«Els rius estan fets un desastre i això és un perill davant les inundacions catastròfiques»

És cert que Catalunya invertirà molts més diners en el pla de gestió (2022-2027) contra inundacions que en l’últim cicle (2016-2021). Però també és una realitat que la gran suma de diners es dedica a la protecció (92 milions d’euros) i no a la prevenció (29 milions).

GRÀFIC.

Els experts exigeixen un canvi de mentalitat a l’Administració a l’hora de preparar-se davant possibles inundacions. «Els rius estan fets un desastre i això és una evidència científica», assenyala Pol Guardis, coordinador tècnic de Life Alnus, projecte de conservació de rius. L’expert creu que aquest fet suposa un problema per a la prevenció d’inundacions catastròfiques.

Recuperar terreny

Considera que els espais naturals han de recuperar la tendència natural i que s’ha de dedicar més pressupost a aquesta mena de mesures: «S’han d’eliminar infraestructures com antics assuts que impedeixen que el riu flueixi lliurement».

Marc Ordeix, del Centre d’Estudi dels Rius Mediterranis (CERM), reconeix que hi ha elements que no es poden enderrocar, però d’altres sí: «La manera de treballar dels enginyers de Camins ha canviat molt, però encara els falta incorporar mesures centrades en la natura».

«No es pot moure de lloc un barri sencer, però sí que és possible plantejar que no es construeixin certs edificis a la zona inundable del riu, per molt que faci cinc anys que no veiem aigua en aquest punt», adverteix Guardis, que considera que els humans tenim una mirada molt curta. «Donem per fet que podem construir allà, i de cop, arriba l’aigua i el drama. Els episodis que abans es produïen cada 50 anys seran cada vegada més comuns».

Els dos experts coincideixen que seria positiu reduir la pressió a la qual estan sotmesos els cursos dels rius. «Com que hi ha urbanitzacions pròximes al riu, es posen barreres de ciment o de pedra que són contraproduents. Sembla que no hem après res dels xàfecs dels 90».

¿Però per què no són útils moltes d’aquestes mesures de protecció? «Quan s’aixequen esculleres i proteccions de formigó, s’evita que una zona concreta s’inundi, però el riu agafa més velocitat i causa danys més a baix, en un altre punt. L’aigua surt amb força per alguna part igualment», detalla Ordeix.

Els estudis demostren que si un riu té boscos de ribera en bon estat, té espai per córrer i absorbir l’aigua de les inundacions, per la qual cosa perd velocitat (a més de fomentar la biodiversitat).

Guardis afirma que la dinàmica de l’Administració hauria de canviar: «El 25% que es destina a mantenir infraestructures antiinundació es podria invertir a retirar segons quins elements que no haurien de ser als espais inundables. Potser no té sentit construir murs per conservar un camp de futbol, per posar un exemple, que és al costat del riu».

El riu decideix

Tant Guardis com Ordeix admeten que s’ha avançat a l’hora de concebre els rius, però estan convençuts que es pot anar més lluny. «Abans el riu estava contaminat. Ara sortim a caminar i a pedalar al costat. El següent pas és entendre què hi ha d’haver en aquests terrenys».

Llavors, ¿com seran aquests espais si es renaturalitzen? El riu decidirà. «Pot ser que tinguem una platja de còdols o un bosc de verns (un arbre cada cop menys habitual). El que segur que no hi haurà són edificis i murs artificials», explica Guardis.

Notícies relacionades

Joan Carulla, pagès centenari: «Sense aquest hort, ja seria mort»

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

A Granollers s’ha treballat en aquesta línia i el riu Congost ha recuperat part del camí. Ara és més ample i irregular, no està tan delimitat. Si en un futur s’amplien els cursos i els espais inundables es tenen en compte en zones urbanes, les possibles inundacions no seran tan catastròfiques. De fet, en poc temps es posarà en marxa un projecte d’aquestes característiques a Vic, per renaturalitzar els rius Mèder i Gurri.

A Alemanya i Holanda, per exemple, també s’ha treballat en aquesta línia. «Aquí es millora, però s’ha d’invertir més, no s’ho acaben de creure». «Encara es poden posar en pràctica moltes actuacions basades en la natura», assegura Ordeix.