Àngels Fitó, rectora de la UOC: «Si no som transparents i exemplars, no erradicarem l’assetjament a la universitat»

Doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, professora sènior de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i, des del 2019, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat d’aquesta universitat, Àngels Fitó va prendre possessió com a rectora de la UOC el 13 d’abril d’aquest any. Aquesta setmana, en plena actualitat del MeToo a la universitat, ha atès EL PERIÓDICO a la seu madrilenya de la universitat.

En els últims cinc anys, les universitats catalanes han obert més de 150 expedients acadèmics per assetjament sexual i laboral als seus centres. Segons una investigació d’EL PERIÓDICO, hi ha almenys 28 professors i/o investigadors que han sigut sancionats per assetjament i almenys cinc casos més a l’espera de resolució. ¿Quines reflexions en fa?

Unes quantes. La primera és que necessitem sensibilitzar tota la comunitat universitària. A més, hem de prevenir els casos amb protocols i, per descomptat, tolerància zero i actuació immediata. 

¿Com ho gestionen a la UOC?

Tenim un protocol per a la prevenció, detecció, actuació i resolució de la situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual i identitat i/o expressió de gènere. El protocol estableix que el procés d’investigació acaba amb un informe vinculant en què s’inclouen les conclusions a les quals s’ha arribat i es proposen les mesures correctores que es considerin adequades. La comissió d’investigació emet aquest informe en el termini màxim de 30 dies hàbils des de la recepció de la denúncia.

No totes les universitats es van mostrar receptives a donar informació davant la trucada d’EL PERIÓDICO.

Nosaltres sí. La transparència és fonamental. Potser les universitats estan en procés d’assentar de manera rigorosa els protocols. Però una cosa és clara, si no som exemplars no l’erradicarem.

Parlant de temes estrictament acadèmics, ChatGPT ha entrat de ple en el debat sobre la docència. ¿Li fa por la Intel·ligència Artificial (IA)?

És evident que necessitem governar la IA. Urgeix un debat perquè ChatGPT és capaç de crear un discurs, una cosa que, fins ara, era exclusiva dels humans. El problema no és si els estudiants copien o no. Com diu l’investigador Yuval Noah Harari, el problema és la campanya electoral dels EUA. ¿Serà capaç la IA de generar discursos falsos? Des del punt de vista acadèmic, ChatGPT és una eina de productivitat enorme perquè fa el que abans fèiem mirant 300 pàgines diferents. Abans també teníem perills, com les fonts falses. Ara passa el mateix que amb la pandèmia: que la màxima preocupació és com avaluem, en lloc de com integrem el coneixement. És clar que ChatGPT té perills, però hem d’integrar-la al més aviat possible i, sobretot, formar els estudiants i la comunitat universitària en el seu correcte ús. No podem fer com si no existís ni focalitzar-nos només en l’avaluació.

La formació al llarg de la vida és un dels grans reptes de la universitat. 

No s’ha de deixar ningú enrere, efectivament. I tampoc cap territori. La tasca de la UOC és que allà on arribi la fibra òptica arribi l’oportunitat educativa i que l’educació superior estigui garantida a qualsevol lloc. Mitiguem així l’efecte de la despoblació. El 20% dels nostres estudiants estan en pobles de menys de 10.000 habitants. I el 10%, en poblacions de menys de 5.000 habitants.

Però ¿com aconseguim formar-nos al llarg de la vida?

És responsabilitat de tots. De les persones, que s’han d’autoescanejar per saber quin és el seu nivell d’obsolescència. També de les empreses, que han de vigilar que la seva plantilla no quedi obsoleta. Les polítiques públiques han d’ocupar-se que la gent tingui oportunitats d’ocupació, i les universitats estem obligades a cobrir la demanda del mercat laboral.

La llei universitària (Losu) incorpora les microtitulacions per atraure gent de totes les edats. 

Per fi s’estableix un terreny de joc en aquest sentit, sí. Nosaltres, a la UOC, construïm les titulacions a partir de microcontinguts. Som un conjunt de microcredencials que configuren un màster, un grau o un itinerari més curt. La formació és un flux, no són fets aïllats. 

¿Com combaten l’intrusisme d’acadèmies privades?

Amb tres palanques. La primera, investigació. Nosaltres busquem evidència científica de totes les decisions, i la investigació ens dona credibilitat. Segona, tecnologia per a la flexibilitat. I la tercera, les aliances per al reconeixement dels estudiants, perquè el seu títol no sigui només alguna cosa que ve de l’àmbit educatiu, sinó del sector empresarial. Que la seva acreditació no sigui només un paper amb la firma del Rei.

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

¿Funcionen les passarel·les entre les facultats i la Formació Professional (FP)?

En el nostre cas sí. Gairebé un 40% dels nostres alumnes ens venen de cicles formatius superiors d’FP. Tenim bastants estudiants de grau que fan el pas a FP. Un grau a temps parcial et pot portar entre 6 i 8 anys, així que quan en porten dos salten a l’FP i obtenen una certificació professional. Després, tornen a la universitat per acabar el grau. La gent vol flexibilitat i acompanyament.