Només un 32% dels municipis catalans tenen pla contra inundacions

Per evitar improvisacions quan arribi una possible catàstrofe, existeix l’anomenat Pla d’Actuació Municipal (PAM). «És un document important perquè s’explicita la resposta de cada poble o ciutat davant una emergència», afirma Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, en declaracions a EL PERIÓDICO.

En aquests moments, només tenen aquest pla en vigor i homologat un 32% dels ajuntaments obligats a això, que són els que són a prop de rius, rieres o al costat del mar. Són 170 de 521. Després, hi ha 269 consistoris que tenen pla, però caducat o pendent de revisar: «No és el més recomanable, però almenys tenen una base sobre la qual treballar».

Treball pendent

El que més preocupa són els 82 municipis (un 15% del total) que no han elaborat aquest important pla. Entre els assenyalats hi ha Badalona, la quarta ciutat de Catalunya, Puigcerdà, Sant Feliu de Llobregat, Sentmenat, Rubí, Vacarisses, Sant Fost de Campcentelles, Vilassar de Mar i Olesa de Montserrat. Tots aquests exemples són llocs amb un risc «molt alt» d’inundació.

Delgado explica que aquests documents compleixen una doble funció: «D’una banda són eines tècniques en què es detalla com protegir la població. Però alhora, tenen rellevància jurídica perquè permeten aplicar mesures que poden ser restrictives respecte als drets de la ciutadania».

S’entén millor amb un exemple: si l’alcalde d’un poble decideix desallotjar 100 veïns per possibles aiguats i al final res s’inunda, els veïns es podrien queixar, si no existeix el pla de prevenció, que se’ls hagi fet fora de casa.

Tot i això, com que existeix un paper oficial que detalla en quines circumstàncies es desallotja preventivament, l’actuació estaria emparada per aquest pla.

I, llavors, ¿com s’actua en els municipis que no han redactat el PAM? El que es fa és activar l’INUNCAT, el pla general de Catalunya. «El problema és que l’INUNCAT és un pla molt general. Convé que cada poble fili prim i concreti com coordinar cada actuació d’emergència per inundacions», exposa Delgado.

Filar prim

La Generalitat, amb la fotografia de les zones inundables i la distribució d’urbanitzacions, carreteres o masies aïllades, planteja una situació de risc. «A partir d’aquí, se’ls diu als municipis: facin un pla concret que analitzi cada carrer, cada edifici, per decidir com actuar».

«Pot ser que en un carrer específic l’aigua tardi a calar i hi hagi més marge. En un cas així s’optaria per demanar a la gent que no sortís de casa, però potser no és necessari evacuar». Precisament perquè totes aquestes possibilitats estiguin previstes, és important que els ajuntaments sense pla el redactin al més aviat possible.

En molts casos, com ha passat a Múrcia o Almeria aquesta setmana, els episodis de pluja intensa són tan ràpids que no hi ha prou temps per evacuar: «En aquests casos, s’ha d’evacuar preventivament. I només es pot fer si està previst en un pla». «¿Quin sentit té prohibir els entrenaments en un camp de futbol d’una zona sense risc d’inundació, només perquè s’ha activat l’INUNCAT?», es pregunta el responsable de Protecció Civil.

Delgado reconeix que queden ajuntaments per presentar el pla, però considera que el grau de compliment és satisfactori: «És veritat que un 52% de plans estan caducats, però no és especialment greu perquè els municipis no han canviat tant. L’important és aquest 15% que no ho té present».

L’exemple del Maresme

En alguns casos, els que no han elaborat el pla són consistoris de pobles petits, que disposen d’ajudes per realitzar aquest tipus de documents. Crida l’atenció la quantitat de municipis del Maresme –travessats per rieres– o del Pirineu que no disposen del PAM. «És evident que al Maresme hi ha un risc molt elevat, i amb la crisi climàtica cada vegada tindrem menys temps de reacció. Amb la calor, la humitat augmenta i les pluges locals i abundants seran més habituals», adverteix Delgado. El Maresme és la comarca catalana amb més nombre de municipis sense PAM. No en tenen Alella, Tiana, Teià, el Masnou, Montgat, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallalta ni Palafolls.

Notícies relacionades

¿Per què una avioneta sobrevola Catalunya disparant rajos làser contra els boscos?

¿Què es pot plantar a la terrassa o el jardí que sigui compatible amb la sequera?

Les capçaleres d’alguns rius també són zones d’alt risc. I precisament a l’Alta Ribagorça i la Cerdanya hi ha alguns ajuntaments que encara no han fet els deures. «Ens preocupa perquè, tal com hi ha municipis en zona forestal, també hi ha gent que dorm en zona inundable».

A part d’aquesta prevenció autonòmica i municipal, des de Protecció Civil donen molta importància a la conscienciació de la ciutadania: «És important que tothom sàpiga si la zona en la qual viu o treballa està exposada a fenòmens de risc com un incendi o una inundació. Per no creuar una riera del Maresme quan comença a ploure no fa falta que vingui l’ajuntament a posar una barrera, ho pot pensar un mateix», diu, a tall de reflexió.