La vida després d’una banda a Medellín: «Si m’assassinen, moriré feliç; ara treballo per la pau»

El projecte de Casa Kolacho n’és un bon exemple. També ho són els joves afrodescendents que, des de la comuna 3 de la mateixa ciutat, es formen en tallers i espais d’art autodenominats Gaminantes i Utopías empantanadas. «Hem de poder habitar les nostres ciutats, ¡una altra ciutat és possible!», exclama Margarita Casedo, membre d’aquest col·lectiu. 

Uns projectes que els tornen a la vida i donen oportunitats a centenars de nens. Tot i que no és fàcil lluitar per ells: «No podem oblidar que Colòmbia és un país amb una llarga història de violència –incideix el Sandro–. Però si ara m’assassinen moriré feliç, estic treballant per la pau».

Les bandes delinqüencials s’aprofiten de la falta d’oportunitats per arrabassar als nens la seva infància. Ho saben bé els que participen a la Casa Kolacho: un col·lectiu de joves autogestionats que, a través de l’art i la cultura del hip-hop, reivindiquen un nou futur de la Comuna 13 de Medellín. 

L’entitat no només dona oportunitats als joves per aprendre l’art del grafiti, el rap o el ‘break-dance'. També es dedica a organitzar ‘tours' per la comuna als visitants. L’objectiu, que els joves s’apartin de la violència de les bandes i que els ‘capos’ d’aquests grups comprenguin que el barri no és seu, sinó de la gent que hi viu.

El poder del rap

El Sandro és un dels activistes que treballa en aquest projecte. Gràcies a la seva vivència, és dels que millor pot entendre els nens del barri. A ell, el seu art rapejant el va salvar. «Enfoca’t en l’art, em deien». I això va fer. 

«Vaig començar a valorar les coses. Vaig tornar a resar, vaig agrair... Vaig aprendre que tot a la vida és pura voluntat». És conscient que la seva vida ha fet un tomb. Però també és un referent perquè molts joves segueixin el seu camí. 

Activista per als drets del col·lectiu LGTBI, està trencant motllos a Colòmbia. «He estat envoltat de penombra, però ara m’he centrat en l’art, a ensenyar, a escoltar, a respectar... ¡I em passen coses tan ‘chimbas’! Un atrau amb el que fa, és impressionant veure com pots canviar altres vides», agraeix.

Espais d’oportunitats

Ara el seu propòsit és allunyar els adolescents de la violència i portar-los a noves oportunitats. Mentre canten i componen amb ell, s’allunyen del món criminal. «Necessitem educació de qualitat per a tothom, no només per als rics», reivindica. Margarita Caicedo assenteix. Aquesta jove afrodescendent, filla d’una dona desplaçada pel conflicte armat, va arribar a la Comuna 3 de Medellín de molt petita.

Notícies relacionades

¿Com saber si hi ha una banda llatina al teu barri? Guia per desxifrar les seves pintades o «‘placazos’»

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«Gràcies a les cases comunitàries vam entendre que, a través de l’art, una altra ciutat és possible. Vam aprendre a tocar la guitarra, anàvem a una ludoteca, una biblioteca... Ens vam formar i ens vam adonar que teixint des del col·lectiu podem habitar la ciutat i construir un món millor», explica Caicedo.

Però lluitar per la pau no és fàcil. «Colòmbia és un Estat fallit que volem canviar. És molt dur construir alternatives per la pau, no és tot de color de rosa», adverteix el Sandro. Però està tranquil. «Ara, si m’assassinen, moriré feliç: continuarem lluitant per i per al barri, sé que estic al bàndol bo treballant per la pau», defensa el jove.