Hi ha estats que han caigut bastant més. Per exemple, un dels més idolatrats des del punt de vista educatiu: Finlàndia (17 punts menys). La potència econòmica d’Europa, Alemanya, tampoc en surt ben parada (13 punts menys). Israel i Letònia van, fins i tot, molt pitjor. El primer ha perdut 20 punts i el segon, 30.

A Espanya, només el 6% dels alumnes estan dins de la categoria de «nivell avançat», un percentatge per sota de la mitjana de l’OCDE (11%) i de la UE (8%). Mentrestant, el 5% dels nens i les nenes de 4t de primària estan catalogats com a «nivell molt baix», un percentatge lleugerament inferior al de la mitjana de l’OCDE i idèntic al de la UE (5%).

L’estudi confirma el que molts experts adverteixen des de fa temps: hi ha una correlació entre el temps en què van estar tancats els centres escolars a conseqüència de la pandèmia i la caiguda del rendiment, amb una disminució de 0,11 punts per dia lectiu de tancament. En el cas d’Espanya, dels gairebé 7 punts que cau el rendiment global, prop de 5 s’explicarien pel tancament dels centres escolars durant 45 dies lectius. I això que Espanya va ser un dels països de l’OCDE que menys dies van tancar les portes físiques dels centres, segons l’informe Education at a Glance 2022.

Context econòmic i social

A més de l’anàlisi del rendiment, el PIRLS proporciona informació sobre els contextos educatius. El rendiment escolar es veu, en part, condicionat pel context social, econòmic i cultural de l’alumnat. Com més nivell, més bones puntuacions a tots els països. Espanya, no obstant, es perfila com un dels territoris amb més equitat, ja que els 62 punts de diferència entre els nens amb més nivell i amb menys està per sota dels 67 de Finlàndia, els 69 de Noruega i els 80 de França. Entre els països amb més desigualtats hi ha Turquia (117 punts) i Bulgària (122 punts).

A Espanya, amb prou feines hi ha diferència de rendiment entre noies i nois. Elles obtenen dos punts més (522 davant 520). En canvi, en el total de la UE hi ha 11 punts més a la mitjana de puntuació de les alumnes, 13 en el cas de la mitjana en l’OCDE.

Sentir-se estimats a l’escola

En el conjunt de la UE, més de la meitat dels i les alumnes (56%) tenen un «alt sentiment de pertinença al centre». És a dir, se senten acceptats, estimats i connectats amb els altres. Senten que pertanyen a la comunitat. La mitjana de l’OCDE és del 57%. En aquest apartat, Espanya destaca per a bé perquè el 73% dels nois i noies de 4t de primària tenen un alt sentiment de pertinença a l’escola.

Notícies relacionades

¿Vols que al teu fill li encantin els llibres? Llegeix-li un conte cada nit, però fes-ho bé

Classes particulars: una imparable ‘educació a l’ombra’

L’informe PIRLS destaca que un alt sentiment de pertinença a l’escola incideix positivament en el rendiment: la diferència entre les puntuacions mitjanes dels estudiants amb alt sentiment de pertinença i els que tenen un baix sentiment de pertinença és de 26 punts en el cas d’Espanya (28 en el total de la UE i 33 en la mitjana de l’OCDE).

Dels 140.000 estudiants avaluats en el PIRLS, 10.000 són alumnes de centres espanyols. Les proves es van fer tant en format digital com en paper. L’estudi aclareix que la comprensió lectora és «l’habilitat de comprendre i fer servir les formes lingüístiques escrites requerides per la societat». «Els lectors –continua el text– són capaços de construir significat a partir d’una varietat de textos».