Entendre-hi més
La nova llei de paritat: oportuna, però envoltada d’incògnites
Les cinc claus de la llei de paritat
El Congrés canvia la llei del ‘sí és sí’
Bon administrador del temps polític, Pedro Sánchez va aprofitar el cap de setmana previ al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, per fer un anunci d’impacte: el Govern, i més concretament la part del PSOE, tenia a punt l’avantprojecte de llei de paritat. La norma va més enllà de la llei d’igualtat del 2007 i, entre altres coses, implanta les llistes cremallera (la inclusió alternativa d’un home i una dona) en les candidatures de qualsevol procés electoral –Congrés, Senat, autonomies i ajuntaments– i l’equilibri de gènere en el consell de ministres i els consells d’administració de les empreses cotitzades, i també de les grans empreses no cotitzades. Tots aquests àmbits, i d’altres, com les direccions dels col·legis professionals i, fins i tot, els jurats que atorguin premis públics, hauran de comptar amb un mínim del 40% d’homes i dones a partir dels pròxims anys.
«Aquest dimarts trencarem per sempre el sostre de vidre», va dir el president del Govern en la vigília de l’aprovació de l’avantprojecte de llei. A ningú se li escapa que l’anunci de la nova norma, que consolidaria Espanya en l’avantguarda de les polítiques d’igualtat mundials, arribava a poques setmanes d’unes eleccions decisives, les de diumenge vinent. I tampoc que venia a enrobustir l’aposta feminista dels socialistes en un moment en què els seus socis d’Unides Podem al Govern apareixen davant l’opinió pública com més incisius en aquest camp.
«El feminisme era un valor tradicional del PSOE, i de sobte veuen que han de competir amb Podem», afirma Sílvia Claveria, professora de la Universitat Carles III de Madrid i autora del llibre ‘El feminismo lo cambia todo’. «Van veure, a més, que s’havien obert moltes controvèrsies relacionades amb la llei trans o el ‘només sí és sí’. Crec que es van intentar desmarcar proposant mesures que tenen a veure una mica més amb la presència del feminisme en les elits, que poden ser més ben valorades pels seus votants de centre, per marcar perfil i posar en relleu la seva trajectòria», afegeix.
El PSOE nega oportunisme
La diputada Sònia Guerra, portaveu socialista de Drets Socials al Congrés, nega qualsevol tipus d’oportunisme o de competència amb Podem en el desplegament de la nova llei. «De cap manera. Tenim clar que cal avançar, i les llistes cremallera formen part d’una reivindicació històrica del feminisme i del PSOE», assegura.
Guerra afirma que, malgrat que Espanya ja és un referent en polítiques d’igualtat de gènere, són necessaris «nous instruments legals» que les millorin. «Per exemple, la llei d’igualtat de Zapatero no obliga que els governs siguin paritaris. Amb Sánchez els hem tingut, però si canvia el color polític...», diu. Tant Claveria com una altra experta en la matèria, la professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Margarita León, coincideixen en la pertinència que hi hagi més regulació legal. «Per descomptat que són mesures necessàries, enlloc la paritat en política s’aconsegueix sense cap acció legislativa», resumeix León.
Al marge de les bondats de la nova norma, el dubte està en si es podrà aprovar definitivament abans que acabi la legislatura. Les eleccions generals se celebraran a finals d’any, i l’oposició atribueix objectius electoralistes a l’anunci del PSOE. De fet, el PP critica la «improvisació» de Sánchez. «Ens va semblar que es tractava d’una proposta precipitada que es va treure de la màniga per tenir alguna cosa per presentar el 8M», assegura Marta González, portaveu adjunta del grup popular al Congrés. «Nosaltres tenim indicacions de l’Executiu, i en particular del president, de treballar fins a l’últim dia amb les noves lleis, i aquesta és una de les més importants», insisteix Guerra per la seva banda.
La falta de concrecions de la nova norma també preocupa els populars, que en qualsevol cas no es tanquen a «treballar» per millorar una proposta que de moment no veuen «imprescindible». «Si hi hagués hagut una proposta treballada, possiblement ja la coneixeríem, però no està al Congrés», denuncia González. Quant als experts, Claveria també es queixa que de moment es desconegui com es castigarà els que infringeixin la llei: «El més difícil no és posar quotes a les empreses, sinó decidir quina és la sanció, perquè, si no, no serveixen per a res».
Efectiva amb circumscripcions i partits petits
Notícies relacionades¿Per què era necessari, des d’un punt de vista de la paritat de gènere, superar la llei d’igualtat actual, que ha propiciat entre altres coses que el Congrés compti amb un 47,2% de diputades? Perquè en algunes circumscripcions petites l’actual quota del 40% cada cinc posicions en llistes permet que només surtin elegits homes, si els partits els col·loquen en els primers llocs de les candidatures. El mateix passa amb els partits petits: si, en unes eleccions generals, només obtenen un representant a diverses províncies, és fàcil que el nombre final de diputats sigui molt superior al de diputades.
«Es va veure quan es va dividir la dreta», afirma Claveria. Amb l’aparició de partits com Ciutadans i Vox, «tot es va fragmentar i és un espai polític que tradicionalment té a poques dones en posicions altes de les llistes». La politòloga, en qualsevol cas, troba a faltar que es parli d’altres mesures efectives, com «les quotes horitzontals»: que, dins d’una mateixa comunitat autònoma, s’equilibrés el nombre d’homes i dones que encapçalessin les candidatures de cada província.
La pregunta del milió: ¿es nota la mà femenina en el govern?
Les expertes en política i gènere consultades per a l’elaboració del reportatge coincideixen en la dificultat de respondre a una pregunta que sobrevola cada procés electoral, com el del 28M: ¿hi ha diferències per als ciutadans si els governa una dona respecte a si els governa un home? ¿Es nota en alguna cosa que una ciutat o un poble tingui alcaldessa en comptes d’alcalde?
«Hi ha hagut molts intents de respondre a aquesta pregunta amb estudis de casos empírics, però no hi ha cap evidència sòlida. El que sembla rellevant és efectivament la ideologia de la líder», afirma la professora de la UAB Margarita León. En resum: que la política que va desplegar l’ex primera ministra britànica Margaret Thatcher, per posar-ne un exemple paradigmàtic, tenia molt més a veure amb el seu perfil conservador i liberal que amb el fet que fos dona.
En qualsevol cas, León creu que «segurament» hi ha diferències en la impressió dels ciutadans respecte a l’àmbit de govern que es voti en una elecció concreta. «Els estereotips de gènere continuen tenint pes en la percepció de com dones i homes estan ‘preparats’ per exercir el poder. L’àmbit municipal és l’àmbit de la gestió dels problemes quotidians, un espai menys contestat per a dones que el del poder estatal», afirma sobre que les principals ciutats espanyoles tinguin o hagin tingut alcaldesses i, en canvi, no hi hagi hagut cap candidata a presidenta del Govern amb opcions reals.
Sílvia Claveria, professora de la Universitat Carles III, també veu «molt complicat» contestar a la pregunta, i que «no hi ha una resposta clara». No obstant, sí que creu que, en un rang inferior al de governant, es poden notar les diferències entre homes i dones. «Si les dones arriben a diputades sí que es veu que els preocupen coses que tradicionalment han estat relacionades amb problemes de les dones, independentment de la seva ideologia: el gènere, les cures, fins i tot l’avortament», assegura.
«Quan Gallardón va voler canviar la llei de l’avortament, una part important de dones del PP s’hi van posar en contra, i això va contribuir que no sortís endavant», recorda Claveria. Però afegeix que «a l’hora de governar ja és més complicat captar aquests efectes» perquè al final «seria una persona davant tota l’administració o tot el seu equip i aquí, per les estructures preexistents, els efectes no es veuen tant».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
