Experts demanen crear un organisme global per estudiar l’impacte de la intel·ligència artificial

«Com a societat, no estem abordant adequadament l’ús de les tecnologies digitals de la informació com un repte global que afecta gairebé tots els aspectes de la vida moderna». És per aquesta raó que un grup d’experts ha sol·licitat aquest dimecres la creació d’un organisme intergovernamental que estudiï les repercussions de les xarxes socials, però també d’aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) cada vegada més populars com el famós ChatGPT. «L’ús d’aquestes tecnologies té conseqüències difícils de predir que inclouen generacions i continents», apunten.

«De la mateixa manera que organismes com el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides porten a terme avaluacions del canvi ambiental global que serveixen de base a les polítiques basades en dades empíriques, ara es necessita un grup anàleg per comprendre i abordar l’impacte de les tecnologies de la informació emergents en els sistemes socials, econòmics, polítics i naturals del món», escriuen en un comentari publicat a la revista científica ‘Nature’. «Els problemes que sorgeixen de l’ecosistema de la informació en línia no se solucionaran a escala nacional».

Creat el 1988, l’IPCC ha reunit experts internacionals per millorar la comprensió sobre les causes i conseqüències de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, una recopilació de coneixement i evidències que ha servit per conscienciar l’opinió pública i especialment les autoritats polítiques responsables de legislar per respondre a aquest problema.

Guanyar influència

Així, els cinc experts que firmen l’article creuen que un organisme de supervisió global «tindria més influència a l’hora de persuadir les empreses tecnològiques a compartir les seves dades que els investigadors independents o grups sense ànim de lucre» que actualment indaguen sobre això. «L’objectiu no seria establir un consens internacional sobre com gestionar el món digital, ni dictar recomanacions normatives, sinó proporcionar una base de coneixements que sustenti les decisions d’actors com governs, grups humanitaris i fins i tot empreses», argumenten.

Tot i que coincideixen a assenyalar que les tecnologies de la comunicació poden tenir aplicacions pràctiques «tremendament beneficioses», adverteixen que cal qüestionar els riscos socials que presenta el disseny d’aquestes tecnologies. A efectes pràctics, aquest organisme que sol·liciten podria recopilar dades fiables sobre els efectes de les xarxes socials en la salut mental dels adolescents, la ingerència il·legítima per a la manipulació d’eleccions o les conseqüències econòmiques del frau, entre d’altres. «ChatGPT podria soscavar la comprensió pública de la ciència a l’impulsar la producció a escala industrial de textos que contenen falsedats i irrellevàncies. A la inversa, també podria aplanar el terreny de joc en la ciència internacional al reduir o eliminar les barreres lingüístiques», asseguren.

Opacitat per apaivagar la crítica

Els autors també denuncien l’opacitat de grans empreses tecnològiques que «estan desplegant tàctiques per influir en el discurs públic» sobre els productes que desenvolupen, una operació que recorre a la publicació selectiva d’estudis que beneficien els seus interessos i que «responsabilitzen els usuaris» dels seus efectes nocius. A més, aquestes multinacionals també busquen obstaculitzar la fiscalització acadèmica mitjançant «amenaces d’accions legals o demandes reals».

Notícies relacionades

Periodisme sense consciència: ¿pot la intel·ligència artificial explicar el món?

«És un perill imprudent»: més de 1.000 personalitats demanen parar la intel·ligència artificial més avançada

Aquesta falta d’accés a les dades dels gegants tecnològics contrasta amb l’accés que l’IPCC i altres plafons intergovernamentals sí que tenen a dades sobre l’evolució climatològica, dels desastres naturals, de la seguretat alimentària i de la sostenibilitat.

Els autors de l’article són Joseph Bak-Coleman, investigador científic associat a la Columbia School of Journalism de Nova York; Carl T. Bergstrom, biòleg evolutiu i professor de la Universitat de Washington; James Mickens, catedràtic d’informàtica i codirector de l’Institute For Rebooting Social Media de la Universitat de Cambridge; Zeynep Tufekci, sociòloga, catedràtica de periodisme i directora del Craig Newmark Center For Journalism Ethics and Security de la Universitat de Colúmbia; i Timmons Roberts, sociòleg i professor d’estudis mediambientals a la Universitat de Brown.