L’estació de Gavà torna a la normalitat amb el dubte sense resoldre sobre l’origen de l’avaria i el Govern a cegues

Les imatges feien presagiar que la resolució del problema aniria per llarg. Els antecedents d’avaries similars, a València o Mollet, anaven en aquesta direcció. Fins i tot Adif, en un document intern, parlava de mesos perquè l’estació de Gavà tornés a ser la d’abans. Però afortunadament no ha sigut així, i les conseqüències de l’incendi de l’enclavament que governa els senyals d’aquesta parada de la línia R2 Sud de Rodalies ja són història. Aquest dilluns ha sigut el primer laborable amb la normalitat restablerta, un esforç extraordinari que s’explica, també, per la proximitat electoral, amb els tècnics fent hores com si s’acabés el món. El que es manté sense resoldre són les causes de la fallada que l’1 de maig es va produir a la catenària, quan un cable amb 3.000 volts va caure sense perdre la tensió sobre un senyal, i d’aquí, l’incendi va passar a la caseta de comandament de l’estació, que es va quedar a cegues. Es va dir que l’informe es donaria a conèixer la setmana següent. Tres setmanes després, encara no se sap què va passar aquella nit. No ho saben els usuaris, i tampoc la Generalitat, que s’ha quedat sense poder portar a terme l’auditoria que van reclamar al Govern espanyol.

Les fotos que es van filtrar la mateixa nit de l’incident, quan es donava per fet que l’origen era un llamp, feien presagiar el pitjor. La cosa podria requerir més de quatre mesos d’obres, com va passar a Massalfassar (València), on un robatori de coure, a finals del 2021, va acabar amb l’enclavament en flames i el lloc va necessitar sis mesos per recuperar la circulació normal. Història similar a Mollet, que el 2015, també per vandalisme, l’R8 va quedar coixa durant tres mesos. En el cas de Gavà, tot i que la caseta semblava un sinistre total, tot sembla indicar, i així ho confirmen fonts coneixedores de la reparació, que el «cervell» informàtic del control de senyals es va salvar de la crema, amb la qual cosa només ha sigut necessari instal·lar-hi el nou cablatge.

100% operatiu

Si s'hagués produït només la recuperació parcial de les comunicacions, això hauria permès ampliar la freqüència de pas de trens per Gavà (ara tornen a ser set convois per hora, per tres durant l’avaria), però l’estació s’hauria mantingut com a baixador; és a dir, hauria seguit sense enclavament, amb només dues de les quatre vies operatives, fet que no permetria que els trens Regionals avancessin els Rodalies en aquest punt. Per això al principi es van assenyalar aquells quatre mesos de reformes perquè l’estació recuperés el 100% de la seva operativitat. Al ser menor l’afectació a l’enclavament, Gavà ha pogut tornar al seu estatus inicial.

«Va ser un miracle que l’incendi no anés més enllà, tots donàvem per fet que això anava per llarg. Espero que serveixi perquè Adif s’adoni que les seves instal·lacions són encara molt vulnerables i molt fàcils de boicotejar. I que les conseqüències que això passi, són terribles», assenyala un enginyer bon coneixedor de l’entorn ferroviari. Quant als efectes, la Cambra de Comerç assegurava fa un parell de dies que l’avaria ha afectat més d’un milió de desplaçaments i ha suposat la pèrdua acumulada d’hores corresponents a 60.000 jornades laborals.

¿Un llamp?

Quant a l’informe sobre les causes de l’avaria, sembla que encara no hi ha data perquè Adif faci públic el seu dictamen, malgrat que en els primers compassos de la incidència es va informar que la setmana següent ja hi hauria un diagnòstic sobre el que va passar. «Quan en sapiguemalguna cosa, us n’informarem», detallen fonts del gestor públic ferroviari. Al principi es va apuntar a la possibilitat que un llamp hagués impactat a la catenària, i hagués deixat anar el cable d’alta tensió.

Aquesta teoria, no obstant, presentava dos interrogants. D’una banda, el Servei Meteorològic de Catalunya no havia detectat cap tempesta elèctrica en aquesta zona durant el dia en qüestió. I de l’altra, al caure un llamp, la subestació elèctrica desconnecta l’alimentació i el cablatge passa a ser una simple corda. No va ser això el que va passar, ja que el fil va quedar penjant amb els 3.000 volts intactes, que es van traslladar al senyal lluminós amb què va impactar el cable, i d’aquí, a l’enclavament.

Notícies relacionades

Alicia, la veterana aspirant a policia que va presenciar l’incendi de l’estació de Gavà

Adif assegura que l’avaria de l’R2 la va poder causar un llamp caigut dies enrere

Al cap d’uns dies, Adif va concretar que el llamp va poder haver caigut feia dies, és a dir, no el mateix capvespre en què el cable va cedir. Amb tot, el Govern va reclamar per carta al Govern espanyol l’11 de maig poder fer la seva pròpia auditoria. La missiva va ser resposta el 18 de maig pel secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, vell conegut de la Generalitat, on va ocupar el càrrec de director general d’Infraestructures de Mobilitat. Seva és en bona part la culpa del fet que, pel període electoral, sempre més tens, s’hagi recuperat certa entesa entre les dues Administracions.

En aquest escrit s’assenyala que l’informe sobre les causes està «pendent de la finalització de les anàlisis més detallades i necessàries d’alguns elements», i sobre la possibilitat que Territori enviï els seus propis tècnics a investigar la ‘zona zero’, no hi ha una negativa explícita però sí que queda clar que serà Adif qui dictaminarà les raons de l’avaria i qui, en qualsevol cas, en compartirà la informació amb el Govern. Quan passarà això i si passarà abans de les eleccions, ja es veurà.