Reclamacions dels barris

«A aquest ritme, l’amiant trigarà 150 anys a retirar-se»: les entitats veïnals apressen a accelerar els treballs

Catalunya no té en el dia d’avui lloc on dipositar tot l’amiant que vol eliminar

Catalunya aposta per substituir les cobertes d’amiant per plaques fotovoltaiques

Una afectada per l’amiant: «La meva família el porta a la venes i jo encara hi convisc»

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona reclama erradicar ja l’amiant de la desena d’escoles afectades

«A aquest ritme, l’amiant trigarà 150 anys a retirar-se»: les entitats veïnals apressen a accelerar els treballs

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

«L’amiant no és una cosa del passat, ens hi va la vida i arribem tard». Albert Torrents, vicepresident de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), ha reclamat aquest dimecres a l’administració que premi d’una vegada l’accelerador en el mapatge i la retirada d’aquest material del qual no pot parlar-se en pretèrit perquè cada any registra entre 70.000 i 90.000 morts a Europa. La UE ha dictat que el 2028 no ha de quedar amiant als edificis públics i que el 2032 ha d’estar erradicat de totes les estructures. El Govern va presentar al març un pla nacional i hi ha una llei en marxa. Tot i això, segons càlculs d’experts de les entitats veïnals, les equacions no quadren. «Si avui dia es concedeixen 2.000 plans de treball anuals per detectar l’amiant i es calcula que hi ha 300.000 edificis catalans afectats, les inspeccions i la seva retirada no hauran acabat fins d’aquí a 150 anys». Segons els especialistes de les entitats, hi ha un milió d’edificis que podrien ser «dubtosos».

Sense caure en l’alarmisme, però recordant la perillositat d’un material que «mata en diferit» i les conseqüències del qual poden trigar dècades a aparèixer –i que poden provocar diversos tipus de càncer i malalties com l’abestosis i el mesotelioma–, les entitats veïnals han exigit celeritat en els censos, els recursos i la formació tècnica per detectar i retirar amb seguretat el material, planificar i prioritzar espais públics i sobretot centres escolars, i una llei que asseguri el marc jurídic i la dotació pressupostària. Aquestes són les seves principals reclamacions.

Creació de comissions municipals

El Pla Nacional Per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya inclou la creació de la Comissió per l’Erradicació de l’Amiant (CEAC), en la qual participa la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Segons la llei de residus, abans d’aquest mes de maig els ajuntaments haurien d’haver tingut localitzat l’amiant de cada població i un calendari d’erradicació. Tot i això, davant la «inacció» municipal que denuncien les entitats, les associacions criden a crear comissions municipals «obertes i participatives» a fi de pressionar els ajuntaments a actuar amb diligència.

Formacions especialitzades

Per les entitats veïnals, una de les màximes prioritats és que les administracions promoguin formacions dels equips tècnics vinculats en els plans de desamiant, encara més quan a Catalunya aquest material es troba ara en fase de degradació, el seu estat més perjudicial. Només dues dades. El geògraf Lluís Mallar, especialista en aquest material, alerta que un gruix important dels treballs –ell parla d’un 90%– no s’està fent correctament, amb les conseqüències tòxiques que això suposa per a la gent que viu en l’entorn. I la segona xifra: els operaris especialitzats en amiant a França tenen una formació de 230 hores. A Espanya n’hi ha prou amb tot just 8. L’especialista també és crític amb el mapatge que s’està realitzant amb vistes aèries, «sense tenir en compte que l’amiant també es troba en canonades i altres elements de construcció utilitzats a les entranyes dels edificis».

Notícies relacionades

en

Més recursos

Les entitats veïnals reclamen que el Govern doti de prou recursos el pla d’erradicació, que aquest anys té prevista una dotació de 10 milions d’euros per identificar i retirar aquest material, suma que consideren «insuficient» per ‘netejar’ el territori.

-

Agilitzar la detecció

Les entitats reclamen al Govern que agilitzi les tramitacions dels permisos per detectar l’amiant. I aquí tornem a l’equació apuntada: Si es faciliten uns 2.000 plans de treball cada any i es calcula que existeixen 300.000 edificis afectats, les inspeccions no hauran acabat fins a l’any 2173.

Prioritzar escoles i legislar

Joan Maria Soler, vocal de la FAVB, també apressa a planificar i prioritzar la retirada de l’amiant amb «consciència pública», començant per escoles i entorns escolars, espais sanitaris i parcs. Es calcula que una desena d’escoles a Barcelona registren afectacions i la FAVB demana que es desamiantin els centres escolars aquestes vacances. Les entitats també apressen a aprovar una llei que proporcioni recursos i dotació pressupostària, així com marc legal.