Ser mare és morir-se de por i d’amor

Ser mare és voler assassinar el company de feina que, quan et veu sortir de l’oficina a les 15.30 hores, et diu: «Que bé que vius».

Ser mare és voler dir-li a aquest cretí que la reducció de jornada va acompanyada d’una reducció de sou i que és un dret laboral com un altre qualsevol. És saber que, malgrat tot, et passaràs la tarda enviant ‘e-mails’ i atenent trucades de feina. La conciliació no existeix, com sentencia la periodista Diana Oliver.

Ser mare és anar sempre amb pressa. És enviar un missatge desesperat al xat de mares demanant que alguna reculli el teu fill perquè tu no hi arribes. És constatar que necessites ajuda. És ser prou forta per demanar ajuda.

Ser mare amb parella és dur. Ser-ho sense parella és una absoluta heroïcitat, el més semblant a ser el funambulista Philippe Petit creuant les Torres Bessones de Nova York el 1974. Ser mare és una feina per a tota la vida, com sentencia l’escriptora Rachel Cusck a les seves demolidores ‘memoirs’. És plorar amb el telenotícies, com recorda el cineasta David Trueba.

Ser mare és marcar límits. Aprendre a dir no al teu fill. Estar, criar i educar. Somriure i estimar.

Ser mare és un abans i un després en la teva vida. Ser conscient que la teva vida personal, social i laboral no serà mai com la d’abans. Tampoc la teva vida sexual.

Ser mare és robar-li hores al treball per veure l’actuació de final de curs del teu fill, amb la qual t’emociones. És fer croquetes, arreglar pantalons cada setmana i demanar-li a la teva filla que es renti les dents després de treure-li els cent polls que té al cap. Et converteixes en mare quan comences a assemblar-te a la teva. Quan l’estimes encara més. Et quedes amb l’ou ferrat que ha sortit malament per donar-li el més bonic al teu fill. Compres aliments saludables i els cuines amb amor perquè el teu fill, com l’escriptor Fernando Aramburu, t’ho agraeixi la resta de la seva vida. 

Ser mare és abandonar els teus fills per tenir una altra vida, com van fer l’escriptora Doris Lessing i l’educadora Maria Montessori.

Ser mare és pensar que ets la pitjor mare del món. És pronunciar discursos insuportables, com explica l’escriptora Nuria Labari, que qualifica les mares com un gènere en si mateix.

Ser mare és posar rentadores i planxar tota la tarda. Passar-se les hores al parc mentre compares mentalment els teus fills amb els altres. Lamentablement, ser mare és criticar altres mares.

Ser mare és angoixar-se pels maleïts percentils. Ser atea i resar perquè, en cada revisió mèdica, la pediatra no detecti res estrany. 

Ser mare és morir-se de por. I morir-se d’amor. És donar la vida pel teu fill. Quedar-te sense forces.

Ser mare, de vegades, és tenir tocada la salut mental. Ser mare és, de vegades, penedir-se. És perdre els nervis, plorar en soledat i preguntar-se en quin moment et va semblar bona idea tenir un fill. Ser mare és acabar pensant que el millor que has fet a la vida és tenir la teva filla.

Ser mare és ser feliç. O convertir-se en una mestressa de casa infeliç, com li va passar a l’autora Laura Freixas. És la felicitat més absoluta, un desig complert. O «una camisa de força per a la dona», com sentencia l’escriptora Siri Hustvedt.

Ser mare és desitjar que els teus germans s’emportin el teu fill el cap de setmana per quedar-te sola a casa. Sola. És abraçar el caos i aprendre que «ningú et prepara per a l’angoixa i la serra mecànica que s’insereix al teu cervell quan veus plorar el teu nadó», ens diu la periodista Mónica de la Fuente. 

Ser mare és tenir una sobredosi de sucre quan veus el teu fill adormit, abraçat al seu peluix. És voler aturar el temps, no resignar-se que aquesta tendra i perfecta criatura creixi i es converteixi en adolescent.

Ser mare és lidiar amb l’adolescència i trobar a faltar els biberons, els bolquers, els petons, les abraçades i les manualitats en què el teu fill t’escrivia que eres la millor mare del món.

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

Ser mare és no jutjar la teva filla adolescent. Angoixar-te davant la possibilitat que el teu fill no vulgui continuar estudiant. Deixar d’invertir en tu per invertir en la teva filla.

Ser mare és continuar cuinant croquetes per al teu fill, tot i que ja tingui 35 anys. Ser mare és desitjar ser àvia. Ser mare és estimar. Sempre.