¿Suspendre les classes quan faci calor o adaptar les escoles al canvi climàtic?

A Espanya hi ha més de 28.000 centres d’educació no universitària, la majoria en edificis sense l’aïllament tèrmic necessari per afrontar temperatures extremes i de zones d’ombra als patis, cosa que està portant a plantejar la possibilitat de suspendre les classes en èpoques de molta calor.

Per a pares i experts, flexibilitzar l’horari escolar per evitar temperatures màximes, com han acordat a Madrid o Andalusia, no pot ser la solució; com tampoc pot ser-ho instal·lar massivament aparells de climatització, que amb el seu elevat consum energètic contribueixen a la crisi climàtica.

Segons el seu parer, la solució només pot passar per la rehabilitació dels centres educatius, a l’interior dels quals s’arriben a superar els 32 °C, per adaptar-los als efectes d’un canvi climàtic que, com adverteixen els científics, cada vegada seran més extrems.

Després d’unes temperatures màximes de rècord a l’abril, la Junta Directiva de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) abordarà previsiblement al juny la necessitat d’adaptar els centres educatius mitjançant una acció a nivell estatal. «La solució no pot ser que demanin diners a les associacions de pares i mares (AMPES) per comprar aires condicionats o que se suspenguin les classes per calor, perquè ¿com conciliem?», ha dit a Efe la presidenta de CEAPA, María Capellán.

«Les escoles i instituts són edificis públics. A ningú se li acudiria plantejar tancar serveis administratius per calor», segons Capellán, que ha recordat que, el 2020, Andalusia va aprovar la llei de bioclimatització per millorar les condicions tèrmiques i ambientals dels centres educatius, sense que hi hagi hagut avenços significatius.

«Si allà que ho tenen regulat no ho estan fent, imagina’t a la resta», ha lamentat la presidenta de CEAPA, que ha assegurat que exigiran l’adaptació dels centres educatius de tot Espanya perquè tots els nens i educadors han de tenir dret a les mateixes condicions, independentment de la comunitat on siguin.

Ombres als patis

Un elevat percentatge dels centres d’educació no universitària d’Espanya (més de 28.000) va ser construït abans de l’aprovació de qualsevol normativa d’eficiència energètica i, per tant, ha de ser rehabilitat per adaptar-se als efectes del canvi climàtic, però també per frenar-lo, segons la presidenta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), Marta Vall-Llossera.

Tot i que cada centre ha de ser adaptat en funció de les seves pròpies característiques i de les circumstàncies climàtiques de zona en la qual estigui ubicat, sempre s’haurien de complir uns requisits mínims per reduir al màxim el consum energètic i, alhora, fer front, per exemple, a temperatures màximes o mínimes extremes.

Entre les mesures per aconseguir-ho, ha destacat la incorporació d’aïllament tèrmic en façanes i cobertes, possibilitat de ventilació creuada o creació d’espais ben il·luminats, ventilats i adaptats als nous sistemes d’ensenyament.

Per «refrescar» els patis, l’ideal seria plantar arbres i, en el seu defecte, instal·lar tendals per generar zones d’ombra, segons Vall-Llossera, que ha advocat també per dotar-los de fonts i substituir terres durs per paviments permeables a l’aigua de pluja.

Per accelerar el procés, caldria plantejar incentius i polítiques públiques d’impuls a la millora d’eficiència de qualsevol edifici, com ja es fa a les vivendes.

«Hauríem de poder garantir a tots els nivells, en tots els centres, públics, privats o concertats, de ciutat o de l’àmbit rural, que es compleixin determinats requisits de confort a les aules», ha afegit.

Les millores s’han de fer pensant a llarg termini i, per tant, no s’han de limitar a instal·lar aparells que quan la seva vida útil baixi «ens facin tornar a la casella de partida», segons l’experta, que ha recordat que un terç del consum energètic procedeix dels edificis.

Solucions naturals

El canvi climàtic exerceix pressió sobre els edificis públics d’educació, en els quals se superen els 32 °C durant èpoques de calor entre maig i octubre (fins i tot abril), cosa que ocasiona problemes de salut i estrès tèrmic per a alumnes i professors, segons Miguel Vega, del Real Jardín Botánico-CSIC i coordinador del projecte cofinançat amb fons europeus Life myBUILDINGisGREEN.

Molts van ser construïts anteriorment a la normativa bàsica de condicions tèrmiques (1979) i l’estandardització de l’aïllament tèrmic (2006), pel que avui ens trobem amb edificis insuficientment aïllats tèrmicament i amb escassa protecció solar en els buits de finestra», cosa que produeix efectes de sobreescalfament en cas d’elevada temperatura exterior.

A la recerca d’alternatives a l’aire condicionat o el canvi d’horari escolar, myBUILDINGisGREEN testa l’ús de solucions basades en la natura com l’opció més sostenible, natural i econòmica per millorar el confort ambiental i tèrmic a l’interior d’aquests edificis.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Entre aquestes: cobertes verdes i terrats bioclimàtics, façanes vegetals, estructures de materials sostenibles per fer ombra en zones exteriors o l’ús de superfícies drenants amb menor inèrcia tèrmica que faciliten la integració de sòl vegetal en les infraestructures grises.

Aquestes solucions no només redueixen la temperatura interior i l’efecte d’illa calor, sinó que eviten l’augment d’emissions i capten part del CO₂ atmosfèric, mentre proporcionen recursos educatius i una connexió més gran de l’alumnat amb la natura. A més, embelleixen els edificis i barris on s’implementen, propicien un augment de la biodiversitat local o proporcionen beneficis ecològics, com corredors verds per a pol·linitzadors i aus.