Nens i nenes ho tenen clar: «El pati ha de ser per a tots, també per als que necessiten estar tranquils»

La classe és gran, aquesta amplitud que només tenen les escoles ubicades en edificis antics (tot té la seva part bona). Al fons, al costat de la petita biblioteca d’aula, un sofà des del qual s’observen tots els pupitres. Que el nom triat pels alumnes de cinquè B de la barcelonina Escola Bogatell, al barri de la Vila Olímpica, per a la classe fos ‘Arquitectura’ donava pistes sobre cap on van els seus interessos (i d’on venen els seus alumnes). I les pistes anaven en la direcció correcta. Els nens i les nenes de la classe de l’Arquitectura es mostren interessats i molt participatius al taller organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per conscienciar de la necessitat de fer accessibles les escoles. Nens i nenes d’11 anysque plantegen propostes com la necessitat d’un espai de calma. «El pati ha de ser per a tots –diuen–, també per als que necessiten estar tranquils.»

Les necessitats dels nens i les nenes cada cop són més diverses i, aquí hi ha l’esperança, l’alumnat n’és conscient. Bona mostra que això és així és que, quan les responsables del taller d’arquitectura expliquen a nens i nenes aspectes d’accessibilitat que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar el pati a fi de proposar canvis –l’objectiu del taller–, tots ho entenen a la primera, i assenteixen amb el cap com qui escolta una cosa que ja té clara.

Més enllà de les barreres físiques

«Quan parlem d’accessibilitat tendim a parlar de barreres arquitectòniques, ascensors i rampes, però va més enllà; s’han de tenir en compte qüestions com el soroll, especialment molest per a molts nens i nenes. És necessari tenir en compte la necessitat d’algun espai agradable on estar tranquils durant l’esbarjo», apunten les talleristes a l’inici del taller. Un missatge que cala molt profundament: totes les propostes elaborades pels nens i nenes després d’una visita al pati i un petit treball de camp tenien en compte aquesta qüestió.

A part de «poder-hi passar» –el que des de l’administració entenen per ser accessible (una cosa que encara no està superada en desenes de centres)–, els nens i les nenes entenen ràpid que la qüestió va més enllà. Que no es tracta que hi hagi una rampa a l’altra punta del pati, sinó que l’espai sigui agradable per a tots, que tots tinguin a l’abast coses estimulants (des de sorrals fins a cistelles a diferents altures).

Normes clares

La primera norma de la participació que plantegen les talleristes és que «totes les opinions són vàlides». Una cosa que els petits i petites alumnes de la classe de l’Arquitectura tenen clar, per a orgull del professor, també a l’aula durant el taller.

La iniciativa del COAC consta de diverses parts. Primer, a l’aula, els expliquen de què va la participació ciutadana en l’urbanisme –tenim dret a opinar sobre com són els nostres espais–; després baixen al pati amb un plànol a veure què hi ha i, en grups de treball, pensar com podrien millorar-lo; i, finalment, pugen a l’aula a compartir les propostes amb els companys.

De bancs a fonts

Notícies relacionades

Famílies, direccions i docents es rebel·len contra el «vergonyós» pla de climatització escolar

Educació instal·larà un centenar d’aires condicionats a espais comuns dels centres educatius «les pròximes setmanes»

Les propostes sorgides de la intel·ligència col·lectiva són d’allò més variades. Des de gespa artificial a la pista de futbol per evitar «el festival de ferides que provoca el paviment» fins a col·locar bancs sota els arbres, a les ombres o instal·lar-hi més fonts o una xarxa al voltant de la pista per evitar que les pilotes –i, sobretot, els cops de pilota– pertorbin la resta de jocs, encara en els marges. Expliquen les propostes per grups, respectant el seu torn, mentre a l’aula comença a penetrar la intensa i característica olor de menjador escolar.

El taller s’emmarca en el programa Arquitectura a les Aules que organitza la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes des del 2019 i pel qual han passat més de 24.000 nens i joves.