Administració de Justícia
L’equip de psicòlegs que examinen menors maltractats i abusats, desbordat
Els 59 professionals d’aquestes unitats judicials a Catalunya tenen llistes d’espera de dos a sis mesos
Joguines al jutjat: Com treballa l’equip de psicòlegs
A judici per abusar durant quatre anys de la seva fillastra de 12 anys a Girona

L’equip d’assessorament tècnic penal (EATP) compost per psicòlegs i treballadors socials està saturat, almenys a Barcelona, davant l’allau de peticions dels jutjats perquè es procedeixi a l’exploració de menors víctimes de maltractaments i abusos sexuals, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO. En un cas concret, en el qual hi ha quatre nens i nenes d’entre quatre i cinc anys que podrien haver sigut objecte d’agressió sexual, la cita per practicar les prova de dos d’aquests menors s’ha assenyalat per a la segona meitat del mes de juliol, dos mesos després de la seva petició.
En altres jutjats es produeix una situació similar. Fonts judicials apunten que en casos urgents o prioritaris (com ara causes amb presos, víctimes de menys de sis anys o persones vulnerables) s’intenta prioritzar la tasca. En els casos considerats ordinaris, que són la resta, la llista d’espera es prolonga fins als sis mesos.
La Conselleria de Justícia ha explicat a aquest diari que s’ha produït un increment de peticions d’assistència d’aquests equips a tot Catalunya, i passen de 1.184 el 2019 (any previ a la pandèmia) a 1.609 el 2022. En aquest «fort augment» de sol·licituds d’exploració judicial han tingut una incidència important dues lleis: la llei orgànica de protecció integral a la infància i adolescència, coneguda com la ‘llei Rhodes’ (amb referència al pianista James Rhodes, que va patir un calvari d’abusos sexuals en la seva infància), i la llei de garantia integral de la llibertat sexual. Aquestes dues normatives conviden els jutges a fer un ús habitual d’aquests equips tècnics i especialitzats.
Les fonts judicials ressalten la vàlua d’aquests professionals, però denuncien la falta de personal. Els sis equips que funcionen a Catalunya estan compostos per 59 professionals. Davant l’increment de sol·licituds i l’actual marc legislatiu, des del Departament de Justícia s’estan estudiant i propiciant les «mesures adequades per continuar garantint l’actuació professional» d’aquests equips. Els jutges i els advocats especialitzats consideren que aquests equips estan infradotats i que cada vegada tenen més competències. «No pot ser que donin dates tan tardanes per realitzar aquestes exploracions, ja que haurien de ser ràpides. No només pel menor i la seva família, sinó també per poder prendre decisions ràpides», explica un jutge.
Una prova determinant
Hi ha sis d’aquests equips desplegats a Catalunya (Barcelona-Ciutat de la Justícia, Barcelona-Comarques, Girona, Tarragona, Lleida i Terres del Ebre). Presten assessorament i suport tècnic a petició d’un òrgan judicial en totes les fases del procés i elaboren informes pericials en relació amb encausats, les víctimes i els testimonis. Els psicòlegs, per exemple, poden analitzar i diagnosticar riscos de personalitat, psicopaties, estat mental en el moment dels fets i possibles seqüeles psicològiques. Una de les tasques que realitzen és l’exploració judicial a menors i víctimes vulnerables. Aquests informes són essencials en les causes penals quan es tracten testimonis de nens o nenes que han pogut patir agressions sexuals, maltractaments en el si de la família o sexistes. L’explicació que puguin oferir és determinant per al procés.
L’objectiu d’aquesta exploració és que la gravació sigui el que es denomina una prova preconstituïda i, per tant, evitar que els menors víctimes d’aquests delictes hagin de tornar a reproduir els fets durant el judici. Per poder saber la versió dels nens, els psicòlegs i treballadors socials hi interactuen creant un clima amable, allunyat del que són les oficines judicials. Durant les proves, els experts utilitzen jocs perquè els menors se sentin còmodes i fan preguntes indirectes per intentar esbrinar tot allò que jutges, fiscals i defensa volen conèixer. I es prenen el seu temps.
Per portar a terme aquestes exploracions, és necessari en primer lloc que el mateix òrgan judicial sol·liciti el suport dels professionals dels EATP. Una vegada rebuda la petició amb la documentació necessària, des dels equips es coordina amb el mateix jutjat la data i hora per portar a terme la prova, perquè sigui des del mateix òrgan judicial qui convoqui totes les parts personades en el procés (advocats i fiscals), la víctima i familiars. D’aquesta manera, s’aconsegueix que aquesta exploració sigui una prova preconstituïda. Va ser la ‘llei Rhodes’, aprovada el 2021, la que obliga aquesta pràctica per a més petits de 14 anys, per evitar que hagin de declarar una vegada i una altra al llarg del procés judicial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- "No vull que em facin una carrera fàcil"
- Pogacar se cita avui amb Evenepoel en la clàssica de la cervesa
- ‘Tot el camp és un clam...’