Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

¿Com se li va acudir, muntar un hort, 70 anys enrere?

Miri, l’any 53, al carrer de Cartagena, ja vaig plantar una figuera i vaig cultivar bledes, tomaqueres i pebrots al pati de casa meva. I des d’aleshores ho he repetit sempre als llocs on he viscut. Però l’art de cultivar el vaig aprendre a Juneda (les Garrigues).

¿Allà va començar tot?

Tenia dos anys i quan els meus avis em cuidaven, em portaven a collir l’oliva. El meu pare estava a les pastures, amb els animals, i la meva mare guanyant-se el sou també al camp. Tinc el cor a la terra.

¿Què li van ensenyar, exactament?

A estimar la terra, a cuidar-la. El meu pare em va explicar els secrets de cada tipus de cultiu. Ell era dels pocs del poble que sabia llegir i escriure. Em deixaven llibres en una biblioteca del moviment cristià Palestra. Fomentaven les paraules i també l’ecologisme, sense saber-ho.

¿Vostè és ecologista?

Suposo, però jo ja tinc 100 anys. Vosaltres teniu una gran missió. Defenseu el pacifisme i la natura. Si no, perdrem el nostre hàbitat. A Europa fabriquem productes tòxics que s’utilitzen a l’Àfrica i Sud-amèrica. Els pulmons del planeta estan en risc.

¿Què pensa de la sequera?

Recordo els agricultors i com els tractem de malament. Estan espantats i és normal. Aquests dies penso en les amenaces que els sotgen.

¿Quins són?

Els productes del camp donen poc benefici i les grans empreses s’estan carregant el poc que queda. Els verins a la terra han acabat amb els cargols i les abelles.

¿De qui és culpa això?

Del capitalisme monstruós amb iot de 60 metres. Ells són els que guanyen diners amb les seves maniobres d’abundància i tenen la culpa de l’abandonament del camp. A tot això, afegeixi-li la sequera.

Vostè va marxar del camp i va venir a la ciutat. ¿Per què?

Vaig marxar perquè no teníem terres, però després em vaig gastar el que tenia comprant algunes terres per alimentar el món. Mai me n’he anat de vacances, sempre he treballat, també diumenge. I visc amb molt menys de la pensió que em donen.

¿Com rega?

Totes aquestes garrafes plenes d’aigua tèrbola s’han omplert amb aigua de la pluja. Tinc un munt de dipòsits per aprofitar-la al màxim.

¿Què és el millor d’aquest hort?

¿Veu aquesta planta amb fulles allargades? Aquesta es mereix un Oscar. Amb les seves fulles es poden lligar les tomaqueres i totes les altres coses. Després hi ha les tomaqueres i aquesta parra que em donarà 100 quilos de raïm.

¿Sempre que pot, menja del seu hort?

No. Les patates, sí, per exemple. Però dono moltes coses a la gent que ve. Si es vol emportar alguna cosa, ja ho sap.

¿Què menja, per estar així?

Molt fàcil. Esmorzar: llet, mel i pa integral. Dinar: 100 grams d’arròs que em serveix per a dos dies. Mitja ceba i una mica d’oli. Sopar: verdura, nous, figues o dàtils ¡Tinc salut, eh, tot i que em fallin les cames! El meu fill m’ajuda.

Notícies relacionades

Multimèdia | Així funciona la dessalinitzadora del Prat, la més gran d’Europa

L’agricultura intensiva, principal culpable del declivi de les aus a Europa

¿Ell porta l’hort?

Els treballs pesants els fa ell, sí. Però encara li ensenyo algun truc. Li dic com cal separar les patates i sobretot, com utilitzar bé l’aixada. Sense aquest hort, ja seria mort.